Este puente de la purísima, como aquel que no tiene nada más que hacer, el Xavi y yo cogimos el avión hacia Liverpool. Para ir a visitar al Carles y al resto de compañeros que están viviendo allí con él...
La verdad es que el viaje empezó pintando un poco mal porque el Xavi se puso enfermo, pero con fiebre y todo decidió venir.
Una vez allí, después de un viaje con mucho
mamoneo
. El Carles y el Sala ya nos esperaban en el aeropuerto con el
ford-fi
. Un ford fiesta blanco con cambio de marchas automático y obviamente el volante al otro lado.
El coche fue toda una experiencia, conduciendo por la izquierda y con un frío que pelaba. ¡Ah! y cómo no, lloviendo... no podía ser de otra forma. Nos dirigimos hacia Wrexham, unas 60 millas al sur de Liverpool, donde está la universidad de Newi, que es donde estudian toda esta pandilla.
Entre una cosa y la otra ya se nos hizo de noche, cosa que tampoco es demasiado difícil ya que a las 3 ya empieza a oscurecer y a las 4 está bien oscuro y negro. Con una hora menos y sin comer llegamos a casa del Carles a las 19h de la tarde. Así que la gente ya estaba a punto de salir de fiesta, ya que a las 23h ya cierran los pubs y a las 2h las discotecas.
Así que nosotros, como buenos mediterráneos, nos dedicamos a comer a las 19h, mientras esta gente ya acababa de cenar. Por la noche salimos por el bar de la uni donde un grupo de estos jóvenes versionaba canciones famosas.
Pero no nos perdamos con los detalles superficiales. Lo que realmente saltaba a la vista eran las "xurris" marcadas por las vacas locas, como decía el xavi. Todas eran blancas, rojas, pechugonas y con el culo raro. Eso sí, no te enseñaban más cosas porque no tenían más. Daba igual si estaban gordas, como delgadas, como guapas, como feas... ellas con sus super escotes y sus super minis. Con un frío que hacía...
Total, que tanto el viernes como el sábado cogimos el
ford-fi
y nos fuimos a dar vueltas por la zona de north-walles, más concretamente por la región de snowdonia. Una pasada, sería como una especie de asturias+galicia, pero sin montañas, tierra pantanosa y todo lleno de castillos y minas. Realmente precioso, cuando tenga las fotos escaneadas ya os las colgaré.
Así que nos pasamos los dos días haciendo el turista por toda la zona y por las noches nos íbamos a ver el ambientillo que había por allí y a seguir la fiesta en casita porque esta pandilla no entiende que a las 2h no es hora de cerrar la discoteca. Así que con nuestras sangrías y el tonteo nos montábamos la fiesta en plan más privado.
De anécdotas del viaje, cómo no, hay un montón. Pero eso se lo dejaré al Xavi y al Carles, a ver si se animan a comentar el artículo y os explican algunas anécdotas curiosas y divertidas. Lo que sí que os tiene que quedar claro es que fue un viaje con mucho de
mamoneo
y que nos reímos hasta que nos dolió la barriga.
¡Ah! también informaros de que los tres: Carles, Xavi y yo. Condujimos por la izquierda ya que nos fuimos turnando el
ford-fi
y es toda una experiencia que os recomiendo que probéis.
¡VIVA EL
MAMONEO
!
2 comentarios
Los comentarios del blog antiguo, tal como se escribieron. Los comentarios están cerrados.
Carles
Moltes merces per venir de visita i alegrar akest gris pais!! van ser pocs dias
pero ben aprofitats. Saluds de tota la gent d'aki dalt -avui fa sol i ja porta
mes de 3 horas sense parar, a veure si batim el record a 4 hores.
Com ke al 40 de Talbot Rd. no tenim menjador, ni sala comunitaria, vam dormir
tots 3 a la meva habitacio. Vam portar el sofa-llit de la cuina a l'habitacio
per tal que els mussols akestos puguessin durmir, pero recordant vells temps,
akest cop l'okupat era jo i els okupes ells. En Xavi em va okupar el llit pq
tenia febre i mokitus, i jo vaig durmir amb l'Uri al
sofa-llit(mmmmm)...durmir????? JA! vam tar tota la nit desperts per la
meravellosa serenata den do major interpretada pel gran music Xavi sota la
direccio dels mokitus. Vam posar en practica sons per calmar la fiera fins
arribar al punt de fer palmades, picar l'armari o tirarli las sabatilles pel
cap. En resum un mati amb ulleras i sense haber fumat...gracies Xavi per
culucar gratix!
=:-P
P.D.: no li deixeu un cotxe amb canvi automatik an Xavi...li agrada escoltar
com s'apreta el cotxe per canviar de marxa.jejejeje
Xavi (ve
VAYA MAMONEO TU!!!! Us vaig a contar un conte de la vore del foc: pos tot va
començar una tarda avans de sortir de viatge, recordeu l'anunci
d'estrepsils, doncs una espiral de fil ferro espinat, com aquell que no vol la
cosa se'm va presentar i em va dir que volia invahir el meu coll,jo, delicat
per les baixes temperatures que feia en aquells temps que corrien, no vaig
poder dir que no. Pobret de mi, una febre!!!! i un mal de coll !!!! que
l'endem, el mateix dia de partir, me'n vaig anar al metje de guardia, a
visitar-me a primera hora, i hem va dir que si al mati estava a 38ºC, ja
no volia saber com anava de calent al vespre, jo, ni corto ni perezos, agafo i
li dic: EP!! TU QUE JO M'ENANVAIG DE VIATGE AMB EASYJET!!! i no m'ho va
prohibir; ara si, hem va receptar un atibioticu, que podia deixar fora de
convat a una mula de carrega, ves quins cullons, ara que... per cullons els
meus!, cap a BCN s'ha dit, a agafar l'easyjet, i alla fora, a la porta
d'enbarcar, hi havia un payu mes xulu quel nestu, que portava un mamoneo amb
unes safatetes amb afany d'escalar posicions, que hasta feia pudor de merda,
tu! VAYA MAMONEO!!!!! Cagum la puta!!!!, llavors nosaltres estavem davant de
tot de la fila d'enbarcu, i van i ens diuen: ei ei ei no no no no no !!!!!!
cap a radere que això va per numeros 1-30,30-60, 60-90 90 la resta que
quins eren els nostrus nums dons el 99 i 100.... per fi entrem. Un malt de
coll!!!!! vinga patilles i vinga suar, uns farts de suar!!!!! mare de
déu, ni a ple estiu.
Arribem, plou i es fosc, tú!, ves quina cosa!! quan, sorpresa!!!! un
forfi blanc amb acnvi utumatic ens estava esperant a la porta de l'aeroport,
amb xofert i tot (el Carles) amb un copy d'exepció el Sr. Sala i de
l'aeroport a casa dels joves, que no t'ho perdis, era igual que la casa dels
joves, (la serie) amb el mateix jardi tetric de la serie, hasta els veins que
hi havia al 40 del talbot road s'assemblaven als de la serie; ves quins
collons!!!!!
I quina nit!!!, jo vaig dormir tota la nit,(em sembla)jo, que soc listu, me'n
vaig anar a fer non non (dormir) pronte pq estava mes fotut que la reina
d'inglaterra, i hem vaig pillar el llit del carles, vaja que li vaig mangar
per el meu fatidic estat de salut (mental, es clar) i hem vaig llevar tot suat,
tant suat, que el carles va tenir que rentar per primer cop, la banua del seu
llit, que en aquells moments estava xorrejant, pero no presisament de sucs
vaginals. buenu! el primer dia, va anar així; jo mes aviat seriu i
aguntant com podia, pero despres de la pasti del bon dia, me vaig anar animant
i vaig començar a riure una miqueta, aquest va esser l'inici d'una
llarga carrera com animador del personal, que per alguns, va acabar sent un
suplici per a la seva panxeta, que no esta acostumada a dosis de riure tan
elevades, aixo tb va marcar la linea basica de l'estança al poble dels
"gargalls": Wrexham. Tambe cal recordar les infusions que hem va receptar el
Dr. San Agustin: aigua, mel i llimona, que hem van anar de puta mare, a i els
tantum verde carmelets, que m'adormien la llengua i el coll, (igual que la
coca), aixo feia que no m'adones del que tenia alli dintre.
Havent esmorzat, el cotxe ens va portar a passejar per: jo que se, nomes puc
dir que era molt maco!!!!, tots els dos dies va ser molt maco, vale!!!
així resumeixo una miqueta: Castells, Coves, Grutes o Mines, Muntanyes,
Arbres Ah!! i prats amb moltes obelletes i un llac Ah!!! i algunes cascades,
MACO!!! ja veureu les fotos al portal quan l'oriol les penji.
La segona nit, els vaig deixar dormir tranquils, i vaig dormir al passillo,
nomes dir que la caldera de la calefacció del passillo, estava
programada, i va estar gran part de la nit parada, pero tambe em vaig llevar
suat, menys al nas, que hi tenia una petita congelació a causa que la
porta no acababa de tancar com deu mana, i passava vent, pero ja esta.
I ANAVA A ESCRIURE MES PERO JA M'HE CANSAT I COM QUE JO SEMPRE FAIG EL QUE EL
COR HEM DIU PARO
HOME NO US PERDEU GRAN COSA NOMES LA TORNADA:
MOLT DE MAMONEO!!!!!!!!!!!!!!!
APA SIAU!!!!!!!!!
RECORDETS ALS QUE VIUEN A CAN GARGALL I QUE ES FACI MACA
L'ESTANÇA
BONANIT I TAPAT!!!!!!!!!!