Personal #books#video#gtd 2 min

Why does everyone want to leave?

Translation of the original in Catalan. Read it in: CatalàCastellano

<br

I am not going to give you one of my philosophical ramblings only, I wanted to convey this that I have been noticing for a while now. A while ago Carles left for Holland and after a bad experience he went off to Italy, a place where things seem to go better for him although it doesn't seem that he wants to stay there forever, as he told me himself.

On the other hand Ernest, has also told me that he would like to leave. How to forget Pof and his dream that he never stops chasing of going to work in 'Silicon Valley'. Xoli these days is around Europe handing out CVs to see if he finds an opportunity far from his current

Boss

.

Have you noticed that everyone around us wants to leave? If the examples I have given you still seem few, I can tell you the ideas of Daphne's friends, of three good friends she has none of them wants to stay around here, if she hasn't already taken a step to leave.

Last night I watched, the film El último beso. In that film there were 5 friends, 3 of whom also decided to leave and try their luck far from home. Although the film puts forward a quite praiseworthy message: the true revolution is normality. Let each one interpret it as they wish. If you have a free while I highly recommend it, above all for people who have a partner or who want to have one, it really makes you think a lot.

On the other hand and in order to become a happy and competitive person inside this revolution of normality that I was talking about a moment ago, today I have bought a book that Ernest recommended to me: El Poder del Pleno Compromiso (ISBN: 8496107124). I plan to read it during the trip to China although today while I was coming home on the train I have already started reading the first chapter and I think it promises a huge amount.

In case someone could be interested in the book here I attach a small summary of its subject matter:

We live at a vertiginous, agitated and frantic pace. We face crushing workloads and we try to cover as much as possible. We are tense, but we also consume ourselves slowly. Time management is no longer a viable solution. As this revolutionary book shows, managing energy and not time is the key to maintaining high performance and a balance in health, happiness and life. The essence of this program is the Corporate Athlete Training System. It is based on twenty-five years of experience with some of the best athletes in the world to help them perform more under great competitive pressure. A guide that will change your life and will let you feel fully committed inside and outside work, physically revitalised, emotionally connected and mentally focused.

6 comments

Comments from the old blog, as they were written. Comments are closed.

  1. toriet

    Ja que has iniciat una reflexió filosòfica, vaig a seguir-la, mes
    que res perque la meva postura no comparteix eixe punt de vista i acabe de
    tindre una conversació semblant fa unes hores.


    Per una banda, el que *TOT* el mon vol marxar es algo relatiu, es una
    rallada que se t'ha ficat al cap i ara tot pareix que tinga tot
    relació. Te fique un exemple... ja que fiques exemples amb
    películes, vaig a ficar un jo. Segur que has vist la película
    "PI" no? (si no la has vist te la recomano) Doncs el tio es ralla buscan el
    numero pi i tot lo que veu li troba relació, a tot li veu espirals...
    cuadres de Leonardo da vinci, en el café... inclòs el seu amic li
    ho diu pq també ho ha patit.. o es que mai has pegat un "kiki" amb una
    noia i no li ve el periode a temps?? en eixos dies no veus molts anuncis de
    dodotis, durex,papillas puleva, rumors amb noies adolescents amb un xiquet de
    penalt...? XDDDDD ( te conya... pero es cert )


    Per una altra banda... "TOT" el mon que dius que vol marxar. Tota eixa
    gent... (respete les opinions de cadascu i cadascu fa lo que vol en la seva
    vida) no pense que marxe "consientment", es una bona sortida per desconectar de
    la teva vida quotidiana però no es realment la solució. El
    exemple el tens en el teu amic que ha anat a holanda...Italia...i pensa
    tornar... la gent necesita estar agust psicologicament, res de el estranger, ni
    viatges ni res... es una creença que marxan desconectant de tot
    serà la salvació psicologica i no tant psicologica ( el jefe
    XDDD), sino que al aplegar a laltre lloc veuran ( un 90% ) que tot es igual o
    pitjor... perque tens que començar de cero !! es trobaran amb conflictes
    semblants als de abans de marxar, no trobaran un jefe que no siga "tan jefe"
    Aixi que.. un consell per a tots els que vullguen marxar es: Valoreu el que
    teniu que molta gent no li truca el despertador a les 8 o les 6 del matí
    perque no en te un. Simplement la seva hora de despertarse es el sol i la de
    acabar de treballar es la nit.


    "La verdadera revolución es la normalidad" i per la meva part
    ficaria... i la normalitat esta dins teu. Res exterior pot fer-te sentir-te
    millor eternament.


    salut !

  2. —

    Crec que no te'n falta de raó. Esta clar que si el que fas és
    fugir dels fantasmes aquests et trobaran vagis on vagis, potser no el primer
    més però si a la llarga. 8O


    Però crec que a molta d'aquesta gent que vol marxar, potser el que
    vol és enriquir-se viatjant, coneixent gent i cultures. Jo en aquest
    aspecte ho trobo molt interessant.


    Jo mai he marxat molt de temps fora, però he tingut la sort que a la
    meva família sempre li ha agradat molt viatjar i he anat a molts
    països i he pogut veure moltíssimes cultures, tan europees, com
    americanes i assiàtiques. Així que potser per això mai he
    tingut aquesta necessitat de marxar molt de temps fora, no ho sé.
    :lol:


    Bé simplement, volia dir que no hem sembla malament que la gent
    marxi, bé per ells no hem sembla malament. Per mi una mica si.
    Perquè al final em quedaré sense amics si tots se'n van 8),
    és conya. :roll:


    Apa prou de filosifia i més disfrutar i ser feliços


    :D

  3. toriet

    Apa prou de filosifia i més disfrutar i ser
    feliços




    exacte... Es el que intentava trasmetre :wink:

  4. —

    :D je,je,je per aqui la plana de vic tothom marxa, a treballar, o a
    experimentar altres cultures, sobretot asia i sud-america, la gent, el jovent,
    com jo, volem satisfaccions immediates, kuan les tenim, per ejemple els siemens
    que vol l oriol, li faran gracia durant 3 mesos màxim, i llavors el
    jove, vol una altre satisfacció inmmediata!! impensable de treballar al
    mateix lloc tota la vida, o entrar en un mon rutinari... això ralla...
    ja hi haurà temps per estabilitat i lligams.. això es el que els
    nostres amics intrepits busquen...coses noves i experiencies noves, com si
    fosin nous siemens amb teclats quertys... apa em poso a programar un altre cop,
    k sino, no acabare caient en la rutina, i llavors no seguiria les normes de la
    societat...


    fins aviat


    mcmurdok


    p.d.em moria de fer aquest comentari, igual no s'ha entes res, però
    es que jo vaig estar un any els usa, pensant trobar respostes o un fil
    conductor a la vida... i no es problema del lloc on vagis, es del
    plantejament!!!

  5. —

    He trobat un article en una blog que parla de més llibre d'autoajuda dels que ja havia sentit a parlar i que semblen molt interessants.

  6. Carles

    Be, jo soc un dels que esta fora, mes concretament en Carles i em trobo ara mateix a Pollena Trocchia, un poblet petitet a la provincia de Napols, Italia. He estat lleguin tots els comentaris que s&#039;han fet aqui i crec que tots estem parlan de la vida. Tots hem de fer decisions responsables per nosaltres mateixos estem on estem, la vida la vivim alla on hi siguem. Vosaltres heu de decidir si us compreu un Samsung nou i nosaltres quin sera el proxim lloc on anem. Jo personalment el primer cop que vaig marxar va ser per escapar de la meva realitat, del que m&#039;envoltava, i va ser collonut. Va ser una experiencia molt agradable i que recomano fer. Em vaig coneixer molt mes i em vaig acceptar com a persona pensant...clar que jo tenia 20 anyets i es una epoca critica (vamos! per mi ho era!). Jo crec que aquells que sortim per primera vegada i no tenim una bona experiencia no tornem a sortir, en el meu cas aixo no ha passat aixo perque jo vaig trobar una gent molt maca amb la que segueixo tenint contacte tot i la distancia. Ara el que em tira de viatjar son les experiencies noves, veure amb aquests ulls el maxim de coses possible; cultures, colors, olors,.... Les coses al Maresme i voltants ja les he vist massa, pero amb aixo no vull di r que les rebutjo, al contrari, soc concient de que fent el que faig jo em perdo moltes coses de la meva propia terra, em queden moltes coses per veure a Catalunya, pero soc possitiu i crec que de temps hi ha, i molt, sol cal saber organitzar l&#039;energia i el temps d&#039;un mateix. Suposo que sobre aquest tema podriem estar parlant durant anys i no arrivariem a cap punt en concret; segur que algu de vosaltres pensa en quina enveja aquests que esta a fora, qui pugues... mentres els que estem fora pensem quina enveja l&#039;Oriol la quantitat de servers que te a casa i lu be que su passa el puta...jejejeje!! ;;;PPP. El fet que hem de tenir ben clar es que els problemes a solucionar ens els podem emportar d&#039;un lloc a un altre pero l&#039;unic que farem es marejar-los, el que hem d&#039;apendre es del mon que ens envolta per fer-nos la nostra propia filosofia de vida per tirar endavant, i aixo moltes vegades no es gens facil, pero hem de provar. Una de les coses que es diuen en els altres comentaris i que hi estic molt d&#039;acord es en el fet de que quan surts del teu pais tornes a comensar de nou, inicies de 0, tant en amistats com en feina...esteu disposats a perdre la TV de casa, la moto, el cotxe, ...? reconec que s&#039;han de tenir ous per fer el pas, i ho dic per experiencia, pero un cop tens la bossa feta i veus que es l&#039;unic que tens es molt mes facil moure&#039;s d&#039;un lloc a l&#039;altre, soc jove i encara tinc temps fins a parar-me a algun lloc i fer arrels...tal i com estan els preus dels bitllets d&#039;avio!!! jejejeje!

    Jo ara mateix ja estic pensan amb les meves proximes aventures, seguire viatjant per aquestus mons de deu pq m&#039;agrada, pq disfruto, pq m&#039;omple el cor d&#039;energia, pero algun cop tornare...o no.

    Ah! abans de deixar-vos, he vist que l&#039;enllas a la peli el ultimo beso que recomena l&#039;Oriol es perdut, aixi que l&#039;he rebuscat de nou i m&#039;he donat compte que es tracta de L&#039;ultimo bacio, peli italiana que fa 3 mesos he vist i que trobo forsa divertida...com veieu, un altre de les coses bones de sortir es poder veure les pelis en versio original ;;)))PPP i jo era dels de 5 pelaillo amb catala, castella i angles!! la millor forma d&#039;aprendre un idioma es enmerdan-te fins el coll en un altre pais...quan has de demanar pa per menjar fas el que sigui sense pensar en gramatica ni fonemes ni pollas

    (perdoneu per les c trencades i els accents pero escric amb un teclat italia)

    Salud a tots i besitus.