Com gestionar les variables d'entorn per a producció i desenvolupament amb Docker Compose
Traducció de l’original en anglès. Llegeix-lo en: CastellanoEnglish
Gestionar les variables d'entorn per a diferents entorns, com ara producció i desenvolupament, és crucial per desplegar aplicacions de manera efectiva. En aquest article demostraré com utilitzar Docker Compose amb fitxers .env per canviar fàcilment entre aquests entorns, amb l'exemple de la definició d'una variable DEBUG_LEVEL per controlar el registre de l'aplicació.
Per començar, necessitareu fitxers .env diferents per a cada entorn:
1. .env (configuració comuna)
ENVIRONMENT=prod
UBUNTU_VERSION=24.04
Aquest fitxer .env comú estableix l'ENVIRONMENT per defecte a prod (producció) i especifica la versió d'Ubuntu. Aquestes variables s'utilitzen a tots els entorns.
2. .env.prod (configuració específica de producció)
DEBUG_LEVEL=ERROR
A l'entorn de producció, DEBUG_LEVEL s'estableix a ERROR per minimitzar la sortida de registre i evitar exposar informació sensible.
3. .env.dev (configuració específica de desenvolupament)
DEBUG_LEVEL=DEBUG
A l'entorn de desenvolupament, DEBUG_LEVEL s'estableix a DEBUG per proporcionar registres detallats per a la resolució de problemes i el desenvolupament.
El fitxer compose.yaml està configurat per carregar dinàmicament el fitxer d'entorn adequat segons la variable ENVIRONMENT, que es pot definir tant al shell com al fitxer .env:
services:
test:
image: ubuntu:${UBUNTU_VERSION}
command: ["sh", "-c", "env"]
env_file:
- .env.${ENVIRONMENT}
Aquesta configuració utilitza la directiva env_file per carregar el fitxer específic de l'entorn (.env.prod o .env.dev) segons el valor de la variable ENVIRONMENT.
Si la variable ENVIRONMENT està definida tant al fitxer .env com al shell, el valor establert al shell tindrà prioritat. Això és útil per sobreescriure temporalment la configuració de l'entorn sense modificar el fitxer .env. Per exemple:
Establir la variable ENVIRONMENT al shell:
export ENVIRONMENT=dev
Si també teniu ENVIRONMENT=prod establert al fitxer .env, la configuració del shell el sobreescriurà i s'utilitzaran els paràmetres de l'entorn de desenvolupament:
$ docker compose up
[+] Running 2/1
✔ Network tmp_default Created 0.1s
✔ Container tmp-test-1 Created 0.1s
Attaching to test-1
test-1 | DEBUG_LEVEL=DEBUG
test-1 | HOSTNAME=f9002b77bc79
test-1 | HOME=/root
test-1 | PATH=/usr/local/sbin:/usr/local/bin:/usr/sbin:/usr/bin:/sbin:/bin
test-1 exited with code 0
Si voleu utilitzar els paràmetres de producció, podeu desassignar la variable del shell i confiar en el valor del fitxer .env:
unset ENVIRONMENT
Aleshores, quan torneu a executar docker compose up, la sortida reflectirà l'entorn de producció:
$ docker compose up
[+] Running 2/1
✔ Network tmp_default Created 0.1s
✔ Container tmp-test-1 Created 0.1s
Attaching to test-1
test-1 | DEBUG_LEVEL=ERROR
test-1 | HOSTNAME=f9002b77bc79
test-1 | HOME=/root
test-1 | PATH=/usr/local/sbin:/usr/local/bin:/usr/sbin:/usr/bin:/sbin:/bin
test-1 exited with code 0
Utilitzant fitxers .env i establint la variable ENVIRONMENT al shell, teniu la flexibilitat de gestionar les variables d'entorn de manera dinàmica. Aquest enfocament simplifica el canvi entre entorns i garanteix paràmetres de desplegament coherents, minimitzant el risc d'errors de configuració i millorant la fiabilitat de l'aplicació.