Costa Rica 2010, dies 12-13: Puerto Viejo i el tour del cacao
Viatge a Costa Rica, dies 12 i 13: l'hotel Le Blanc, la platja de Cocles, Punta Uva i el tour del cacao.
Llegeix-lo en: CastellanoEnglish
Part 6 de 10Costa Rica 2010
- Costa Rica 2010, dies 1-3: de Torrelavit a Manuel Antonio
- Costa Rica 2010, dies 4-5: Monteverde
- Costa Rica 2010, dies 6-7: el volcà Arenal
- Costa Rica 2010, dies 8-9: Tortuguero
- Costa Rica 2010, dies 10-11: de Tortuguero a Puerto Viejo
- Costa Rica 2010, dies 12-13: Puerto Viejo i el tour del cacao
- Costa Rica 2010, dies 14-15: San José i tornada a casa
- Costa Rica 2010: notes preses durant el viatge
- Album de fotos de Costa Rica
- Web del viatge a Costa Rica de l'agost
Aquesta era la web del viatge a Costa Rica, publicada l'octubre del 2010 al wiki d'oriolrius.cat. La recupero aquí, dividida en grups de dies.
Dia 12 - diumenge 8 agost 2010 - Puerto Viejo
L'endemà al matí el primer que ferem és anar a visitar l'hotel "Le Blanc" que just aquella mateixa setmana els nostres amics s'havien traspassat. De fet, era un hotel a peu de carretera i al costat mateix de la platja. A més disposava d'una casa annexa, on ells vivien, amb una terrassa inmensa i unes vistes privilegiades sobre el mar. La resta de detalls eren molt senzills i humils, però ells amb il·lusió i esforç havien intentat acondicionar el millor possible per oferir un allotjament molt digne per motxilers que a través del seu tracte familiar i amistós acabaven fent-los els millors enbaixadors del negoci. Tan bé havien fet la feina que durant els mesos d'agost i setembre ja tenien tots els dies l'hotel reservat, o sigui, que els compradors del negoci ho feien sabent que ja tindrien uns beneficis assegurats.
Després de la visita obligada a l'hotel, ens dirigirem amb les nostres bicis cap a la platja de Cocles aquest cop l'intenció no era mirar com feien surf, sinó rebre les classes nosaltres. Bé de fet, nosaltres no ells, el Torsten i el Josep Mª. Perquè jo amb el "trancazo" que portava vaig conformar-me en disfrutar d'un matí de platja i sol. Per dinar ens allargarem fins a Punta Uva on disfrutarem del restaurant d'un hotel a peu de platja que tenia uns jardins molt ben cuidats i això junt amb una platja de postal varen ser una companyia perfecte per un dinar que ens va semblar el millor del món. Això si, haguerem d'esperar-lo durant una bona estona, cosa habitual en el país però diria que aquest lloc va aconseguir el "top #1".
Aquella mateixa tarda tornarem les bicicletes i arreglarem la càmara del Torsten que li havia caigut a terra i pel que semblava se li havia afluixat un connector intern. Això i un bon sopar en una pizzeria del poble van ser les últimes activitats abans d'anar a dormir.
Dia 13 - dilluns 9 agost 2010 - Puerto Viejo
Aquest va ser el dia del tour del Cacao, o també el dia on varem tornar a ser víctimes del efecte turísta que dic jo. En poques paraules que per anar al tour del Cacao que comentava haviem d'anar amb un autobús interurbà al que li haviem de demanar que parés enmig de la carretera prop de "Hong Creek", així ho varem fer però el senyor conductor que com sempre passa a Costa Rica en ens va dir que si a tot i que pel que semblava ho tenia tot molt clar i controlat ens va parar a la "Casa del Cacao" i no pas al "Tour del Cacao". Així doncs, després de preguntar, resultà que haviem de caminar 5km més fins arrivar on nosaltres voliem anar. Cosa que amb unes xanclets als peus, una maleta a l'esquena i un sol de justícia que ens queia al cap va ser duríssim.
Després d'aquestes aventures que sempre passen en tots els viatges arrivarem al "Tour del Cacao" on el senyor Felipe ens va portar a donar un tomb de dues hores pel jardí botànic que hi havia al voltant de la zona on es fa la demostració de com es fa la xocolata. Durant tot el jardí el guia ens va explicar com es feien mil i una medicines, de quins arbres, arrels o fulles s'extreien escències, perfums i condiments del menjar. En resum, que aquell senyor era tota una enciclopèdia sobre naturalesa. Però a mi el que més em va impactar és que ens va ensenyar unes canyes de bambú inmenses i segons ens explicà aquestes arriven a creixer fins a 15cm al dia, de fet, si l'escoltes de ben aprop fins hi tot pots arrivar a sentir com espetega en el seu interior per fer aquest creixement tan ràpid.
Pel que fa a l'elaboració de la xocolata és un procés ben curiós, de fet, mai m'havia posat a pensar com ho feien per a través de l'arbre del cacao arribar a fer les tauletes de xocolata. Però el que no m'imaginava és que la xocolata que ens va fer el senyor Felipe tingués un gust tan semblant a les xocolates que ens venen als supermercats. Obviament després de fer-te la demostració de com s'elabora la xocolata també te la deixen provar i fins hi tot te la donen perquè te l'emportis a casa, tot un detall.
Per dinar ho ferem allà mateix, això si, després de passar una estona per la piscina a refrescar-nos, ja que tan de caminar i suar havia de tenir la seva recompensa. La piscina era d'insomni i el dinar el de sempre un "casado" que és un d'aquells plats que a l'inici del viatge et menges en moltes ganes i al final ja no el vols ni veure en pintura. Per sort, la tornada va ser també amb autobús i aquest cop no varem tenir cap incident.
A la tarda aprofitarem per fer unes compres pel poble, ja que la nostre mobilitat ja s'havia reduit significativament des de que no teniem la bicicleta, i a la nit ferem un sopar de comiat.







































