Costa Rica 2010, dies 1-3: de Torrelavit a Manuel Antonio

L'inici del viatge a Costa Rica de l'agost del 2010: el vol cancel·lat, la nit a Londres, l'arribada a San José i el parc de Manuel Antonio.

Llegeix-lo en: CastellanoEnglish

Part 1 de 10Costa Rica 2010
  1. Costa Rica 2010, dies 1-3: de Torrelavit a Manuel Antonio
  2. Costa Rica 2010, dies 4-5: Monteverde
  3. Costa Rica 2010, dies 6-7: el volcà Arenal
  4. Costa Rica 2010, dies 8-9: Tortuguero
  5. Costa Rica 2010, dies 10-11: de Tortuguero a Puerto Viejo
  6. Costa Rica 2010, dies 12-13: Puerto Viejo i el tour del cacao
  7. Costa Rica 2010, dies 14-15: San José i tornada a casa
  8. Costa Rica 2010: notes preses durant el viatge
  9. Album de fotos de Costa Rica
  10. Web del viatge a Costa Rica de l'agost

Aquesta era la web del viatge a Costa Rica, publicada l'octubre del 2010 al wiki d'oriolrius.cat. La recupero aquí, dividida en grups de dies.

En aquest pàgina web Estefania i jo intentem explicar la nostre aventura de l'estiu del 2010 per les terres de Costa Rica. Després del meu viatge a Panamà no tenia en el meu punt de mira anar a Costa Rica ja que pel que m'havien explicat s'assemblaven vastant ambdós països. Malgrat això després de que uns amics comencessin una aventura a principis del 2010 en terres tiques els amics ens varem decidir a montar aquest viatge per coneixer el país i de passada visitar-los.

La ruta del viatge i l'itinerari els varem confeccionar amb l'ajuda del Jordi, l'Isaac, el Josep Maria i la Carme. A més de dedicar-hi moltíssimes hores de recerca per inernet. Finalment la ruta que varem fer va ser per Costa Rica és la següent:

Ruta del viatge per Costa Rica

Totes les fotos eren a l'àlbum de fotos.

Dia 1 - dimecres 28 juliol 2010 - Torrelavit > Barcelona > Londres

Les vacances a Costa Rica van començar força accidentades, ja que només arribar a l'aeroport ens varem trobar una cua impressionant davant el mostrador d'American Airlines; es veu que el nostre vol a New York havia estat cancel·lat per problemes mecànics. O sigui, que varem haver de fer cua i esperar a que ens recol·loquessin en algún altre vol per poder arribar a San José. La cosa no va resultar senzilla ja que no hi havia places lliures enlloc, així doncs, ens van enviar a Londres on varem fer nit i d'allà cap a Miami.

A Londres l'aventura va continuar ja que a l'hotel on haviem de fer nit no tenien confirmada la nostra reserva i ens van tornar a enviar altre cop a Heathrow on AA ens va enviar a un altre hotel, aquest cop molt més modest que el primer.

Així doncs, aquí ens teniu la primera nit que haviem d'haver passat a San José, l'estavem fent a Londres i per tant, això volia dir que no només perdiem la nit que ja teniem reservada a Margarita la Garita, sinó que també teniem que renegociar el cotxe de lloguer que teniem per l'endemà al matí.

Dia 2 - dijous 29 juliol 2010 - Londres > Miami > San José > Manuel Antonio

Cap a les 6h ja erem a terra i direcció a l'aeroport a buscar el vol de Miami, tot s'ha de dir que viatjavem amb business ja que no hi havia places a turista i ens van recol·locar allà. Però després d'arribar als mostradors reservats per business d'AA ens donen la primera bona notícia del dia, el nostre vol a Miami anava amb unes 4h de retard. Així doncs, perdiem l'enllaç que ens havien fet cap a San José. No hi havia problema segons ells perquè ens col·locaben en un altre vol que sortia més tard i arribavem a San José sobre les 21h. Per tant, tornarem a trucar a Europcar per tornar a canviar l'hora de recollida del cotxe.

La sort de viatjar en business és que a Heathrow esperarem a la sala VIP, on teniem de tot: internet gratuït, sofàs comodíssims, menjar i begudes gratuïtes de tot tipus i a dojo. Per tant, allò va ser tot una aventura per nosaltres que no estem acostumats a freqüentar aquests llocs dels aeroports.

El vol algo fora de serie mil i una comoditats que van fer-nos el viatge, curtíssim malgrat ser d'unes 8h, menjar seleccionat pels millors xefs, vi del millor, caves, etc. Un cop a Miami, l'espera també va poder ser a la sala VIP ja que el següent vol també era amb business, en aquest cas els luxes i la barra lliure ja eren més reduïts, però no s'estava gens malament tampoc, tot s'ha de dir.

Finalment amb un dia i mig de retards acumulats sobre el temps previst arribarem a San José, ja era negre nit i plovia sense parar. Però nosaltres encara no haviem acabat de fer quilòmetres, haviem de recollir el cotxe de lloguer i conduir unes 4h llargues fins a Quepos, Manuel Antonio. La carretera tot una experiència, ja que feia 3 dies que no havia parat de ploure i hi havia molts esllevissaments enmig de la calçada, cosa que obligava a conduir encara més en compte.

A les 2 de la matinada ens posavem al llit del Mimo's Hotel, esgotats i amb poques hores de son per davant, ja que haviem d'aprofitar l'únic dia que podiem quedar-nos a Manuel Antonio per no perdre la resta de reserves que teniem pels propers dies.

Dia 3 - divendres 30 juliol 2010 - Manuel Antonio

Les nostres forces només ens van permetre esmorzar a les 9h del matí. Després de carregar piles i amb la son encara enganxada a les orelles agafarem el cotxe i cap al parc natural de Manuel Antonio. Per cert, si hi aneu no feu cas a ningú que ús faci aparcar, arribeu fins al final de la carretera amb el cotxe, allà hi ha el parking oficial del parc i és molt econòmic aparcar-hi totes les hores que volgueu.

El parc esta molt xulo i hi podreu veure moltíssimes espècies animals, però diria que a nosaltres el que més ens va agradar són les platges privades del parc. Tot i que no perdeu de vista les bosses mentre preneu el sol o disfruteu de l'aigua perquè hi ha un munt de monos que els agrada buscar-hi menjar dins les bosses.

Recomanar també que feu alguna de les moltes rutes que hi ha dins el parc, en aquestes rutes és quan realment et perds entre els arbres i és quan pots veure les coses més interessants. No cal anar massa equipat a nivell de calçat perquè esta tot molt preparat pels turístes, de fet, nosaltres ho ferem amb xancletes i banyador.

Fins les 15h passades no sortirem del parc i encara no haviem dinat, per sort, els restaurants de la zona tenen la cuina oberta des del matí fins les 9h de la nit aproximadament. Això si, després serà difícil trobar-ne algún que ús doni de sopar. Com a última anècdota del parc comentar que a una de les sortides hi ha un riu d'aigües fecals i per creuar-lo hi ha unes petites "pateres" que per 1$ eviten que ús mulleu.

El dinar el ferem al restaurant "Sal si puedes" que portava una Argentina molt simpàtica, com a dada curiosa és que el menjar era a base de tapes, res a veure amb les d'aquí però molt bones. El millor del local les vistes sobre el mar i el bon ambient, els preus molt assequibles per nosaltres i un pelet cars per ser a Costa Rica, però val la pena per les vistes.

La tarda la passarem disfrutant de l'hotel i les piscines que tenia, ja que a les 18h era fosc i no podiem fer gran cosa més. Abans de les 21h ja erem al restaurant, aprofitant al màxim l'hora de tancar. Soparem al poble de Quepos a un local força típic malgrat la taula de guiris que teniem al costat, per fi, començarem a disfrutar dels batuts de fruita del país que fins aquell moment no havia començat a provar.

Després a l'habitació a descansar que l'endemà tocava un viatge força llarg fins a Monteverde i encara no ens haviem recuperat del accidentat viatge i el 'jet lag'.