Gestió de certificats (PKI) - easy-rsa
Traducció de l’original en castellà. Llegeix-lo en: CastellanoEnglish
Part 1 de 5Certificats, PKI i MQTT amb TLS
- Gestió de certificats (PKI) - easy-rsa
- MQTT Broker (Mosquitto) amb certificat de servidor (self-signed)
- MQTT Broker (Mosquitto) amb certificat de servidor (self-signed) i certificat client
- MQTT Broker (Mosquitto) amb certificat de servidor (Let's Encrypt)
- Formats de certificats: PEM, DER i PKCS#12 i manipulació de claus privades
Introducció a la infraestructura de clau pública (PKI)
Una PKI, o infraestructura de clau pública, és un sistema que gestiona certificats digitals i claus per garantir comunicacions segures. Desglossem els conceptes bàsics.
Conceptes clau
-
PKI: És el sistema complet que connecta certificats d'autoritat (CA), claus i certificats per garantir la confiança entre entitats.
-
CA (Certificate Authority): És el "cap" de la PKI. Signa i valida certificats, garantint que són de confiança.
-
Certificat: Document digital que inclou una clau pública, informació sobre l'entitat i la signatura de la CA. És com un passaport digital.
-
Sol·licitud de certificat: És un "esborrany" del certificat que una entitat envia a la CA perquè el signi.
-
Parell de claus (keypair): Un conjunt de dues claus: una de pública (per compartir) i una altra de privada (secreta). Per exemple, la pública és com la teva adreça de correu i la privada com la contrasenya.
Què és una CA i per què és important?
La CA és el nucli d'una PKI i la seva clau privada és extremadament sensible perquè signa tots els certificats. Per protegir-la, es recomana mantenir-la en un entorn segur, com un sistema dedicat o fins i tot desconnectat de la xarxa.
Com funciona tot això?
-
Creació de la CA: Es genera un parell de claus i l'estructura necessària per gestionar certificats.
-
Sol·licitud de certificat: Un client (per exemple, un servidor VPN) crea un parell de claus i envia la seva sol·licitud a la CA.
-
Signatura i certificat: La CA verifica la sol·licitud i utilitza la seva clau privada per signar el certificat, que després retorna al client.
Com es verifica un certificat? Exemples pràctics
La verificació de certificats varia segons el context, i vull explicar-ho amb dos exemples clars: una connexió a una VPN, on jo tinc un parell de claus i un certificat, i una connexió a un banc, on no necessito un parell de claus, només la confiança en la CA.
Exemple 1: Connexió VPN (jo tinc el meu parell de claus i certificat)
Quan em connecto a una VPN, tant el client com el servidor necessiten un parell de claus (pública i privada) i certificats signats per la mateixa CA. El procés és el següent:
-
Jo genero el meu parell de claus i sol·licito un certificat a la CA, que verifica la meva identitat i signa el meu certificat.
-
Quan intento connectar al servidor VPN, aquest em presenta el seu certificat.
-
Jo verifico que el certificat del servidor va ser signat per la CA en què confio.
-
Després, envio el meu propi certificat al servidor, que fa la mateixa verificació amb la seva còpia de la CA.
-
Si tot és vàlid, tots dos fem servir les nostres claus privades per intercanviar informació xifrada i establir una connexió segura.
Per exemple, si treballo remotament i necessito accedir a la xarxa de la meva empresa, configuro un client VPN amb el meu certificat i les meves claus. El servidor verifica que sóc qui dic ser i em deixa entrar només si la verificació és correcta.
Exemple 2: Connexió a un banc (sense parell de claus, només confiança en la CA)
Quan accedeixo a la web del meu banc des del navegador, no necessito un parell de claus personal. Simplement confio en els certificats emesos per les CA incloses a la llista de confiança del meu navegador. Així funciona:
-
El servidor del banc m'envia el seu certificat.
-
El meu navegador verifica que el certificat va ser signat per una CA de la seva llista de confiança i que no està caducat ni revocat.
-
Si la verificació té èxit, s'estableix una connexió segura mitjançant TLS/SSL.
-
Durant la connexió, el banc fa servir la seva clau privada per demostrar que és legítim, signant dades que el meu navegador valida amb la clau pública inclosa al certificat del banc.
Per exemple, quan accedeixo a https://mi-banco.com, el meu navegador em mostra un cadenat a la barra d'adreces. Això significa que ha validat el certificat del banc i que ara la connexió és segura. Tot i que jo no tinc claus en aquest cas, confio en l'autoritat que va signar el certificat del banc.
Creem la nostra pròpia PKI i la gestió de certificats fent servir easy-rsa
Easy-RSA és una eina potent i senzilla per gestionar una infraestructura PKI (infraestructura de clau pública). Amb ella puc emetre certificats per a servidors VPN, pàgines web i clients que necessitin connexions segures. Aquí explicaré com utilitzar Easy-RSA per construir aquesta infraestructura i com interpretar-ne els resultats.
És important esmentar que easy-rsa no són més que uns scripts que simplifiquen l'ús d'OpenSSL, que és la veritable eina que hi ha al darrere gestionant els certificats, les claus i la resta.
Obtenir easy-rsa:
git clone https://github.com/OpenVPN/easy-rsa.git
Configuració del fitxer vars a Easy-RSA
El fitxer vars permet configurar paràmetres bàsics i avançats abans d'iniciar la PKI amb init-pki, estalviant temps i garantint consistència. Per començar, copio vars.example a vars i ompleno les parts que m'interessen, com ara:
-
Dades del certificat: País, ciutat, organització, etc.
-
Claus i algorismes: Mida (2048 bits) i tipus (RSA o EC).
-
Durada: Caducitat de la CA i dels certificats.
set_var EASYRSA_REQ_COUNTRY "ES"
set_var EASYRSA_REQ_ORG "MiEmpresa"
set_var EASYRSA_KEY_SIZE 2048
set_var EASYRSA_CA_EXPIRE 3650
set_var EASYRSA_CERT_EXPIRE 825
Pas 1: Preparar Easy-RSA
Primer, descarrego Easy-RSA des del seu repositori oficial. Com que no requereix instal·lació, simplement extrec el fitxer comprimit (.tar.gz per a Linux/Unix o .zip per a Windows) al directori que prefereixi.
Per començar, inicialitzo el directori de PKI amb:
./easyrsa init-pki
Això crea una estructura de directoris bàsica per gestionar els certificats. El directori pki inclou:
-
private/: Guarda claus privades (s'ha de mantenir molt segur). -
reqs/: Conté sol·licituds de certificats. -
issued/: Emmagatzema certificats emesos. -
ca.crt: El certificat de la CA (autoritat certificadora). -
private/ca.key: La clau privada de la CA, crítica per a la seguretat de tota la infraestructura.
Pas 2: Crear l'autoritat certificadora (CA)
La CA és el cor de la meva PKI. És qui signa els certificats i en garanteix la validesa. Creo la CA amb:
./easyrsa build-ca
Durant aquest procés, defineixo un nom comú (Common Name, CN) per identificar la meva CA, i se'm demanarà configurar una frase de contrasenya forta per protegir la clau privada (ca.key). Aquest fitxer és extremadament sensible, i la seva seguretat és crítica.
El resultat principal d'aquest pas és:
ca.crt: El certificat públic de la CA, que compartiré amb clients i servidors per verificar certificats.
Pas 3: Generar claus i sol·licituds de certificats
Perquè un client o servidor VPN funcioni, primer genero un parell de claus (privada i pública) juntament amb una sol·licitud de certificat (CSR). Això es fa amb:
./easyrsa gen-req <nombre-del-certificado|FQDN>
# muy importante usar FQDN (Fully Qualified Domain Names) para evitar
# problemas de matching con los hostnames usados en la conexión.
Per exemple, per a un servidor VPN:
./easyrsa gen-req vpn-server.example.tld
L'ordre genera dos fitxers:
-
private/<nombre-del-certificado>.key: La clau privada. Aquest fitxer ha de romandre al servidor o client corresponent i no s'ha de compartir mai. -
reqs/<nombre-del-certificado>.req: La sol·licitud de certificat (CSR). Aquest fitxer s'envia a la CA perquè el signi.
Pas 4: Signar sol·licituds de certificats
Un cop tinc la sol·licitud (.req), la importo a la CA i la signo. Això es fa amb:
- Importar la sol·licitud
# solo hay que hacer este paso si el certificate request
# lo hemos copiado de otra máquina. Esto lo coloca en path
# para que todo vaya automático, incluidas futuras
# renovaciones.
./easyrsa import-req /the-path/vpn-server.example.tld.req vpn-server.example.tld
- Signar la sol·licitud
./easyrsa sign-req server vpn-server.example.tld
Easy-RSA generarà un certificat signat a pki/issued/servidor-vpn.crt. Aquest fitxer és el que utilitza el servidor VPN per identificar-se de manera segura davant dels seus clients.
Pas 5: Configuració d'un servidor i client VPN
Servidor VPN
Per configurar un servidor VPN (com OpenVPN), necessitaré els fitxers següents generats per Easy-RSA:
-
Clau privada (
private/servidor-vpn.key): Utilitzada pel servidor per xifrar les comunicacions. -
Certificat signat (
issued/servidor-vpn.crt): Garanteix que el servidor és de confiança. -
Certificat de la CA (
ca.crt): certificat i clau pública de la nostra PKI.
Aquests fitxers es col·loquen al directori de configuració del servidor VPN i es referencien a la seva configuració.
Client VPN
Cal repetir el pas 4; en aquest cas, una bona pràctica és posar com a "nombre-del-certificado" el nom de l'usuari, o del client, que demana el certificat d'accés. En alguns casos d'ús, això permet no haver de passar per un procés d'autenticació.
Després de generar la petició i haver-la importat, tal com indica la primera part del pas 5. Cal anar amb molta cura amb el segon pas. En signar el certificate request cal fer-ho indicant que el seu ús serà de client, no de servidor.
# creamos el certificate request
./easyrsa gen-req mi-nombre-de-usuario
# importamos el certificado si es necesario en la PKI
./easyrsa import-req /the-path/mi-nombre-de-usuario.req mi-nombre-de-usuario
# firmamos el certificate request indicando el uso como cliente
./easyrsa sign-req client mi-nombre-de-usuario
Després de signar el certificate-request ja tenim els fitxers que haurà d'utilitzar el client per connectar-se al servidor:
-
Clau privada (
private/mi-nombre-de-usuario.key): Utilitzada pel client per xifrar les comunicacions. -
Certificat signat (
issued/mi-nombre-de-usuario.crt): Garanteix que el servidor és de confiança. -
Certificat de la CA (
ca.crt): certificat i clau pública de la nostra PKI.
NOTA:
Quan se signa un certificat, les possibles opcions a seleccionar són:
-
client- és per a TLS client, típicament utilitzat per a usuaris de VPN, o per a navegadors web -
server- per a TLS server, típicament servidors web i servidors VPN. -
ca- quan volem crear CA (Certificate Authorities) en cascada, això emet un certificat intermedi. Tècnicament, en diuen *chaining *certificate. -
serverClient- certificat que serveix tant per a client com per a servidor TLS.
Pas 6: Configuració per a servidors web
El procés és similar per a un servidor web (HTTPS). Genero una sol·licitud de certificat per al domini del servidor (per exemple, mi-servidor.com) i la signo amb la CA. Els fitxers necessaris seran:
-
Clau privada (
private/mi-servidor.key): Exclusiva del servidor web. -
Certificat signat (
issued/mi-servidor.crt): Identifica el servidor web. -
Certificat de la CA (
ca.crt): Permet als navegadors validar la connexió.
Aquests fitxers es configuren al servidor web (com Apache o Nginx) per habilitar HTTPs.
Gestió de certificats emesos, CRL i validació en temps real amb OCSP
Easy-RSA no només permet emetre i revocar certificats, sinó que també facilita la gestió de la revocació mitjançant la generació de llistes de certificats revocats (CRL) i la implementació de validació en temps real a través d'OCSP. Quan es detecta que una clau privada ha estat compromesa o un certificat ja no és necessari, es procedeix a la seva revocació:
-
Revocar un certificat: Utilitza l'ordre:
./easyrsa revoke <nombre-del-certificado>Això marca el certificat com a revocat dins la base de dades de la PKI. -
Generar la CRL: Un cop revocats els certificats, cal generar una nova llista de revocació. Això es fa amb:
./easyrsa gen-crlAquesta ordre genera dos fitxers: -
crl.pem: La CRL en format Base64.
-
crl.der: La CRL en format binari. Aquests fitxers s'han de publicar en un servidor accessible perquè els clients els puguin descarregar i comprovar l'estat dels certificats.
Tot i que la CRL és la solució tradicional per gestionar certificats revocats, presenta limitacions com la mida de la llista i la necessitat de descarregar-la sencera a cada comprovació. Per solucionar aquestes deficiències, es pot implementar OCSP (Online Certificate Status Protocol).
OCSP és un protocol definit a l'RFC 2560 que permet a un client consultar l'estat d'un certificat de forma puntual i en temps real, sense haver de processar tota la CRL. Entre els seus avantatges destaquen:
-
Informació actualitzada: Permet obtenir l'estat de revocació d'un certificat en el moment de la consulta.
-
Eficiència: Redueix el tràfic i la càrrega de processament al client, ja que es consulta només el certificat específic.
-
Privadesa: Evita l'exposició d'informació potencialment sensible continguda a la CRL.
-
Escalabilitat: Emplea mecanismes optimitzats (sovint basats en motors de base de dades) per gestionar consultes fins i tot en entorns amb un gran nombre de certificats.
Implementació d'un servidor OCSP amb OpenSSL:
Per posar en marxa un servidor OCSP, utilitza l'ordre següent:
openssl ocsp -index /ruta/a/tu/index.txt -port 2560 -ignore_err -rsigner /ruta/a/tu/ocsp.crt -rkey /ruta/a/tu/ocsp.key -CA /ruta/a/tu/ca.crt -text -out /ruta/a/tu/log_ocsp.txt &
On:
-
-indexindica el fitxer que conté l'índex de certificats emesos. -
-portdefineix el port en què escoltarà el servidor OCSP (en aquest exemple, 2560). -
-ignore_errpermet que el servidor continuï operant fins i tot si rep peticions mal formades. -
-rsigneri-rkeyespecifiquen el certificat i la clau privada de l'OCSP responder. -
-CAassenyala el certificat de la CA emissora. -
-text -outdesa un log detallat de les operacions.
Per consultar l'estat d'un certificat (per exemple, newcert.pem), executa:
openssl ocsp -CAfile /ruta/a/tu/ca.crt -issuer /ruta/a/tu/ca.crt -cert newcert.pem -url http://tu-dominio:2560 -resp_text
Aquesta consulta permet verificar de manera immediata si el certificat està revocat o continua sent vàlid.
Integrar la generació i publicació de CRL amb un servidor OCSP proporciona un mecanisme complet per a la gestió de certificats emesos. Mentre que la CRL ofereix una solució tradicional basada en la descàrrega d'una llista completa, OCSP permet als clients obtenir l'estat d'un certificat de manera àgil i en temps real, optimitzant el procés de validació i reduint la càrrega a la xarxa. Aquest enfocament combinat assegura que, tant en entorns de proves com en producció, es disposi de mecanismes robustos per mantenir la integritat i seguretat de la infraestructura PKI.
Renovar un certificat
Normalment, poc abans que caduqui un certificat se'n demana la renovació. Això emetrà un altre fitxer de certificat signat per la CA com el que es va emetre la primera vegada, però amb una nova data de caducitat:
./easyrsa renew <nombre-del-certificado>
un cop generat el nou certificat a:
- issued/mqtt.example.tld.crt - certificat renovat
és bona idea executar l'ordre següent per assegurar-se que el certificat vell queda obsolet:
./easyrsa revoke-renewed <nombre-del-certificado>
això ens acaba forçant a generar una nova llista de certificats revocats. O sigui, cal executar:
./easyrsa gen-crl
i, en conseqüència, distribuir el nou fitxer CRL.
Conclusió
Easy-RSA simplifica la creació i gestió d'una infraestructura PKI, cosa que em permet emetre i administrar certificats per a VPNs i servidors web. Les seves sortides, com les claus privades, els certificats signats i el certificat de la CA, són els components essencials per garantir connexions segures. Amb aquesta eina, puc construir la meva pròpia xarxa de confiança per assegurar tant servidors com clients en diferents escenaris.