Les escales de grisos

Traducció de l’original en castellà. Llegeix-lo en: CastellanoEnglish

Em vénen a la memòria records de la meva infància, recordo que sempre he intentat simplificar moltíssim les tasques que m'han ocupat en cada moment de la meva vida. Això diuen que és fruit d'una ment molt analítica. Potser per això he acabat amb un perfil tan tècnic.

Fruit del treball de simplificació sempre he anat molt als extrems, al sí o el no, al blanc o el negre. Mai he buscat punts intermedis o punts d'equilibri entre les coses. A través d'aquesta forma de treballar he anat destacant en algunes disciplines i he anat convertint-me en un autèntic principiant en moltes altres.

A nivell professional, en termes generals, no ha estat difícil treure'n profit d'aquesta característica de la meva forma infantil de veure la vida. Però en les matèries més socials o personals això s'ha convertit en un veritable problema moltes vegades. Un exemple senzill és el d'evitar quedar amb aquelles persones que sempre arriben tard; simplement perquè no m'agrada esperar.

Amb els anys he après a veure que educant la meva part més emocional han aparegut molts tons de gris entre aquest blanc i negres que sempre han marcat la meva vida. Això no és senzill d'educar ni de superar ja que sovint els vells costums afloren i els nous hàbits s'obliden. Arribats a aquest punt m'adono que la vida rares vegades té un sí o un no per resposta.

Només les ciències exactes ens retornen valors absoluts; en canvi, quan es treballa amb la vida són les ciències naturals les que acaben explicant la vida; així doncs estic content d'haver pogut treure profit de la meva seguretat en les decisions gràcies a la meva habilitat de síntesi extrema, ja que ara amb una ment més madura i experimentada puc permetre'm el luxe de veure-ho tot amb molts més tons.

El meu proper repte és afegir l'escala de colors entre aquest blanc i aquest negre, no em conformo amb menys. Ja que obrir els ulls i veure el món amb els seus matisos t'obre a un sense fi de possibilitats.