Carnivore - Sniffer de l'FBI

Traducció de l’original en anglès. Llegeix-lo en: CastellanoEnglish

Últimament tothom parla d'aquest sniffer que l'FBI fa servir per espiar els delinqüents. Com que no tinc temps de mirar com funciona, enganxo un escrit que he trobat d'un tio que diu que l'ha vist i l'ha fet servir.

Declaració de Tom Perrine

Computer Security Office, San Diego Supercomputer Center

Subcomitè de la Constitució

Dilluns, 24 de juliol de 2000

Sr. President i membres del Subcomitè. Gràcies per convidar-me a declarar

sobre aquest tema tan important.

Des de l'inici de la meva carrera en seguretat informàtica, sempre he estat un defensor de

la privadesa personal, de l'accés personal sense restriccions al xifratge fort i de menys

supervisió i intervenció del govern en la vida dels ciutadans que compleixen la llei. Al llarg de la meva carrera també he

dissenyat i desenvolupat sistemes informàtics per protegir informació classificada del govern,

he desplegat sistemes de seguretat d'àmbit nacional per protegir la privadesa i la propietat

intel·lectual i he assessorat en seguretat informàtica institucions educatives, el Departament

de Defensa i organitzacions públiques i privades. Gràcies a la meva feina detectant i

analitzant intrusions informàtiques, també entenc i dono suport a l'accés legítim de les forces de l'ordre

al trànsit d'Internet.

Introducció

Crec que aquest debat actual sobre la nova eina d'escolta digital de l'FBI, coneguda habitualment

com a "Carnivore", tracta en realitat dels riscos d'intentar traduir ingènuament les

polítiques, les lleis i les pràctiques de les escoltes telefòniques a l'àmbit digital d'Internet. Internet és

fonamentalment diferent del sistema telefònic. A mesura que intentem proporcionar

accés al trànsit d'Internet amb els propòsits legítims de les forces de l'ordre, hem de ser

especialment curosos d'evitar ampliar l'abast i la profunditat de l'accés actual a les escoltes i a la

vigilància de maneres noves i no previstes.

Tanmateix, per anar al fons de la qüestió, cal descriure el sistema Carnivore

i descriure les seves capacitats de monitoratge d'Internet. A més, descriuré com

Internet és diferent del sistema telefònic i posaré llum sobre algunes àrees problemàtiques que

poden obrir la porta a ampliar la capacitat del govern de vigilar els ciutadans en direccions no previstes

i intrusives.

Privadesa i seguretat al San Diego Supercomputer Center

En les meves funcions actuals porto dos barrets, un com a protector de la privadesa i l'altre com a

investigador de seguretat.

Com a responsable de seguretat del San Diego Supercomputer Center (SDSC), la meva missió principal i

prioritària és protegir la privadesa i la propietat intel·lectual dels usuaris del

Centre. El SDSC és un laboratori nacional de ciència i enginyeria computacional. Amb

uns 6000 usuaris, centenars d'ordinadors i cinc supercomputadors, inclòs el

9è supercomputador més ràpid del món (Blue Horizon), amb terabytes de dades i nombroses

connexions de xarxa d'alta velocitat, estem sota un atac constant de suposats intrusos

informàtics. Els usuaris del SDSC fan recerca bàsica en camps tan diversos com l'astrofísica, l'enginyeria, les ciències de la vida, l'ecologia i la medicina. La publicació prematura,

la destrucció, la modificació o el robatori de les seves dades podria tenir implicacions que anirien de

la vergonya acadèmica al robatori de propietat intel·lectual valorada en milions (o

potser fins i tot milers de milions) de dòlars.

Com a investigador de seguretat i investigador principal del Pacific Institute for Computer

Security (PICS), treballo constantment per determinar les amenaces futures per als ordinadors

connectats a la Internet pública, així com les amenaces per a la mateixa infraestructura d'Internet.

Els investigadors del PICS han descobert en el passat defectes de programari en sistemes operatius

populars, així com vulnerabilitats en els protocols bàsics d'Internet. Vaig aportar

el meu testimoni sobre aquest tema a la Comissió del President per a la Protecció de la Infraestructura

Crítica.

El San Diego Supercomputer Center, el Pacific Institute for Computer Security i

altres activitats de seguretat estan patrocinats en gran part per organismes del govern dels Estats Units. Aquests

inclouen la National Science Foundation, els National Institutes of Health, el

Departament de Defensa, l'Institute for Defense Analyses, la National Security Agency

i l'FBI. La implicació del PICS amb l'FBI s'ha limitat a una petita quantitat de

assistència tècnica per a l'oficina de San Diego. El PICS i altres membres del personal del SDSC han

aportat testimonis experts en casos relacionats amb pornografia infantil i intrusions informàtiques.

Va ser com a investigador del PICS, parlant amb l'FBI sobre vulnerabilitats de la infraestructura crítica,

que vaig conèixer i vaig tenir l'oportunitat de veure el producte de maquinari i programari

conegut com a "Carnivore". La data era el 20è de juny d'aquest any, i el lloc era l'Engineering Research Facility (ERF) de l'FBI

a Quantico.

Aquí hi ha diversos assumptes importants en joc, i les capacitats i la finalitat de

Carnivore poden ser les menys importants. Totes les meves observacions sobre Carnivore mateix

s'han de considerar en el context del meu accés molt limitat a Carnivore. Només puc

testificar sobre el que em van dir i el que vaig observar sobre Carnivore durant un període de temps molt

curt.

Què és Carnivore?

Primer de tot, què és Carnivore? En termes tècnics, Carnivore és un "sniffer" de paquets

d'alta velocitat amb capacitats de filtratge agressives. Examina tots els paquets de dades que passen per una

xarxa i filtra les dades que no compleixen els seus criteris de filtratge. En termes

planers, Carnivore és una escolta digital capaç de descartar tota la informació que no va dirigida a, ni prové de, ni

fa referència al subjecte de l'ordre d'escolta.

De fet, a part de la seva interfície gràfica d'usuari, elegant i fàcil d'utilitzar, i de la seva capacitat de monitorar

xarxes d'alta capacitat, Carnivore no és gaire diferent dels diversos programes sniffer de paquets

que tenen a l'abast els gestors de xarxa, els administradors de sistemes, els usuaris d'ordinadors domèstics

i els anomenats "hackers".

Per analogia, si la xarxa és el sistema de telefonia mòbil, els sniffers de paquets són escàners de ràdio

que capturen o escolten totes les dades que viatgen per l'aire o pel cable. També per analogia,

Carnivore és un escàner "més intel·ligent", capaç de detectar i enregistrar només aquelles trucades

cap a o des d'una persona concreta, o que continguin determinades paraules clau, i de no escoltar tots els

altres usuaris del sistema de telefonia mòbil.

La principal novetat tècnica de Carnivore és la seva aparent intenció agressiva d'evitar capturar dades

sobre aquells que no són els subjectes d'una ordre d'escolta. Funcionalment és molt semblant

al programari que va escriure el Dr. Andrew Gross (del cas de Kevin Mitnick) quan era

l'investigador principal del PICS el 1997.

Físicament, Carnivore és un ordinador personal amb una interfície de xarxa i una unitat de disc

extraïble ZIP o Jaz, que executa una versió del sistema operatiu Microsoft Windows, amb

el programari Carnivore carregat. Per utilitzar Carnivore, cal connectar-lo físicament

a la xarxa que s'ha de monitorar. El programari Carnivore té una interfície gràfica d'usuari

(GUI) que ofereix a l'usuari una manera fàcil d'utilitzar per descriure els filtres que s'han de

fer servir per acceptar (i enregistrar) o rebutjar les dades de xarxa que veu el sistema. La interfície d'usuari

es va dissenyar perquè la fes servir un usuari poc tècnic, com un agent especial de l'FBI sobre

el terreny. La versió de Carnivore que vaig veure, tal com em van descriure, tenia poques

previsions per a l'accés remot a les dades recollides, però sí que tenia la capacitat de ser monitorada des d'un

lloc remot per telèfon. Tal com em van explicar, això era perquè el personal de suport tècnic de

l'ERF pogués ajudar amb problemes tècnics, i perquè l'agent especial assignat pogués

determinar quan calia canviar el suport extraïble. Aquest mètode d'accés remot

també permetria a un usuari remot canviar els criteris de filtratge des d'un lloc remot

mitjançant una trucada telefònica.

Tal com em van descriure, totes les dades recollides s'escrivien en una unitat de disc extraïble ZIP o JAZ,

i les dades les recollia físicament un agent especial que visitava el lloc. Hi ha

qüestions relacionades amb la recollida, l'emmagatzematge, la custòdia i l'admissibilitat de les proves digitals. Crec

que aquesta recollida física de les proves és un esforç conscient per portar aquesta

prova "digital" a l'àmbit de les proves físiques, que el sistema legal entén bé i amb què se sent

més còmode. Tot i que el sistema és capaç de transmetre algunes

dades recollides per la connexió telefònica, això no és pràctic donada l'amplada de banda relativa

del telèfon i de les xarxes d'alta velocitat que es monitoren.

Què no és Carnivore?

Carnivore no sembla (a primera vista) una "infraestructura de monitoratge" similar a ECHELON,

capaç de monitorar en temps real milions de trucades telefòniques i connexions de xarxa.

Basant-me en el meu examen limitat de Carnivore i en les converses tècniques amb

els seus desenvolupadors, sembla una eina dissenyada específicament per complir els requisits rígids d'una

ordre d'escolta del Títol III. Hom suposa que aquesta ordre és un permís estretament delimitat i

d'interpretació rígida d'un jutge per monitorar les activitats electròniques d'una persona

o persones concretes.

Francament, Carnivore sembla la millor tecnologia disponible per intentar implementar

els permisos limitats de monitoratge que concedeix un jutge. El dispositiu és capaç de filtrar

la informació referent a aquells que no estan subjectes a l'ordre d'escolta.

Tanmateix, Carnivore només és una eina, i les seves capacitats s'han de considerar en el context de

com es podria fer servir, del potencial d'abús intencionat i no intencionat, i de la necessitat crítica

de tenir en compte la privadesa i els drets constitucionals dels ciutadans.

La privadesa és "extrínseca" a la tecnologia

Carnivore només és una eina. És una eina que sembla dissenyada per permetre a l'FBI

ponderar els drets dels ciutadans davant del permís de monitoratge que concedeix un jutge en una

ordre d'escolta. Tanmateix, és la manera com s'utilitza l'eina la que determinarà realment si

es vulnera o no la privadesa de les persones innocents i no implicades.

Carnivore té la capacitat de filtrar tota la informació "no permesa", però com qualsevol sniffer de xarxa,

les dades reals que es recullen o es rebutgen són una qüestió de la configuració del dispositiu. És

obvi que no hi ha res que impedeixi a una persona utilitzar Carnivore (o qualsevol altra eina de sniffing de paquets)

per recollir tota la informació de xarxa que pugui emmagatzemar.

La qüestió fonamental es redueix realment a:

Com ponderem la necessitat legítima del govern de monitorar sospitosos en investigacions

criminals en curs sense trepitjar els drets d'altres ciutadans que resulta que comparteixen

Internet amb ells?

Carnivore sembla un intent d'assolir aquest equilibri. Tanmateix,

encara pot obrir massa possibilitats d'abús, d'error i d'altres conseqüències

no previstes.

Qualsevol tecnologia, un cop creada, es pot fer servir malament. Els automòbils van permetre als atracadors de bancs fugir creuant les fronteres dels estats;

i els cercapersones i els telèfons mòbils i portàtils permeten al traficant de droga. Els sniffers de paquets són una eina

del "hacker", però també els necessita el gestor de xarxa. Totes aquestes són tecnologies "d'ús dual", amb

usos legítims i no legítims. És l'ús el que determina la intenció i l'efecte; la tecnologia només

habilita les capacitats.

Per descomptat, la preocupació última dels ciutadans hauria de ser la possibilitat de "monitoratge massiu"

de tots els usuaris d'un proveïdor de serveis d'Internet (ISP), d'una empresa, d'una universitat o d'un estat o

d'un país. La tecnologia ja existeix; és simplement una qüestió de temps i diners desplegar

aquesta tecnologia a l'escala necessària per assolir l'objectiu.

Internet és diferent

Internet és fonamentalment diferent del sistema telefònic analògic original. Això és

important d'entendre, perquè gairebé tota la nostra legislació, els precedents legals i la pràctica

en el monitoratge d'Internet deriven del vell sistema telefònic analògic.

El sistema telefònic és una col·lecció de sistemes estretament integrats, operats per diverses

companyies, que comparteixen una tecnologia de commutació comuna. Sense aquesta tecnologia comuna

subjacent, les diverses parts del sistema no es podrien comunicar entre

elles per proporcionar una connexió telefònica entre els qui truquen. En el món del

telèfon, una ordre d'escolta l'implementa sovint el proveïdor del servei telefònic. En aquest cas,

l'agència de les forces de l'ordre lliura una directriu als operadors del proveïdor de servei telefònic del subjecte,

i el proveïdor de servei realitza qualsevol acció necessària per proporcionar

accés a les trucades del subjecte. Les trucades solen ser de veu, no gaire freqüents, i

les escolta gent en "temps real", a més de qualsevol enregistrament que es pugui fer. Tots

aquests factors proporcionen una funció de "porta" que limita l'escala i l'abast de qualsevol

activitat de vigilància. Simplement no és factible que el govern implementi un monitoratge a gran escala

de grans quantitats de persones, a causa de la necessitat de cooperació dels proveïdors de servei

telefònic i de la naturalesa intensiva en mà d'obra de la vigilància. Aquesta és probablement una raó important

que la National Security Agency i altres agències governamentals hagin patrocinat durant molt de temps

recerca bàsica en reconeixement de la parla.

Tanmateix, Internet és fonamentalment diferent, i amb Carnivore i altres sistemes,

l'activitat de monitoratge també és diferent. És evident que la naturalesa digital d'Internet

permet llançar una xarxa més àmplia, a un cost més baix que en el món del telèfon. Internet

és un mitjà digital, i la major part de les seves dades continuen sent text. Aquests dos atributs

es combinen per fer molt fàcil utilitzar ordinadors per processar grans quantitats de dades recollides.

Les dades textuals són molt més fàcils i barates de processar que la veu telefònica, per exemple. A més,

el govern instal·la Carnivore amb poca o cap participació del proveïdor de serveis

d'Internet (ISP). L'ISP no té manera de saber quines dades s'estan recollint ni qui pot ser

l'objectiu de l'escolta. Com s'ha esmentat abans, el filtratge que fa Carnivore

es pot canviar de manera remota, sense que l'ISP ho sàpiga.

Tots aquests factors es combinen per proporcionar una capacitat més àmplia i més escalable que

en el món del telèfon analògic, per al qual es van escriure la majoria de les lleis d'escolta.

És important assegurar que cap capacitat ni llei d'escolta digital permeti el

que el Dr. Steve Bellovin, d'AT&T, anomena "escalar fins a l'opressió". Monitorar els seus ciutadans hauria de continuar sent relativament

car per al govern, de manera que aquesta capacitat quedi reservada

per als casos excepcionals que justifiquen la vigilància electrònica i es desincentivi llançar una

xarxa àmplia que reculli informació sobre persones transeünts no previstes.

Qualsevol sistema i llei d'escolta digital ha de proporcionar les mateixes proteccions, controls i

contrapesos que existeixen en el món del telèfon. No és obvi que això sigui així actualment.

Sembla probable que s'apliqui la "llei de les conseqüències no previstes" i que les capacitats actuals d'escolta digital

i les restriccions legals no proporcionin les mateixes proteccions que en l'entorn

telefònic.

Control, supervisió i rendició de comptes

Si existeix una tecnologia "d'ús dual", com Carnivore i altres eines de monitoratge de xarxa,

l'única manera de protegir-se contra el mal ús és trobar maneres de desincentivar o castigar l'abús.

Això s'incorpora explícitament a la legislació actual sobre escoltes, on hi ha conseqüències que van

des de la inadmissibilitat de les proves fins al processament penal per una escolta realitzada

incorrectament. Però per imposar aquestes conseqüències, cal descobrir les activitats incorrectes.

A més, per la naturalesa d'una escolta telefònica, l'abast de l'escolta es limita

a un nombre reduït de telèfons i de les persones que els utilitzen. Amb una escolta digital, com

Carnivore, només l'FBI sap qui és el subjecte de l'escolta i si realment

s'estan recollint o no dades sobre altres persones.

Per a l'FBI seria trivial monitorar deu, cent o mil (o més) persones

amb un sol sistema Carnivore, fent servir una ordre d'escolta que només autoritzava el monitoratge d'un

sol subjecte. Essencialment, no hi ha manera que cap entitat externa conegui

la configuració dels filtres d'un sistema Carnivore, ni les capacitats reals del sistema Carnivore

sense examinar el codi font del sistema durant la instal·lació i durant el

mateix monitoratge.

Carnivore i el codi obert

L'ACLU i altres han demanat la publicació o l'accés al codi font del

sistema Carnivore. Tot i que és interessant, això és malauradament insuficient per determinar les capacitats reals

d'un sistema Carnivore concret tal com està instal·lat per a una ordre d'escolta determinada. Una

funció d'un sistema Carnivore ve determinada tant pel programa com per la configuració de filtres

activa en cada moment.

Una publicació o revisió única del codi font només proporcionaria una "foto" de

les capacitats de Carnivore, i podria ser difícil demostrar que el programa Carnivore

instal·lat en un ISP es va compilar realment a partir de les fonts revisades. Com que Carnivore està en

desenvolupament constant, la foto revisada quedaria desactualitzada en poques setmanes. Una

revisió del codi font no indicaria els filtres instal·lats en un sistema Carnivore en

un moment determinat.

En les comunitats de seguretat informàtica i criptografia, no s'accepta cap afirmació fins que

els programes o algorismes han passat per l'escrutini públic i la revisió per parells. Normalment,

el programari rellevant per a la seguretat es manté després a la vista del públic, amb molts col·laboradors

fent millores incrementals i continuant el procés de revisió. Per als nostres ordinadors,

i per als de qualsevol lloc realment preocupat per la seguretat, les eines de seguretat de codi obert es compilen

a partir de codi font disponible públicament i revisat per parells. Aquests programes gaudeixen de confiança generalitzada

perquè es creu que aquest escrutini públic trobaria i donaria a conèixer la majoria de defectes i qualsevol

funció "secreta". Això ofereix un alt nivell de confiança que aquests programes

fan correctament les funcions que declaren i que no fan cap funció inapropiada.

Pot ser que, per oferir aquest nivell de confiança, el codi font de Carnivore

hagués d'esdevenir disponible públicament, i que es permetés als ISP adquirir, examinar, compilar

i configurar el programari Carnivore de codi obert. És interessant que això s'assembla més

a l'actual escolta telefònica (instal·lada pel proveïdor de servei telefònic) que a l'ús

actual de Carnivore.

Conclusió

La qüestió de Carnivore no tracta realment de tecnologia. Tracta realment dels intents del

govern d'estendre el seu accés legal i apropiat a les comunicacions electròniques a

l'àmbit digital d'Internet. Sembla que, en el procés d'aplicar lleis, polítiques i

procediments a l'àmbit digital, la privadesa dels ciutadans s'ha erosionat de maneres no

previstes ni permeses per la legislació original sobre escoltes, la pràctica actual ni les

decisions del Tribunal Suprem.

L'FBI sempre haurà de conviure amb el llegat de l'època Hoover, igual que el Congrés haurà de

comparar-se constantment amb les audiències McCarthy, i el poder executiu

ha de recordar sempre l'escàndol Watergate. Aquests i altres incidents de la història del nostre país

han contribuït a una desafortunada desconfiança general envers les nostres institucions públiques quan

s'ocupen dels drets dels nostres ciutadans.

Continuo tenint el màxim respecte pels agents especials que he tingut la bona sort de

conèixer i amb qui he treballat. Entenc i dono suport a la seva necessitat d'un accés legal i adequat a les

comunicacions electròniques de les persones subjectes a investigació per delictes greus. El

repte serà proporcionar les capacitats de monitoratge previstes que siguin raonables i

adequades en l'àmbit digital.

Senyores i senyors del Subcomitè, gràcies per la vostra atenció en aquest

assumpte i per l'oportunitat de fer aquesta declaració.

1 comentari

Els comentaris del blog antic, tal com es van escriure. Els comentaris estan tancats.

  1. Oriol Rius

    http://www.fbi.gov/programs/carnivore/carnlrgmap.htm

    HO he trobat a ibrujula, tb hi ha mes coses a la propia web d'ibrujula.com