Costa Rica 2010, dies 10-11: de Tortuguero a Puerto Viejo
Viatge a Costa Rica, dies 10 i 11: la barca fins a Moin, el taxi fins a Puerto Viejo i el primer dia amb bicicleta.
Llegeix-lo en: CastellanoEnglish
Part 5 de 10Costa Rica 2010
- Costa Rica 2010, dies 1-3: de Torrelavit a Manuel Antonio
- Costa Rica 2010, dies 4-5: Monteverde
- Costa Rica 2010, dies 6-7: el volcà Arenal
- Costa Rica 2010, dies 8-9: Tortuguero
- Costa Rica 2010, dies 10-11: de Tortuguero a Puerto Viejo
- Costa Rica 2010, dies 12-13: Puerto Viejo i el tour del cacao
- Costa Rica 2010, dies 14-15: San José i tornada a casa
- Costa Rica 2010: notes preses durant el viatge
- Album de fotos de Costa Rica
- Web del viatge a Costa Rica de l'agost
Aquesta era la web del viatge a Costa Rica, publicada l'octubre del 2010 al wiki d'oriolrius.cat. La recupero aquí, dividida en grups de dies.
Dia 10 - divendres 6 agost 2010 - Tortuguero > Moin > Limon > Puerto Viejo
A les 10h del matí ens va venir a recollir a l'embarcadero de l'hotel "el bote" que ens havia de portar fins a Moin, per cert, el conductor era tot un personatge. Es tractava d'un noi "rastafari" d'uns vint i tota l'embarcació decorada amb la bandera de Jamaica. Això si, al nano li encatava derrapar pels canals de Tortuguero i amb un viatge d'unes 4h amb algunes paradetes per veure monos, cocodrils i demés fauna la cosa es va acabar fent durilla. A l'arribar a l'embarcadero de Moin agafarem un taxi, que després de passar per Limon a comprar el dinar ens va portar fins a Puerto Viejo, on haviem quedat amb el Josep Maria i la Carme. Això si, el viatge i el taxista dignes d'una pel·lícula, anavem els quatre amb totes les maletes, que no eren poques ni petites embotits dins un taxi vermell sense mirall retrovisor perquè estava tapat per una pantalla de DVD d'unes 7" on el Michael Jackson ens va acompanyar tot el camí amb un repàs de tots els millors concerts. Amb aquest ritme dins el cotxe i el pedal del gas apretat fins al fons, això si sense passar de 60km/h, anavem donant salts per la carretera entre forat i fortat. Tan és així que ja arrivant a Puerto Viejo la porta del porta equipatges es va obrir; però tranquils que el conductor ni es va inmutar i va arrivar fins al destí sense fer-ne ni cas.
Al cap d'uns 15min d'esperar-nos al supermercat "el Diamante" de Puerto Viejo ens recolliren el Josep Maria i la Carme, a 100m d'allà hi tenien l'apartament. Deixarem trastos, agafarem toballoles i cap a la platja a aprofitar les hores de sol que quedaven. Al amagar-se el sol una bona dutxa i a sopar al restaurant d'una argentina on per fi, varem poder gaudir no només d'un bon sopar, sinó també d'unes postres boníssimes i dolsíssimes que això a Costa Rica no és senzill d'aconseguir. Ah! per cert, i la sangria potser no s'assemblava gens a les que tenim aquí però també era molt bona.
Dia 11 - dissabte 7 agost 2010 - Puerto Viejo
El divendres va començar el nostre "verano azul", si noi si, ens llogarem unes bicicletes i ens passarem tot el dia i l'endemà pedalant pels voltants de la zona. El primer que ferem després d'agafar la bicicleta va ser anar fins a "playa Chiquita", això si fent parada a Cocles per veure com feien surf. El més xulo de Chiquita són les piscines naturals que hi ha dins el mar formades pels moviments de les plaques tectòniques, per aquest motiu les ones no arriben mai fortes fins a la platja. Mentre disfrutavem d'aquest lloc tan singular la pluja ens va sorprendre però malgrat això ho allargarem tan com poguerem ja que dins l'aigua la pluja no molestava. Malgrat això per entrar una mica en calor varem anar a fer-nos una xocolata calenta en un local molt autèntic que hi havia a Puerto Viejo i del que ara no recordo el nom.
Per dinar tornarem a l'apartament i ens prepararem una fideuà a base d'espaguetis trencats que estava la mar de bona. Durant tota la tarda no parava de ploure així doncs decidirem anar a una licoreria que hi havia al poble i on tenien montada una pantalla gegant a l'altre costat del carrer i cada tarda hi projectaven pel·lícules força actuals en V.O.S. Així doncs, no només disfrutarem de les pel·lícules sinó també de l'espectacle del carrer on podiem veure la fauna local, tot un espectacle, la veritat. Penseu que el cap de setmana el poble s'omple de gent que ve de Limon amb ganes de gresca, o sigui, negres "rastafaris" amb unes pintes de xungos que fan por de veure. De fet, en més d'un moment et donava la sensació de ser en un d'aquells barris dels suburvis de NY que surten a les pel·lícules.
Com que després de tantes pel·lícules i gent amb pintes perilloses ens calia un lloc tranquil i acollidor per anar a sopar ens allargarem fins a una creperia que portaven uns francesos que a només dos carrers del carrer principal ens preparen un sopar en l'ambient més tranquil i agradable que pogueu imaginar-vos. Després de relaxar-nos una mica sopant tocava tornar a submergir-nos en l'ambient local així doncs, ens dirigirem a la zona del bullici i ens passarem per un concert d'un grup local que feien en un local de copes. Això si, tot plegat amb l'estil bananero característic del lloc.
























