Curs de Design Thinking amb Federico Lozano

Traducció de l’original en castellà. Llegeix-lo en: CastellanoEnglish

El 24 de febrer a "la Salle" vaig tenir l'oportunitat de fer un curs de Design Thinking; des que vaig fer el

curs de Management 3.0

aquest era un tema que em donava voltes pel cap una vegada i una altra. Així doncs, finalment vaig poder fer la meva primera incursió pràctica en el tema. El curs tenia una durada de 12h i l'impartia

Federico Lozano

, un exalumne de la mateixa universitat i amb un currículum espectacular; d'origen mexicà i actualment vivint a Noruega i que, a més d'estudiar a Barcelona ("la Salle"), també va tenir el seu pas triomfal a Stanford; cal fer notar que va viure la major part de la seva infància i joventut a Califòrnia.

Si mai heu sentit a parlar de Design Thinking, ho resumiríem dient que és una metodologia per generar idees innovadores. Se centra a donar solució a necessitats reals dels usuaris. Podríem dir que és la manera com pensen els dissenyadors. Té l'origen als anys 70 a la universitat de Stanford. El Design Thinking s'ha fet especialment famós perquè grans empreses com Apple, Google o Zara el fan servir per dissenyar els seus productes; en essència s'aconsegueix buscar la convergència entre les necessitats dels usuaris, el que tècnicament és possible i el que a més està suportat per una estratègia de negoci viable.

Pel que fa a la meva valoració del curs diria que ha estat una experiència realment interessant; el contingut ha estat impressionant i la capacitat empàtica i educativa del professor ha estat fantàstica. No està de més dir que em va tocar compartir el curs amb un grup d'alumnes molt cosmopolita i d'un ventall d'edat molt variat i això el va enriquir encara més. Per a mi el punt de millora principal seria que no pot ser un curs de 12h, és impossible transmetre coses tan interessants i a més de forma pràctica en tan poc temps. Així doncs, sóc partidari d'estendre una mica el temari amb més exemples i casos pràctics donant-li més temps; al meu parer més del doble.

De forma breu i totalment constructiva, un altre punt de millora seria: Federico, si els alumnes arriben tard sóc de l'opinió de començar sense ells. Potser a primera hora del primer dia es poden esperar 5 o 10 minuts que després s'han de recuperar. Però no podem esperar a cada descans el "lent de torn". Si no, al final no es poden complir els horaris per culpa de la poca formalitat d'uns quants. Crec que no complir les hores pot ser una falta de respecte cap als que sí que compleixen el que s'estableix.

L'estructura del curs consisteix a donar una sèrie de nocions teòriques que s'apliquen de forma immediata en forma de diferents exercicis que tenen com a fil conductor un procés de Design Thinking complet.

Com tota bona relació el procés de Design Thinking comença amb una fase d'empatia per poder entendre i comprendre el punt de vista de l'usuari. A aquesta part del procés l'anomenem exploració empàtica; es tracta d'observar moltíssim, entrevistar-nos amb els usuaris i finalment la immersió en l'hàbitat de l'usuari. Exercicis com les preguntes mirall; "A" pregunta a "B" i després la mateixa pregunta és respon per "A". A més de l'exercici de mantenir la mirada durant 4 minuts seguits crec que són fantàstics; a continuació teniu un vídeo sobre aquest últim exercici.

How To Connect With Anyone · Original a YouTube ↗

Un cop hem recollit tot el necessari de la primera fase, la fase d'empatia. Toca definir, dit d'una altra manera, la síntesi del disseny. Es tracta de construir un sentit a través de la visualització, manipulació, organització, poda i el filtratge de dades amb la finalitat de produir informació i coneixement. En aquest punt del procés és realment important resaltar els mapes d'empatia que ens permetran definir la "persona" que serà el nostre usuari del procés. Així doncs el "outcome" d'aquest punt serà tenir definit un bon punt de vista de la "persona" que serà objecte del nostre estudi. Això ens donarà síntesi, enfocament, direcció específica, recordatori i serà un bon trampolí per a les bones idees.

Després del pas de definició, on ens hem estat enfocant; tornem a divergir ara en la fase de gestació d'idees. Com en tot "brain storming" cal recordar que no hem de jutjar cap idea, cal buscar la bogeria, ser visual i com més idees millor. Posteriorment ja filtrarem tot això però des del punt de vista de la "persona", no el nostre.

Les idees del punt anterior són la base per poder tornar a convergir en aquest cas amb la finalitat de fer un prototipatge ràpid. No importa la qualitat, l'important és poder anar i tornar tantes vegades com sigui possible d'aquesta fase a la següent, a la fase de test. Així doncs com més prototips i tests fem més senzill serà contrastar amb el món real si el nostre producte té o no sentit per a la "persona" que havíem dissenyat.

Aquest és el meu resum del curs, desitjo que us hagi estat útil i si us interessa el tema del disseny de productes us animo a provar el Design Thinking.