Wrexham (UK) - Visita al Carles

Traducción del original en catalán. Léela en: CatalàEnglish

Este puente de la purísima, como aquel que no tiene nada más que hacer, el Xavi y yo cogimos el avión hacia Liverpool. Para ir a visitar al Carles y al resto de compañeros que están viviendo allí con él...

La verdad es que el viaje empezó pintando un poco mal porque el Xavi se puso enfermo, pero con fiebre y todo decidió venir.

Una vez allí, después de un viaje con mucho

mamoneo

. El Carles y el Sala ya nos esperaban en el aeropuerto con el

ford-fi

. Un ford fiesta blanco con cambio de marchas automático y obviamente el volante al otro lado.

El coche fue toda una experiencia, conduciendo por la izquierda y con un frío que pelaba. ¡Ah! y cómo no, lloviendo... no podía ser de otra forma. Nos dirigimos hacia Wrexham, unas 60 millas al sur de Liverpool, donde está la universidad de Newi, que es donde estudian toda esta pandilla.

Entre una cosa y la otra ya se nos hizo de noche, cosa que tampoco es demasiado difícil ya que a las 3 ya empieza a oscurecer y a las 4 está bien oscuro y negro. Con una hora menos y sin comer llegamos a casa del Carles a las 19h de la tarde. Así que la gente ya estaba a punto de salir de fiesta, ya que a las 23h ya cierran los pubs y a las 2h las discotecas.

Así que nosotros, como buenos mediterráneos, nos dedicamos a comer a las 19h, mientras esta gente ya acababa de cenar. Por la noche salimos por el bar de la uni donde un grupo de estos jóvenes versionaba canciones famosas.

Pero no nos perdamos con los detalles superficiales. Lo que realmente saltaba a la vista eran las "xurris" marcadas por las vacas locas, como decía el xavi. Todas eran blancas, rojas, pechugonas y con el culo raro. Eso sí, no te enseñaban más cosas porque no tenían más. Daba igual si estaban gordas, como delgadas, como guapas, como feas... ellas con sus super escotes y sus super minis. Con un frío que hacía...

Total, que tanto el viernes como el sábado cogimos el

ford-fi

y nos fuimos a dar vueltas por la zona de north-walles, más concretamente por la región de snowdonia. Una pasada, sería como una especie de asturias+galicia, pero sin montañas, tierra pantanosa y todo lleno de castillos y minas. Realmente precioso, cuando tenga las fotos escaneadas ya os las colgaré.

Así que nos pasamos los dos días haciendo el turista por toda la zona y por las noches nos íbamos a ver el ambientillo que había por allí y a seguir la fiesta en casita porque esta pandilla no entiende que a las 2h no es hora de cerrar la discoteca. Así que con nuestras sangrías y el tonteo nos montábamos la fiesta en plan más privado.

De anécdotas del viaje, cómo no, hay un montón. Pero eso se lo dejaré al Xavi y al Carles, a ver si se animan a comentar el artículo y os explican algunas anécdotas curiosas y divertidas. Lo que sí que os tiene que quedar claro es que fue un viaje con mucho de

mamoneo

y que nos reímos hasta que nos dolió la barriga.

¡Ah! también informaros de que los tres: Carles, Xavi y yo. Condujimos por la izquierda ya que nos fuimos turnando el

ford-fi

y es toda una experiencia que os recomiendo que probéis.

¡VIVA EL

MAMONEO

!

2 comentarios

Los comentarios del blog antiguo, tal como se escribieron. Los comentarios están cerrados.

  1. Carles

    Moltes merces per venir de visita i alegrar akest gris pais!! van ser pocs dias
    pero ben aprofitats. Saluds de tota la gent d'aki dalt -avui fa sol i ja porta
    mes de 3 horas sense parar, a veure si batim el record a 4 hores.

    Com ke al 40 de Talbot Rd. no tenim menjador, ni sala comunitaria, vam dormir
    tots 3 a la meva habitacio. Vam portar el sofa-llit de la cuina a l'habitacio
    per tal que els mussols akestos puguessin durmir, pero recordant vells temps,
    akest cop l'okupat era jo i els okupes ells. En Xavi em va okupar el llit pq
    tenia febre i mokitus, i jo vaig durmir amb l'Uri al
    sofa-llit(mmmmm)...durmir????? JA! vam tar tota la nit desperts per la
    meravellosa serenata den do major interpretada pel gran music Xavi sota la
    direccio dels mokitus. Vam posar en practica sons per calmar la fiera fins
    arribar al punt de fer palmades, picar l'armari o tirarli las sabatilles pel
    cap. En resum un mati amb ulleras i sense haber fumat...gracies Xavi per
    culucar gratix!

    =:-P

    P.D.: no li deixeu un cotxe amb canvi automatik an Xavi...li agrada escoltar
    com s'apreta el cotxe per canviar de marxa.jejejeje

  2. Xavi (ve

    VAYA MAMONEO TU!!!! Us vaig a contar un conte de la vore del foc: pos tot va
    començar una tarda avans de sortir de viatge, recordeu l'anunci
    d'estrepsils, doncs una espiral de fil ferro espinat, com aquell que no vol la
    cosa se'm va presentar i em va dir que volia invahir el meu coll,jo, delicat
    per les baixes temperatures que feia en aquells temps que corrien, no vaig
    poder dir que no. Pobret de mi, una febre!!!! i un mal de coll !!!! que
    l'endem, el mateix dia de partir, me'n vaig anar al metje de guardia, a
    visitar-me a primera hora, i hem va dir que si al mati estava a 38ºC, ja
    no volia saber com anava de calent al vespre, jo, ni corto ni perezos, agafo i
    li dic: EP!! TU QUE JO M'ENANVAIG DE VIATGE AMB EASYJET!!! i no m'ho va
    prohibir; ara si, hem va receptar un atibioticu, que podia deixar fora de
    convat a una mula de carrega, ves quins cullons, ara que... per cullons els
    meus!, cap a BCN s'ha dit, a agafar l'easyjet, i alla fora, a la porta
    d'enbarcar, hi havia un payu mes xulu quel nestu, que portava un mamoneo amb
    unes safatetes amb afany d'escalar posicions, que hasta feia pudor de merda,
    tu! VAYA MAMONEO!!!!! Cagum la puta!!!!, llavors nosaltres estavem davant de
    tot de la fila d'enbarcu, i van i ens diuen: ei ei ei no no no no no !!!!!!
    cap a radere que això va per numeros 1-30,30-60, 60-90 90 la resta que
    quins eren els nostrus nums dons el 99 i 100.... per fi entrem. Un malt de
    coll!!!!! vinga patilles i vinga suar, uns farts de suar!!!!! mare de
    déu, ni a ple estiu.



    Arribem, plou i es fosc, tú!, ves quina cosa!! quan, sorpresa!!!! un
    forfi blanc amb acnvi utumatic ens estava esperant a la porta de l'aeroport,
    amb xofert i tot (el Carles) amb un copy d'exepció el Sr. Sala i de
    l'aeroport a casa dels joves, que no t'ho perdis, era igual que la casa dels
    joves, (la serie) amb el mateix jardi tetric de la serie, hasta els veins que
    hi havia al 40 del talbot road s'assemblaven als de la serie; ves quins
    collons!!!!!



    I quina nit!!!, jo vaig dormir tota la nit,(em sembla)jo, que soc listu, me'n
    vaig anar a fer non non (dormir) pronte pq estava mes fotut que la reina
    d'inglaterra, i hem vaig pillar el llit del carles, vaja que li vaig mangar
    per el meu fatidic estat de salut (mental, es clar) i hem vaig llevar tot suat,
    tant suat, que el carles va tenir que rentar per primer cop, la banua del seu
    llit, que en aquells moments estava xorrejant, pero no presisament de sucs
    vaginals. buenu! el primer dia, va anar així; jo mes aviat seriu i
    aguntant com podia, pero despres de la pasti del bon dia, me vaig anar animant
    i vaig començar a riure una miqueta, aquest va esser l'inici d'una
    llarga carrera com animador del personal, que per alguns, va acabar sent un
    suplici per a la seva panxeta, que no esta acostumada a dosis de riure tan
    elevades, aixo tb va marcar la linea basica de l'estança al poble dels
    "gargalls": Wrexham. Tambe cal recordar les infusions que hem va receptar el
    Dr. San Agustin: aigua, mel i llimona, que hem van anar de puta mare, a i els
    tantum verde carmelets, que m'adormien la llengua i el coll, (igual que la
    coca), aixo feia que no m'adones del que tenia alli dintre.



    Havent esmorzat, el cotxe ens va portar a passejar per: jo que se, nomes puc
    dir que era molt maco!!!!, tots els dos dies va ser molt maco, vale!!!
    així resumeixo una miqueta: Castells, Coves, Grutes o Mines, Muntanyes,
    Arbres Ah!! i prats amb moltes obelletes i un llac Ah!!! i algunes cascades,
    MACO!!! ja veureu les fotos al portal quan l'oriol les penji.



    La segona nit, els vaig deixar dormir tranquils, i vaig dormir al passillo,
    nomes dir que la caldera de la calefacció del passillo, estava
    programada, i va estar gran part de la nit parada, pero tambe em vaig llevar
    suat, menys al nas, que hi tenia una petita congelació a causa que la
    porta no acababa de tancar com deu mana, i passava vent, pero ja esta.



    I ANAVA A ESCRIURE MES PERO JA M'HE CANSAT I COM QUE JO SEMPRE FAIG EL QUE EL
    COR HEM DIU PARO



    HOME NO US PERDEU GRAN COSA NOMES LA TORNADA:

    MOLT DE MAMONEO!!!!!!!!!!!!!!!



    APA SIAU!!!!!!!!!



    RECORDETS ALS QUE VIUEN A CAN GARGALL I QUE ES FACI MACA
    L'ESTANÇA



    BONANIT I TAPAT!!!!!!!!!!