Exercici per a amenaces no físiques
Traducció de l’original en castellà. Llegeix-lo en: CastellanoEnglish
Aquesta setmana estic acabant la lectura del llibre "Ahora YO, ¿y si creas tu propio futuro en lugar de encontrártelo?" del Dr. Mario Alonso Puig. En acabar el llibre m'agradaria fer una petita ressenya dels molts i interessants continguts que se'ns presenten. Però ara mateix el que m'agradaria fer és un petit resum a mode de bloc de notes d'un fragment del seu llibre on se'ns explica què fa que situacions que no són de perill físic activin els nostres mecanismes de defensa i com podem canviar les nostres reaccions davant d'aquestes circumstàncies.
Sovint podríem dir que vivim en una tensió constant perquè de forma simultània hem de protegir el cos físic, mostrar la imatge de qui s'espera que siguem i amagar la imatge del que temem ser. Com es pot imaginar aquest treball produeix un desgast important i acaba repercutint en la nostra vitalitat i salut. Sovint es parla de la por al canvi; avui en dia rares vegades aquesta por té a veure amb la supervivència física. Però sí que acostuma a tenir una forta relació amb la imatge de nosaltres que volem protegir.
Així doncs l'estratègia que se'ns proposa en el llibre sobre la sensació d'amenaça que sentim en protegir la nostra imatge. Cal recordar que quan se sent una amenaça física s'activen uns mecanismes d'atac, fugida i bloqueig. Aquests mecanismes han estat molt útils al llarg de l'evolució per protegir-nos de les amenaces físiques però quan entrem en estats d'amenaça per temes no físics aquests mecanismes instintius no ens serveixen de res, al contrari, ens perjudiquen.
Una estratègia per evitar aquestes reaccions és:
- Posar en marxa dos elements. L'element mental és l'acceptació i el físic el control de la respiració. En sentir por perquè creiem que la nostra imatge està amenaçada, la por a la crítica, a decebre els altres, al què diran, etc. En aquestes situacions l'acceptació consisteix a fer l'exercici d'observar-nos des de fora, projectar la nostra imatge vista des de fora per tal d'observar quines són les nostres reaccions. Observar les reaccions del cos, canvis en la respiració, augment de la tensió. Es tracta d'establir un distanciament entre les emocions que estem experimentant i el fet de ser també observadors d'aquestes reaccions com si no fossin pròpies. A aquest procés d'observació se'n diu meta-atenció.
- Control de la respiració. Quan la por s'apodera de nosaltres el primer element que canvia és la respiració. Sovint aquesta s'accelera o, al contrari, deixem de respirar, és l'anomenada taquipnea. Per aconseguir prendre el control podem anar agafant aire de manera conscient i després anar-lo deixant anar amb una expiració més llarga que la inspiració. És important sentir que l'abdomen s'infla. A mesura que notem que el control sobre la respiració augmenta podem dir la paraula u en inspirar i també en expirar. Arribats a aquest punt hem d'imaginar que un aire de color blau entra pel nostre nas, omple els pulmons i finalment arriba als ronyons.
És interessant saber per què funciona aquest exercici. La respiració controlada i compassada envia un missatge al cervell que tot va bé. Dir la paraula u en inspirar i expirar obliga el cervell a concentrar-se en la respiració, deixant sense espai allò que ens ocupa. El color blau és processat per l'hemisferi dret del cervell i aquest el processa com un senyal de tranquil·litat i harmonia. No cal oblidar que les pors són en gran part fruit del nostre inconscient i la forma més ràpida de connectar amb aquesta part del nostre ésser és a través de l'hemisferi dret.
En una segona fase la pregunta que ens hauríem de fer és: "què m'estic fent per sentir-me així?" la resposta a aquesta pregunta hem de deixar que ens arribi des de l'inconscient. Hem d'estar molt atents i oberts. Perquè en l'inconscient hi ha dues forces, una que ens anul·la i una altra que ens ajuda. La que ens anul·la s'ha anat alimentant dels pensaments tòxics que hem recollit del nostre entorn i de la cultura.
Per acabar aquestes notes vull parafrasejar el concepte següent: "
Qui de veritat és compassiu entén que tot el mal que ens causem els homes a nosaltres mateixos i als altres no és per una maldat intrínseca, sinó perquè vivim espantats, ens sentim acorralats i això ens torna intolerants i agressius.
"
1 comentari
Els comentaris del blog antic, tal com es van escriure. Els comentaris estan tancats.

Emili Barberà
Cierto, el miedo es una emoción muy fuerte que, tanto si provoca una paralización como una reacción de ira, es muy dañino. La atención constante en el presente a través de la respiración es una arma poderosisima para dialogar con él..
El libro promete ser interesante, habrá que leerlo. Las recomendaciones muy apropiadas.
Gracias