Resum 2021
Traducció de l’original en castellà. Llegeix-lo en: CastellanoEnglish
Avui tanquem un altre any marcat per la pandèmia, un any que no té res a veure amb l'anterior. El virus ha passat a formar part del dia a dia i ha continuat condicionant com s'enfoquen els esdeveniments de tota mena, les relacions socials i molt més.
Personalment, em quedo amb els milers d'avantatges que això ha suposat per a mi. Per no fer-me llarg, la primera és que ha consolidat un somni que he tingut des de petit. Poder treballar des de casa i poder comprar per Internet gairebé tot el que em cal. Quan vius a Torrelavit, això és tot un luxe.
Fa ja uns quants anys que faig servir un sistema de calendari que permet als meus clients agendar-me reunions directament en els espais que jo habilito de la meva agenda. I un any més, hi ha hagut diverses persones que han agraït aquesta comoditat per relacionar-se amb mi. A més, a nivell personal la comoditat continua sent extrema. Aquesta manera de fer ha passat de ser una anècdota a una funcionalitat emprada per gairebé tots els meus clients de forma natural, gràcies, pandèmia, per haver fet el món una miqueta més Oriol.
Aprenentatges de l'any 2021
L'any passat vaig començar amb aquesta secció dins del meu resum anual i diria que és de les més ben valorades.
La innovació en aquesta ocasió serà passar d'una llista de 10 elements a una de 3. Amb una mica més de desenvolupament sobre cada aprenentatge.
- La virtut que més valoro, la paciència. Sóc una persona inquieta, plena de curiositat, motivació, il·lusió i un gran compromís amb els meus interessos. Tot això em porta a tenir un caràcter impacient, cosa que no és necessàriament dolenta. Però quan ets pare, tenir un bon nivell energètic que et permeti anar carregat de paciència ajuda moltíssim. També en les relacions socials de tota mena és una virtut molt útil. Practicar la paciència és el primer aprenentatge que vull destacar.
- El bé més preuat, el temps. Passem gran part del nostre temps mirant d'acumular diners, o directament béns materials. Però disposar de temps de qualitat per a un mateix, en la meva opinió, té molt més valor. El dia té 24 h per a tothom, però les millors hores del dia les gastem en ocupacions que no són les més importants per a nosaltres. Protegir i cuidar aquestes hores és, doncs, un gran aprenentatge que poso en pràctica cada dia.
- L'acceptació com a font de pau interior, la qual crec que té una relació forta amb la coherència amb un mateix. Sovint ens comprometem amb uns objectius determinats, però en transitar pel camí cap a ells ens trobem en conflictes interns que ens fan estar de mal humor perquè ens agradaria estar fent altres coses. Posaré un exemple senzill: després d'una setmana dura en què no has pogut dormir gaire, en arribar el dissabte cal matinar per portar el nen al partit. Et trobes a la grada amb els peus congelats, mort de fred i esperant més d'una hora que comenci el partit, que va amb retard, i t'enfades pensant que podries estar invertint el temps en altres coses. El teu compromís amb el teu fill és indubtable. I per coherència amb el compromís l'has acompanyat al partit. Però no acceptes el que comporta seguir aquest camí. Aquest conflicte intern no et permet estar agraït per la sort que tens d'estar allà amb els peus congelats, mort de fred i esperant més d'una hora que comenci el partit.
Per tancar aquest espai d'aprenentatges, és important recordar que no sempre es pot guanyar, o aconseguir el que un volia, però el que sí que podem fer sempre és aprendre.
Així doncs, com deia, carregar-se de paciència, dedicar-se temps, acceptar-se i ser coherent amb un mateix són aprenentatges que segueixo treballant cada dia per estar bé amb mi mateix.
Projectes i marca personals
La rutina de llevar-me a les 5 del matí m'ha ajudat molt durant la meva vida. Dormir set hores i llevar-te ple d'il·lusió i ganes d'aprofitar el nou dia quan la majoria de les persones encara estan dormint m'ha donat molta claredat i un gran avantatge competitiu. Però durant aquest any he constatat que actualment no puc dormir aquestes 7 hores tan necessàries i en molts moments he passat a dormir poc més de 5 hores de manera sostinguda, cosa que ha minat la meva energia.
En conseqüència, un dels grans canvis a nivell personal durant aquest 2021 ha estat començar a llevar-me a les 5:50 i forçar l'hora d'anar a dormir a les 22:30-22:45; un canvi tan senzill que en menys d'un mes ja tenia la seva gran recompensa en forma d'un nou equilibri més sostenible en la meva realitat actual. I amb més energia, és clar.
A primera hora del dia era quan planificava la jornada, tasca que he distribuït al final de la jornada o al voltant de les 7 del matí. Així doncs, de 6 a 7 inverteixo el meu temps en el projecte d'Industry 4.0 Systems (https://industry40.systems) i finalment hem (Dani Aguayo i jo) cancel·lat el projecte d'Equipo Sin Oficina (ESO - https://equiposinoficina.com). Cosa que em permet prendre l'esmorzar amb la meva dona, a les 7:30 abans que es llevin els nens.
El canal de YouTube d'ESO té més de 1.100 subscriptors, i Notion ha crescut com l'escuma aquest últim any, però el dia a dia no ens ha permès enfocar el contingut que creem cap a una cosa útil per a moltes persones, igual que ha fet Rubén Loan amb els seus més de 21.000 subscriptors i una trajectòria més curta. Han estat dos anys de projecte molt interessants on personalment he après molt. Per exemple, m'ha permès aprendre què gaudeixo i què no com a creador de continguts. M'ha pesat molt notar que no aporto tot el meu valor diferencial com a persona en un projecte com aquest. En definitiva, ja no estava tan alineat amb el meu ‘life motive’: compartir coneixement, experiència i creativitat.
Així doncs, gaudeixo molt més del projecte industry40.systems, que em permet explicar al món quina és la meva visió sobre com enfocar l'ecosistema de connectivitat dins de la Indústria 4.0. A més, els projectes professionals associats a aquest context m'estan generant un nivell d'ingressos i aprenentatge amb un gran valor diferencial en la meva carrera.
Actualment, a més dels 12 vídeos de solucions de connectivitat remota, el curs de “Crea tu IoT Gateway” ja té 29 vídeos i et pots muntar tot el teu stack per gestionar projectes d'Industrial IoT professionals. Així doncs, és tot un honor poder aportar a aquesta petita comunitat que dia a dia va creixent.
Parlant de la meva carrera, segueixo amb la meva estratègia de difusió de continguts a través de la meva marca personal a https://oriolrius.me, però ara no és Pablo Bernal, amb la seva agència Mister Mono, qui em porta els continguts, perquè en renovar el nostre contracte de relació sembla que el meu perfil no era compatible amb la seva agència. Així doncs, ara mateix estic confiant en Inaudit, una petita empresa de Sant Sadurní que, entre altres coses, s'ha encarregat de crear un petit Blog a la meva pàgina professional a partir dels continguts que publiquem a LinkedIn. Sense oblidar-nos de la meva petita comunitat de Telegram, a la qual vaig mimant amb continguts inèdits sempre al voltant de la Indústria 4.0.
A més, gràcies a Alejandra Etel hem realitzat aquesta creativitat per explicar de forma més visual el meu ‘life journey’.
Durant aquest any a ESO hem treballat en un parell de projectes ideals per publicar les webs fetes amb Notion. Estic parlant de ‘notion-proxy’ i ‘notion-proxy-ng’. Com ja et pots imaginar, el segon evoluciona el primer. En primera instància havíem construït un proxy invers que servia en temps real les pàgines de Notion de forma transparent. Però com que la velocitat amb què Notion serveix les pàgines era lenta, això no era una gran solució. Així doncs, vam evolucionar la idea cap a un crawler que descarrega i parseja tot el contingut convertint-lo en pàgines estàtiques que se serveixen de manera molt més ràpida. Us convido a veure més informació en aquest vídeo del canal d'ESO.
Un altre projecte és POLx, que havia desenvolupat l'any passat. Durant aquest any el vaig vendre a un parell de nois que l'estan evolucionant i comercialitzant. Així doncs, molt content per haver pogut treure un rendiment econòmic al meu primer projecte serverless.
Família i temes personals
Els anys van sumant i el que pensava que els matrimonis no eren per a ell aquest any ja ha complert 9 anys de casat. Qui m'ho havia de dir a mi. Però no només per a nosaltres passen els anys.
Els nens ja han complert els seus 5 i 3 anys respectivament, tots dos ja van a l'escola (P5 i P3). Però el que més m'ha flipat com a pare és veure el seu interès per dibuixar, les lletres i els números. Mai no hauria imaginat que dos nens tan actius i als quals els agrada tant el moviment desenvoluparien de forma natural aquest interès. Segur que hi ha nens molt més avançats i llestos, però com a pare de vegades t'invaeix aquesta falsa sensació que els teus no han nascut per estar asseguts.
A més, Joan, la parella de la meva mare, aquest any ha complert els 90. Això sí que és una cosa gran. No sé si la nostra generació arribarem a aquestes edats amb la mala vida que ens estem donant. Tinc la sensació que tants excessos ens acabaran passant factura pel que fa a l'esperança de vida, o si més no, en la salut amb què arribem a aquestes edats. El menjar poc saludable, l'estrès i el sedentarisme auguro que tindran les seves conseqüències.
Segur que la pandèmia hi tindrà el seu pes, encara que ara mateix costa veure quin serà. Encara que en el nostre cas crec que estem vivint una pandèmia molt diferent de la de tantes altres persones. No només perquè al nostre poble podem sortir a la natura sempre que ens vingui de gust, sinó perquè hem pogut compartir molt de temps amb el grup bombolla dels nostres fills i sobretot amb els veïns. Tot això és un luxe, o així ho veig jo.
Parlant de salut, finalment he pres cartes pel que fa a la meva salut dental. Fa ja anys que tenia una dent que pateix les conseqüències de l'apiñament natural de les dents. En realitat, eren dues. Una que era molt visible i una altra que quedava molt dissimulada, però que estava literalment damunt d'una altra. Per si això no fos poc, encara tenia dues queixals de llet. Així doncs, porto ja més de 30 setmanes amb ortodòncies invisibles, a més d'haver-me extret les dues queixals i la dent apiñada damunt d'una altra.
Per fi, començo a veure resultats. Però encara em queden unes 20 setmanes de patiment amb les ortodòncies i la col·locació de les noves queixals. Per no parlar del dolor que això fa també a la butxaca. Val la pena esmentar que visc gairebé 24 hores al dia tots els dies amb un dolor important a la boca; de vegades aquest puja a través dels nervis fins al cap i començo a prémer les dents amb més i més força, i aquest cercle viciós acaba degenerant en uns mals de cap importants i sobretot en un estat de poca paciència i mal humor importants. Menjar fa temps que va deixar de ser un plaer.
De nou, aquest ha estat un mal any pel que fa a l'esport; el més destacable han estat els molts passejos que he aconseguit fer. Menys dels que voldria, encara que siguin molts. Deixar els nens a l'escola i anar a caminar una horeta és una activitat fantàstica; la part dolenta és que després, en posar-se a treballar, si no hi ha alguna reunió programada és difícil tornar a agafar el ritme. Per cert, aprofitar per fer trucades i escoltar podcasts ha estat la clau per mantenir la motivació en aquesta activitat.
Fins a tres vegades he començat una taula de rutines per treballar especialment la part superior del cos. La taula és de 12 setmanes, però en arribar a la quarta o cinquena setmana sempre se'm trenca la continuïtat. És a dir, la meva motivació decau i per un motiu o un altre acabo perdent el ritme. No descarto tornar-ho a intentar. Però el nivell de protecció que he de fer d'aquest bloc de temps no és senzill de gestionar amb una agenda tan variable com la meva. A més, en aquest tipus d'objectius costa veure la recompensa a curt termini i això no ajuda a guanyar motivació.
A nivell estètic també he fet les meves inversions, ja que he aprofitat l'hivern per fer-me làser a l'esquena i així oblidar-me de les depilacions. Segurament ho faré en més zones; la següent encara no està decidida.
Aquest any ens hem comprat tota la família una bici per a les setmanes de càmping. Llàstima que no em motiva gens agafar-la per fer esport per casa. Encara que en més d'una ocasió la Roc i jo hem anat fins a Sant Pere, tota una gesta per a ell.
Parlant del càmping, aquestes vacances les hem passat una altra vegada al Delfín Verde, on han fet moltíssimes reformes. Ara s'assembla molt a un resort caribeny tota la zona dels serveis. I ja hem reservat per seguir-hi un any més. Realment és un ambient fantàstic per als nens i a nosaltres ens permet descansar.
Altres coses que hem fet per entretenir els nens han estat muntar-los un petit hort i un sorral a casa. A la Roc se li han caigut les seves primeres dues dents. Ha fet els seus primers gols jugant a hoquei i ha avançat dos nivells en natació. El Nil no es queda curt, perquè ja patina superbé en el seu primer any de patinatge. Neda com un peix i és brutal la seva capacitat de parlar i absorbir; sembla que vagi encara més ràpid que la Roc aprenent.
Important, cal esmentar també que els meus cunyats m'han fet tiet d'una nena anomenada Júlia. La Roc i el Nil estan encantats amb la seva cosina i l'Estefania està enamoradíssima de la seva neboda. No es pot negar que és preciosa i una santa; es passa el dia dormint.
Com a curiositat també cal afegir que aquest any m'ha tocat assistir com a testimoni en un judici. Una cosa que és tota una experiència. Temes encara relacionats amb Nexiona i que no tenen res a veure amb la meva persona de forma directa. Però sempre és una experiència perquè mai no havia estat a la ciutat de la justícia de Barcelona.
Una de les meves herències quan va morir el meu avi de Torrelavit va ser un motocultor que aquest any he decidit vendre i, amb els diners, comprar una desbrossadora; així doncs, ja he après a fer servir una altra eina que no havia tocat abans. Aprofitant el canvi també he reestructurat la caseta de fusta i l'he omplert d'estanteries per aprofitar millor l'espai.
Però la gran adquisició d'aquest any ha estat el cotxe nou. Que, tal com estan les coses a causa del trencament de la cadena de subministrament, arribarà cap al març o abril del 2022. S'acabava el leasing del Hyundai Santa Fe que tan bon resultat ens ha donat i finalment aquesta ha estat l'excusa per saltar a un cotxe 100% elèctric, un Škoda Enyaq iV 80.
Xarrades i escoles de negoci
Ja són uns quants els anys en què he preparat una formació pràctica d'Internet of Things per al col·legi d'enginyers industrials (EIC – enginyers.net). També han estat diverses les ocasions en què s'ha hagut de suspendre aquesta formació a causa de la manca d'alumnes. Tant en l'edició de Barcelona com en la de l'oficina del Vallès. Realment crec que és una llàstima no saber explicar el valor que té, perquè en només 8 hores es passa de no tenir ni idea de l'IoT a haver connectat un dispositiu físic a Internet i haver desenvolupat la solució d'extrem a extrem. Tant de bo en el futur aprengui a comunicar bé aquesta formació, perquè tots els alumnes que hi han assistit han valorat molt positivament l'experiència i la rapidesa amb què han pogut evolucionar gràcies a aquesta formació.
Començar amb aquest “no-èxit” em permet posar les bases d'un any en què no tot ha estat un camí de roses pel que fa a formacions. Per exemple, també he col·laborat com a professor al màster d'Internet Business (MIB) de l'escola ISDI, tant a Madrid com a Barcelona. I la sessió de Madrid va ser realment dura, ja que em vaig trobar amb una classe immersa en una espiral negativa i amb poques ganes de col·laborar, que després de muntar-los una sessió pràctica els va costar molt involucrar-se en l'activitat. A més, en fer un enfocament de l'IoT molt poc tècnic els va saber greu i van reclamar més nivell. En resum, vaig rebre la meva pitjor qualificació com a professor fins ara. Moraleja: de vegades es guanya i les altres s'aprèn. A la sessió de Barcelona, per sort, la cosa va canviar i, tot i no arribar als meus més alts nivells de valoració, sí que vaig aconseguir donar-los el valor que esperaven.
Però el més destacat en aquest àmbit és el Master of IoT (MIOT) del qual sóc director i en què porto treballant més d'un any. Finalment, el màster ha començat i amb un nombre d'alumnes que supera el que esperava. També he de dir que és tot un honor formar part de la família Zigurat, l'escola de negocis i tecnologia que m'ha donat aquesta oportunitat. Cal afegir també que l'escola ha complert aquest any el seu 20 aniversari. Que vam celebrar en una gala a l'hotel Catalonia Plaza de Barcelona. A la gala es van lliurar alguns premis, a un dels quals, per a la meva sorpresa, m'havien nominat.
Però el millor d'aquests actes és poder desvirtualitzar moltes persones amb les quals has estat treballant tant de temps sense haver tingut l'oportunitat de veure't en persona. O que feia molt que no podies saludar en persona.
Per no fer-me pesat amb tots els esdeveniments en què he participat aquest any, deixo a continuació una llista i un petit comentari de cadascun. També vull recordar que aquesta llista d'esdeveniments i els seus continguts està disponible a la secció esdeveniments de la meva web.
- Relatiu al màster d'IoT s'han publicat diversos continguts:
- Tres entrevistes en vídeo i una a la revista de l'escola. Totes elles disponibles aquí.
- Al Virtual IoT Lab juntament amb en Jaume Rey vam discutir quines són les barreres per a la implementació de l'IoT.
- A l'Open Day de Zigurat vaig muntar un petit Workshop sobre com enfocar els projectes IoT
- La federació d'empresaris gran Penedès (FEGP) em va convidar a fer una xerrada sobre com generar idees i tècniques per seleccionar-les i prioritzar-les
- En la seva novena edició he tornat a participar en la formació d'ACCIÓ per abordar els reptes de la digitalització empresarial; és una formació que segueixo gaudint moltíssim. On, com sempre, faig el mòdul de Cloud Computing.
- IoT North – Breakfast Coffee organitzat per Paul Wealls. És un canal d'IoT localitzat al nord d'Anglaterra amb un format molt interessant i concentrat on vaig tenir la sort que em convidessin.
- Al podcast ARM per a tothom, parlen sobre alternatives a la Raspberry PI i en un dels seus capítols vaig compartir les meves experiències al respecte.
- A la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) es va organitzar una taula rodona relativa a innovació i salut on també em van convidar a participar.
- A l'oficina Acelera Pyme, que pertany a red.es, se'm va convidar a fer una formació sobre ser més productiu a la teva fàbrica. Un contingut dens però de molt valor per establir les bases del càlcul de l'OEE.
- Aquest any he tornat a participar en el scrumday.barcelona moderant un panell amb Antonio Valle (G2) i Albert Zaragozá (Bitpandas); el panell anava dirigit a efectes del treball remot en equips àgils.
- Per als que no el conegueu, el 24h24l és una marató de podcast molt xula al voltant de Linux i el codi obert. En aquesta ocasió vaig participar en un panell sobre programació de microcontroladors.
- A IB3 ràdio, la ràdio de les Balears, en Benjamí Villoslada em va convidar a participar en el seu programa. Tot un honor, que algú a qui admires tant et convidi. En aquest cas vam parlar d'una cosa tan interessant com explicar que el desenvolupament de programari no només és cosa d'informàtics. Encara que la idea inicial era parlar d'Indústria 4.0.
- Un dels pocs esdeveniments presencials que he pogut fer aquest any ha estat la classe que vaig donar als alumnes de l'assignatura de programació de sistemes distribuïts de la Universitat de Lleida. Realment és un plaer poder interactuar amb gent jove i amb ganes d'aprendre.
- L'amic Dario em va fer una singular entrevista per al MBA tecnològic que està preparant. A més, sempre afalaga que et presentin com un visionari de la tecnologia. Molt interessants les preguntes, temes i enfocaments de l'entrevista. No us la perdeu.
- Valkiria INTECH és un programa de mentories per a startups femenines en què em van convidar a fer una sessió relativa a les tecnologies i les empreses emergents de nova generació. Va ser tot un honor i un plaer gaudir d'aquesta experiència.
- Els amics de Mataro Sense Fils (guifi.net) em van convidar a fer un Webinar sobre la feina que he dut a terme amb el meu servidor de fitxers personal. El títol era: Fins on se li pot demanar a un NAS?
- Potser l'esdeveniment més anòmal en què he participat aquest any ha estat ajudar a celebrar l'assemblea de socis d'una associació religiosa. Més enllà de la curiositat, el desplegament que vaig muntar per resoldre el seu repte tècnic crec que és realment útil i ho vaig explicar en aquest vídeo: Munta la teva assemblea virtual gratis.
- Abans de tancar aquesta llista, anotar que també he enregistrat una formació per a empresaris per a una plataforma anomenada Videoaction. Aquesta formació sobre IoT, concentrada en poc més d'una hora i en petites càpsules de 4 minuts, és només per a subscriptors i estarà disponible en els propers mesos en aquesta plataforma.
Projectes professionals
En els projectes tècnics a nivell professional en què he estat immers aquest any vull destacar l'augment de l'ús de la tecnologia OPC UA, per fi. A poc a poc aquesta tendència ha anat augmentant. Encara que, com diu Walker Reynolds, no hi ha res millor que MQTT com a ecosistema de connexió en un projecte d'Indústria 4.0. A l'altre extrem de la innovació no puc deixar de destacar que encara segueixen vius els projectes que basen l'extracció de dades a planta a través d'intercanvi de fitxers CSV. Crec que aquesta recepta no morirà mai, encara que no puc negar que és una mica frustrant seguir fent servir aquest sistema que encara es veu com una de les formes més segures per intercanviar dades de sistemes en producció.
També vull afegir que m'ha fet especial il·lusió treballar tot l'any en un projecte d'Indústria 4.0 on es barrejava intel·ligència artificial en dues parts d'una màquina. A la part d'embalatge de producte i a la d'anàlisi de problemes en el funcionament de la màquina. De nou he constatat la complexitat d'anàlisi i matemàtica d'aquests projectes i la incertesa en els seus resultats. Dit d'una altra manera, cal dedicar diversos cicles iteratius per tenir resultats realment útils i aplicables en entorns productius reals. A més, cal crear interfícies d'usuari específiques per poder-los treure el màxim rendiment.
Els sectors on han estat vinculats els projectes d'IoT i Indústria 4.0 en què he participat aquest any han estat realment interessants: des de la indústria dels bozals de cava fins a la domotització de vaixells, passant per radars de cotxes i la omnipresent indústria de l'automòbil. També és curiós l'augment de projectes en què hi havia intervenció de braços robòtics.
En la meva col·laboració amb la Barcelona Digital Talent (BDT) i el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), he tingut la sort de poder treballar en l'elaboració d'un syllabus formatiu sobre Low Code/No Code que ja ha estat catalogat i aprovat pel SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal). Per si a algú li interessa, us deixo l'enllaç al PDF: https://sede.sepe.gob.es/es/portaltrabaja/resources/pdf/especialidades/IFCD103.pdf; a més he vist que ja hi ha tres centres que l'estan oferint. Honestament, aquest tipus d'iniciatives em fan una il·lusió especial.
En aquest mateix marc de col·laboració també acabem de tancar el projecte de filtratge de persones demandants d'ocupació al SOC que per la seva formació eren ocupables com a Frontend Developers. Una posició de la qual hi ha una oferta important per cobrir. La feina entre el SOC, la BDT i jo mateix com a consultor extern crec que ha estat una experiència molt gratificant per a tothom i amb uns resultats prometedors. És una llàstima que per temes administratius això no hagi arribat més enllà.
En els projectes professionals menys centrats en aspectes tècnics vull destacar la feina de Visió, Missió i valors que vaig fer amb un dels meus clients. Igual que la feina de definició de retribucions salarials que els he aportat a dos clients. Una cosa que no deixarà de sorprendre'm és la complexitat de les relacions humanes en entorns laborals. És molt curiós observar fins a quin punt els adults tenim comportaments infantils en certes situacions i com, sense adonar-nos-en, ens protegim d'amenaces completament absurdes.
Aprenentatges tècnics, ymbihq i altres derivats
Recorda YMBI HQ, és el nom en clau que faig servir per referir-me als projectes del meu Smart Home, Workspace i CPD, és a dir, el meu laboratori de proves d'informàtica, telemàtica, IoT i altres. Així doncs, si el teu perfil és tècnic, aquí és on les meves notes de l'any et poden inspirar més.
Com a dada curiosa he de comentar que el poc cable coaxial de televisió que em quedava a casa i que anava fins al menjador i l'habitació dels nens ja l'he substituït per cable Ethernet. Així doncs, tot el contingut multimèdia que consumim a casa ja és sobre IP. Tot un èxit per la meva part, perquè passar cable en una instal·lació domèstica és un patiment assegurat.
Fa uns anys et contava que havia migrat tota la telefonia a IP. Feia servir una Orange PI amb FreePBX per gestionar la telefonia fixa. Doncs bé, ja no disposo de línia fixa. La meva conclusió ha acabat sent que és millor invertir els diners en els plans de telefonia mòbil que seguir mantenint els equips de telefonia IP, a més de les quotes dels proveïdors de servei i el temps de manteniment que sempre és difícil de prioritzar.
Parlant de decisions estratègiques, a mitjan any Google va començar a cobrar Google Photos, cosa que em va obligar a canviar l'estratègia per emmagatzemar el contingut multimèdia generat des dels mòbils de casa. Així doncs, vaig comprar un NAS nou. Concretament, un QNAP TS-473. Amb 4 cores a 2.1 GHz, 32 GB de RAM i una Nvidia GTX 1050Ti de 4 GB al qual vaig instal·lar tres discos de 8 TB, dos d'ells en RAID i un altre extern amb còpies periòdiques del contingut multimèdia. També vaig afegir dos discos d'estat sòlid per a aplicacions i memòria cau. La finalitat d'aquest equip és múltiple.
Sobretot, la de substituir Google Photos per a l'emmagatzematge de vídeos i fotos familiars, amb un cert nivell d'intel·ligència artificial per a la classificació automàtica i posterior visualització. A més, l'equip l'he convertit en el centre de comunicacions de la casa per a l'accés a Internet, a més de fer de servidor de fitxers local i videovigilància. Per tant, he jubilat el meu vell NVR xinès que tan bon rendiment m'ha donat aquests últims anys. Però que ja s'havia quedat obsolet.
Un altre tema que he migrat aquest any ha estat la solució de correu dels meus dominis joor.net i oriolrius.cat; tots dos estaven en un sistema força complex que havia muntat fa anys a OVH. Però quan el CPD d'OVH es va incendiar vaig migrar a SSD Nodes tots els meus servidors i vaig aprofitar per migrar el correu a la solució mailcow. La qual et recomano si no vols complicar-te la vida i gestionar de forma simple i potent el teu correu. La solució compta amb una còmoda interfície Web per gestionar tot el Backend i disposa d'un Webmail integrat (SOGo). Darrere de la interfície, mailcow té moltes de les eines típiques que muntes en un servidor de correu en Linux.
En aquest mateix NAS i aprofitant la seva "Container Station", entre altres serveis he posat en marxa un n8n, que és una eina que permet crear automatitzacions molt potents simplement programant Workflows. Dit d'una altra manera, una solució Low Code molt recomanable. Personalment, hi ha alguns flows que faig servir a diari i que tinc corrent en aquest sistema. Concretament, es tracta de flows que generen pàgines a la meva eina d'organització personal. Estic parlant de Notion, que aquest any ha obert la seva API i gràcies a això n8n es connecta a l'API i combina diferents fonts de dades com Google Calendar per generar el meu dietari de notes i tasques per a la feina i l'organització personal.
Malgrat que n8n ha estat un dels grans descobriments de l'any, he de dir que he seguit invertint moltíssimes hores en NodeRED. Aquest continua sent la meva eina preferida de programació de workflows. Encara que els enfocaments dels productes són una mica diferents. N8n s'enfoca més a integracions d'eines generals i d'alt nivell, i NodeRED té el focus clarament orientat a l'IoT i amb un disseny totalment pensat per treballar amb MQTT. Sobre MQTT vull destacar que, després de molts anys fent servir Mosquitto i HiveMQ, he descobert un nou i digne rival, fins i tot diria més, un aspirant millor que els anteriors. Estic parlant d'un broker anomenat EMQ X, amb un clàssic model comercial tipus freemium de codi obert i programat en Erlang. Destaca un entorn de gestió completament basat en Web, a més d'interfície CLI i API. Tot un plaer d'eina que a més implementa un sistema de federació de servidors fantàstic per muntar-lo en alta disponibilitat i que la seva interfície Web simplifica molt la gestió de cues que creixen sense control i que tendeixen a saturar el sistema; funcionalitat d'or per als brokers MQTT de producció. Al estar programat en Erlang, poc em queda per dir pel que fa a rendiment.
Una altra eina que no puc deixar de recomanar és Hasura, que es resumeix ràpidament. Però que aporta un valor al·lucinant a l'hora d'integrar fonts de dades en entorns heterogenis com les fàbriques. Hasura permet publicar una API unificada sobre REST, GraphQL i OData per a la interacció amb diverses bases de dades: SQL Server, Google Big Query, Amazon Aurora, PosgreSQL, etc. Una cosa que ens permet unificar la seguretat en l'accés a les mateixes, afegir sistemes de memòria cau i tenir un control d'accés unificat i potent. No només pel que fa a recursos i estructura de dades, sinó també arribant a la granularitat de la informació. Sense oblidar que podem barrejar diferents orígens de dades per oferir informació combinada a les eines. Una meravella.
A un nivell més baix he estat desenvolupant algunes cosetes que potser et seran interessants de conèixer. Per exemple, per al desenvolupament del notion-proxy-ng he après a gestionar un Chromedriver des de Python. Una cosa realment apassionant i útil. És a dir, en l'àmbit de codi automatitzem el control del navegador perquè extregui dades de pàgines Web.
Parlant d'automatismes, he creat algunes funcions noves al meu entorn de treball amb l'AutoHotKey. Concretament, una de les més útils és un sistema de parmalinks per als correus. Sembla una friquada, però és realment útil per a les notes i tasques que deixo a Notion. Així puc accedir fàcilment a la informació que va originar aquesta informació i recuperar el fil de correus.
Sobre Notion he desenvolupat també una eina que en principi no faré pública, ja que estic pensant si la converteixo en negoci. L'he batejat com a Notion File Server. M'explico: Notion té la capacitat d'emmagatzemar fitxers sense límit. Doncs bé, he desenvolupat una manera de compartir aquests fitxers de forma temporal evitant haver-los de pujar en plataformes com Wetransfer. I sense haver d'exposar públicament el fitxer a Internet. Aquesta idea es basa en un desenvolupament que vaig fer el 2015 al qual anomenava “Secure download URL with experitation time”. Ara a més he afegit també una clau d'accés. Tinc un model de negoci al cap que potser validaré durant aquest 2022.
Al meu GitHub sí que pots trobar un petit desenvolupament que permet monitoritzar els esdeveniments interns de Docker i convertir-los en emails. El projecte es diu Docker-monitoring. És un desenvolupament senzill i sense pretensions. Però que soluciona una necessitat que tenia. És a dir, quan tens entorns de contenidors en una sola màquina on es vol monitoritzar que no se'ns ha caigut un contenidor, és una manera senzilla d'estar advertit de la incidència.
Un descobriment que he fet aquest any han estat els interruptors pneumàtics. L'hidromassatge de casa tenia els botons encallats des de feia anys i els nens no paraven de demanar que els arreglés per poder gaudir de les bombolles que ells mai havien experimentat a la banyera de casa. Així que amb el dremel a la mà vaig retallar el panell de control de la banyera per canviar els botons. Semblava radical, però no hi havia cap altra manera de fer-ho. Quina va ser la meva sorpresa en veure que no hi arribava cap tipus d'impuls elèctric a aquests botons, sinó uns tubs d'aire que anaven connectats a aquests interruptors pneumàtics que comentava i que envien un petit buf d'aire quan els polses, activant un petit interruptor a l'altre extrem del tubet. Quina gran idea i què ben pensat.
A nivell domèstic i arran de com s'ha disparat el preu de la llum he posat en marxa ja el pla d'instal·lar plaques solars, i a més he comprat una estufa de pèl·lets per al meu estudi de treball. La part dolenta és que, amb tant de confinament, porto més d'un mes pendent de poder-la instal·lar. Així doncs, acabo l'any amb aquest gran tema a mitges.
Un altre tema a mitges ha estat el tema dels Software Defined Radio (SDR). Si no el coneixes, et diré que estic parlant d'equips de radiofreqüència que treballen tant com a receptors com a emissors i que serveixen per desenvolupar en l'àmbit de programari qualsevol sistema de comunicacions sense fil que vulguis. Realment una eina molt potent i a la qual he dedicat esforços esporàdics amb resultats discrets. És a dir, el més senzill de fer amb un SDR és, per exemple, un atac de repetició. Un cas concret podria ser enregistrar l'emissió de les ones d'un comandament a distància i després repetir-ho fent-se passar per aquest comandament. Doncs, malgrat haver-hi tingut èxit en algunes ocasions, després no he estat capaç de tornar-ho a repetir amb els mateixos instruments. És una espina que tinc clavada i que, en no tenir bons contactes interessats en la matèria, segueixo sense desencallar. També cal afegir que és un tema amb poca prioritat i que costa assignar-li energia i temps.
Un projecte que sí que té molta prioritat, però que segueix a mitges, és un panell de control que he desenvolupat per monitoritzar les finances i poder tenir un control més exhaustiu de les meves inversions, a més dels controls de caixa, especialment útil quan cal pagar els impostos. Lamentablement, el desenvolupament no està 100% validat malgrat que està acabat. A veure si aprofito aquest gener per invertir-hi un parell de dies i tancar-lo definitivament. Fas servir alguna eina pel que fa a autònom per controlar tot això?
Sobre el tema de les inversions cal destacar que aquest any les criptomonedes m'han donat algunes alegries. Però vull compartir un projecte que barreja IoT i criptomonedes del qual m'he fet fan, inversor i aviat tindré els meus primers equips per minar. Estic parlant de Helium. Tinc diversos amics que fa temps que estan ficats a The Things Network (TTN), una xarxa LoraWAN oberta a l'estil de guifi.net; però jo sempre he estat molt escèptic sobre la viabilitat i el creixement real d'aquesta xarxa. Només per comparar Helium amb TTN diré que la primera en els últims 5 anys ha aconseguit muntar uns 20.000 nodes i Helium en menys de 3 anys està a prop dels 500.000 punts d'accés i està començant a donar cobertura 5G també. No cal barrejar peres amb patates, però la meva recomanació és que inverteixis una tarda a entendre a fons Helium i el seu model de negoci, a més del roadmap que han traçat.
Abans de tancar aquest punt, cal dir que un projecte que ha tingut un èxit parcial ha estat el meu Outlet personal, on he posat a la venda una sèrie d'equips que tinc per casa. Durant aquest any he venut la meva Surface Go, el meu vell NAS i alguna altra coseta. Però segueixo amb una llarga llista de coses que em faria molta il·lusió que tinguessin una altra vida i em sap greu llençar-les. Encara que no aconsegueixo la difusió que m'agradaria sobre aquest tema.
Un últim punt d'aquests que fa mal explicar, però cal ser honestos i admetre que ha estat tot un èxit. Estic parlant que, en vendre'm la Surface Go, vaig decidir llogar-me un iPad Pro a Grover. Em va semblar una bona idea per poder provar molt a fons aquest dispositiu sense haver-me de gastar gairebé 2.000 € que és el que valia el model que em feia gràcia amb els seus accessoris. Així doncs, per menys de 600 € el podré gaudir durant un any i després ja veuré per quin model me'l canvio. Tal com avançava, estic encantat amb l'equip, ràpid i molt potent. Això sí, segueixo amb la meva corba d'aprenentatge perquè tinc molt interioritzats els sistemes Android i Windows, que són els que he fet servir a les meves Tablets. Però cal reconèixer que gràcies a aquest Tablet més d'una vegada ja no em porto el portàtil perquè puc confiar en el que puc fer amb l'equip.
Llibres i formacions
Si hagués de destacar només una font de coneixement i formació que m'ha inspirat i de la qual he après moltíssim aquest any, aquesta seria el canal de YouTube anomenat “4.0 Solutions”, en el qual Walker Reynolds m'ha permès validar moltes de les idees que jo tenia sobre Indústria 4.0, a més d'inspirar-me en tantes altres.
Sobre IoT també he llegit un parell de llibres més.
- Things you should know about IoT, d'Oscar Bexell, de qui tinc la sort de poder dir que és un dels mentors del màster d'IoT del qual sóc director.
- The Internet of Things Myth, de Matt Hatton i William Webb.
Un dels professors que tinc al màster és Paul Pinault, que té un blog molt recomanable sobre IoT del qual també he après molt: disk91.com i no t'oblidis de visitar el seu canal de YouTube.
Canviant de tema i centrant-me en temes financers i d'empresa, he fet una formació d'un parell de dies gestionada pel clúster SmartTech del qual formo part. La formació era de “Profit-Thinking”, impartida per Francisco M. López, i de la qual també cal recomanar el seu llibre: Vender con margen: Priorizar el beneficio sobre el crecimiento.
De l'amic Simon Dolan també he tingut l'oportunitat de llegir:
- Los 10 mandamientos para la dirección de personas
- LIDERAZGO, DIRECCION Y COACHING POR VALORES:: Los 10 Mandamientos para Gestionar Personas en el S. XXI
- Más coaching por valores
Poca cosa hi ha a dir sobre aquest gran mestre. Ha estat tot un ensenyament, a més de tremendament útil i pràctic, poder llegir aquest accés a l'experiència de Simon.
L'únic llibre que he llegit i he treballat a fons durant aquest any ha estat el que em va regalar l'Estefania per Sant Jordi. Estic parlant de: ¿Cuántas veces te lo tengo que decir?: Soluciones eficaces y sencillas para conseguir que nuestros hijos nos escuchen y nos respeten. Com en qualsevol llibre sobre nens, no podem esperar miracles. Però el seu caràcter pràctic i altament aplicable m'ha estat molt útil per millorar, encara que sigui una miqueta, com a pare. Això sí, he de rellegir i repassar les meves notes mil vegades, perquè no passa ni un dia en què no em salti diverses de les línies vermelles que traça el llibre.
És d'aquest últim punt d'on trec els meus majors ensenyaments de l'any. Em refereixo a la cura d'humilitat i font de patiments diària que suposa ser pare. Sort que també hi ha aspectes bons, com pot ser el d'aprendre d'un mateix. Però està clar que ser pare és el que més t'ensenya, més que totes les formacions i llibres junts.
Conclusió i tancament
El 2021 ha estat un altre any especial, un altre any en què els viatges han estat comptats i no gaire lluny de casa. Un any on en certs moments ens ha semblat que el virus passava de llarg per després tornar amb les seves mutacions. Un efecte que ens fa pensar que és fàcil que aquest virus ens acompanyi la resta de les nostres vides igual que ho fan la grip i altres virus. Les mascaretes i altres elements, lamentablement, té pinta que ens acompanyaran uns quants anys més.
Però com sempre, com ens afecti el context depèn de nosaltres i som els màxims responsables del nostre estat interior. Així doncs, encaro un nou any amb moltes incerteses però molt bones perspectives. El meu repte segueix sent simplificar i sobretot consolidar aquests aprenentatges que comentava a l'inici: paciència, temps de qualitat per a allò important, acceptació i coherència amb un mateix.
Una forta abraçada i si has arribat fins aquí, si us plau, fes-m'ho saber. ¡¡¡GRÀCIES!!!





