Resum 2022
Traducció de l’original en castellà. Llegeix-lo en: CastellanoEnglish
El 2022 va començar esquiant a Candanchú. Un cap d'any en família i amb una COVID que s'acomiadava després d'haver-nos canviat la vida a tothom. Hem tingut la sort que aquest any 2022 el virus cada vegada ha tingut menys presència a les nostres vides. No podem dir que tot hagi tornat a ser com abans. Però d'un inici d'any amb poques persones hem passat a acabar l'any en una festa a Agres, poblet de la serra de Mariola (Alacant), amb tot el poble ballant a la plaça. A més, aquests dies per acomiadar l'any els he pogut compartir amb en Xavi i la seva família, cosa que feia molts anys que no passava i m'ha fet molta il·lusió que fos així.
Aprenentatges
Aquest 2022 destacaré 7 aprenentatges que, en la meva opinió, resumeixen el més important que m'ha ensenyat la vida. No obriré ara el meló sobre la diferència entre aprendre i interioritzar; però sí que vull dir que sovint aprenem i re-aprenem una cosa, una i una altra vegada. Però, almenys a mi, em costa anys interioritzar-ho.
-
La importància de tenir un pla. No crec que calgui ser estricte ni inflexible amb els plans. Però sí que dedicar una estoneta a traçar un pla que ens ajudi a orientar-nos mentre avancem pel camí que ens hem marcat ajuda. No saber on et dirigeixes mentre avances fa que hàgim de respondre preguntes per a les quals no estem preparats en aquest moment. És a dir, no tenim visió ni perspectiva, estem amb la ment focalitzada i enfocada a executar passos i no tenim perspectiva sobre el que fem.
-
Això em porta al segon aprenentatge. En la meva experiència no hi ha res més àgil que revisar el pla periòdicament i actualitzar-lo. Cal ser valents per mirar enrere amb objectivitat i veure on hem fallat per poder aprendre'n i seguir avançant.
-
Tenim dues orelles i una boca, això ja ens dona una pista, és molt important aprendre que és més important sentir i escoltar que no parlar. De vegades parlo molt, fins i tot massa, però soc més que conscient de la importància d'escoltar. I sens dubte, cada vegada m'ho prenc més amb calma això de respondre al que m'han preguntat. I sobretot, si no ho sé, ho dic i punt. Crec que amb aquesta part tenen més problemes els altres que jo mateix.
-
La sostenibilitat energètica de les accions que fem és clau. Fa molts anys vaig entendre que la vida no és una marató. Sinó una successió de sprints. És fonamental saber quan toca accelerar i donar-ho tot, però és encara més important prendre's el temps per recuperar-se de l'esforç i carregar piles. Però sobretot reomplir-se de motivació, ganes i il·lusió. Potser si ho penses estaràs d'acord amb mi, que els caps de setmana, dies de festa, períodes de vacances hivernals i d'estiu... tots ells ens marquen on hem de situar els sprints, tasques, projectes i altres períodes on hem de mostrar els resultats del nostre rendiment.
-
Si volem ser àgils i ser capaços d'adaptar-nos als reptes que ens planteja la vida, és clar que hem de ser flexibles. Però compte, la flexibilitat té un preu. Ser àgils i flexibles ens obliga a modificar rutines que eren sanes i positives per a nosaltres. Mantenir-se enfocat quan has de ser flexible i constant fa que el repte d'assolir les metes sigui encara més complicat. Així doncs, vaig aprendre que quan toqui ser flexible cal aprofitar les revisions per reflexionar sobre el preu que s'està pagant i si té sentit seguir pagant-lo.
-
Des de petit he tingut una capacitat de relacionar temes i de plantejar raonaments remarcable. Però mai no se m'ha donat bé memoritzar textos de memòria. Mai no hi havia vist cap utilitat a la meva vida. Doncs bé, aquest any em va tocar aprendre'm un text de 15 minuts, amb totes les seves comes i punts. Cal dir que, per fi, hi vaig trobar una utilitat. En el meu cas ha estat el fet de poder fer una xerrada amb un text molt treballat i clavar-la en el temps. Dir exactament el que volia dir en el temps que tenia per dir-ho sense deixar-me res. Quina tècnica em va funcionar? Posar-me el text en slides i començar a repetir-lo com si estigués fent la conferència una i una altra vegada. Primer sencer, després per trossos petits, més tard més grans, saltant al principi, al mig, al final, etc. repetir una i una altra vegada. Això sí, dempeus i com si tingués el públic al davant. Honestament, res no em va funcionar millor que això.
-
Fa molts anys tenia un inversor a l'empresa que sempre que li donava una estimació de temps sobre quan tindríem una funció del producte tenia el costum de multiplicar-la per quatre. Quan li deia que era molt exagerat em deia, "les coses costen molt més del que sembla". Doncs bé, després d'unes quantes dècades i de moltíssims errors en les meves estimacions, li he de donar tota la raó. Tant si estimo com si no, les coses sempre costen molt més del que penso. Igual fa com de gran ho faci, rarament l'esforç no és molt més gran del que havia imaginat. El meu remei, deixar de preocupar-me i tenir molt clar que tot costa més del que sembla. Així de simple.
Projectes i marca personal
La marca oriolrius.me segueix endavant, creixent i amb força, a més de donar-me retorn. Cosa que m'ha permès invertir en una nova pàgina web més refinada i amb una revisió de continguts important. Quan vaig crear la pàgina vaig posar una oferta de serveis molt oberta i mirant d'ampliar perquè no sabia exactament què és el que funcionaria millor. Però a hores d'ara ja toca tancar el ventall i centrar el tret perquè les hores estan més que ocupades. A més d'un material més actualitzat i amb més valor, es poden trobar en un blog amb els vídeos que vaig publicant cada setmana; a més d'un històric de tots els esdeveniments en què vaig participant. Sense oblidar que he iniciat una llista de correu per compartir de manera més directa la mateixa informació que comparteixo a Telegram. La decisió es fonamenta en el fet que hi ha moltes de les persones que són el meu públic objectiu que no tenen, ni volen tenir, Telegram.
Compartir el meu coneixement, experiència i creativitat segueix sent el pilar de la meva activitat:
Traduït a serveis, parlem de consultoria, formació i xerrades. En aquest darrer apartat he de dir que aquest any he aconseguit fer realitat un dels meus somnis. Fer una xerrada TEDx, a més l'he pogut dedicar a explicar als pares de preadolescents com jo veig la tecnologia i com la veuen els seus fills. Si no has vist la xerrada, crec que t'agradarà perquè crec que fa pensar:
La veritat és que quan somiava a fer aquesta xerrada mai no vaig imaginar que seria una cosa que requereix tanta preparació, assajos i sobretot ganes. Realment, és tot un repte personal que t'obliga a créixer. Igual fa quantes xerrades hagis fet, el format TEDx és un desafiament per a qualsevol. Resumir un missatge que valgui la pena compartir, comprimir-lo en màxim 18 minuts i compartir-lo davant de moltíssima gent mentre t'estan gravant és una cosa que et posa al límit de la teva capacitat.
També relacionat amb la marca personal, no cal oblidar que durant el 2022 dos amics van publicar un parell de llibres molt interessants i m'ha fet molta il·lusió que en aquests parlessin de mi, o em mencionessin d'alguna manera. Podríem dir que és una manera de constatar de forma objectiva que no ho estic fent malament a l'hora d'aconseguir el meu propòsit vital.
-
ReiníciaTech: Lo que no te han contado acerca de la tecnología. (Enric Caumons)
-
Storyfulness (Carles Caño)
Família i temes personals
L'aventura de ser pare segueix sent amb diferència el projecte més complicat en què m'he vinculat a la meva vida. En Roc i en Nil no només són dos nens genials, sinó que també són un mirall que em mostren les meves més tristes debilitats com a persona. Les seves ganes de viure, la seva energia infinita i la seva motivació per tot el que fan em mostren fins a quin punt han passat els anys per a les meves forces.
Una de les coses que més m'omplen com a pare és veure'ls jugar a hoquei. En aquestes edats el resultat és el de menys, el millor és veure'ls gaudir. Però tampoc no cal amagar que l'equip d'en Roc ha guanyat la primera volta de la lliga, acabant invictes.
A en Nil, tot i que li encanta l'hoquei, segueix sense equip, això sí, demostra unes bones habilitats als entrenaments. Ha tingut ocasió de destacar en altres disciplines, per exemple, guanyant el concurs de dibuix de Sant Jordi. Esdeveniment que ens va deixar una foto molt pintoresca amb el braç immobilitzat perquè s'havia trencat la clavícula.
Pel que fa a efemèrides, aquest any hem celebrat els 4 anys d'en Nil, els 6 d'en Roc, els 69 de la meva mare i els 91 d'en Joan. A més dels 25 anys que fa que estan junts la meva mare i en Joan, no està gens malament. L'Estefania i jo vam complir 10 de casats, que tampoc no està gens malament. Pol hauria complert 8 anys aquest any.
Tot i que ha estat gairebé testimonial, aquest any hem pogut fer el nostre primer viatge en avió amb els nens. Vam volar fins a Montreaux (Suïssa) a gaudir de la fira de Nadal i a conèixer en persona el Pare Noel. Un viatge curtet però molt intens, on ho vam passar genial i tot va sortir molt bé.
Dins dels projectes familiars importants van ser les plaques solars. 18 plaques que cobreixen tota la part útil de la teulada que mira cap al sud. Això sí, en perspectiva cal dir que hauríem d'haver posat més. El dolent és que estàvem al límit de la subvenció. Un altre projecte familiar que també cal destacar és el cotxe elèctric que després d'uns 7 mesos d'espera va acabar arribant. I per tancar aquest cercle queda esmentar el carregador de Wallbox que vam instal·lar a casa.
Personalment, vull esmentar quatre fets rellevants; he acabat amb les meves ortodontsis. Ja només em queda acabar amb els implants. Em vaig comprar les meves primeres ulleres progressives i aquestes ja són per a tot el dia. La veritat és que sense elles també puc fer gairebé tot. Però a l'hora de llegir coses quotidianes com la carta del restaurant estic totalment venut.
L'últim tema que destacaré sobre els meus projectes personals ha estat un dejuni total de 24 hores. Un experiment que descric breument a continuació i que estic segur que repetiré. Durant 24 hores, no vaig parlar amb ningú, no vaig menjar res, no vaig mirar la TV, ràdio, música, ni lectura... res de res. La idea és que només pots passejar, dormir, beure aigua i si hi ha molta necessitat escriure a mà. Amb zero tecnologia. La sensació de claredat i tranquil·litat que tenia l'endemà era indescriptible. Per a persones com jo que sempre anem ocupades amb més del que hauríem, crec que és una teràpia molt recomanable.
Xerrades i escoles de negoci
Aquesta ha estat la primera i última edició del Màster en Internet of Things de Zigurat. M'ho vaig passar d'allò més bé preparant el màster; continguts, professors i moltíssim més. Un munt d'hores en una aposta que va durar només una edició per falta d'estudiants. Una llàstima.
A la Mobile Week també vaig tenir l'oportunitat de fer un parell de formacions relatives a la transformació digital de les PIMES i la ciberseguretat del dia a dia. El més destacable de l'esdeveniment és que em va donar l'oportunitat d'aparèixer al programa POPAP de Catalunya Ràdio, amb la Mariola Dinarés. Cosa que ens va donar peu a una segona col·laboració, aquesta vegada parlant de VPNs.
Per no fer-me pesat amb tots els esdeveniments en què he aparegut aquest any els afegeixo a manera de llista, encara que la llista completa és a la meva web professional, secció esdeveniments.
-
2022-11-21 [Xerrada] Overcoming barries to IoT Implementation
-
2022-09-06 [Formació] Indústria 4.0, nivell de maduresa 1 i 2. Cas real amb un client.
-
2022-06-27 [Keynote] Consells de ciberseguretat per implementar des d'ara
-
2022-05-10 [Webinar] La Indústria 4.0: Per què és tan important?
-
2022-04-21 [Workshop] From legacy to digital factory using open source tools
-
2022-04-07 [Podcast] Helium: muntar una xarxa IoT amb recompensa de criptomonedes
-
2022-03-30 [Formació] Accions concretes que t'ajudaran en la teva ciberseguretat
-
2022-04-06 [Formació] Principals bloquejos a l'aplicar Transformació digital
-
2022-02-04 [Xerrada] Overcoming barriers to IoT implementation
-
2022-02-25 [Podcast] Benjamí Villoslada: podcast en color tecnooptimista
Destacar també les dues formacions que tinc disponibles online a la plataforma rooftop de Zigurat:
-
Online course - Industrial IoT: enhancing manufacturing & industrial processes
-
Online course - IoT Lab – Take part in the fourth industrial revolution
També en aquesta línia cal comentar que he creat una llista de correu en la qual, a més del meu canal de Telegram, comparteixo un vídeo cada setmana sobre futur del treball i Indústria 4.0.
En aquest apartat relatiu a la formació i disseminació d'experiència i coneixement vull destacar la meva incorporació com a professor a ESADE. Més concretament com a professor del Digital Technology, dins de l'MSc en Digital Business. Una experiència que m'ha enriquit molt més del que mai hauria imaginat. He tingut accés a un món que fins ara em quedava molt lluny i al qual pensava que no estava preparat per tenir accés. Però un cop a dins puc afirmar que el gaudeixo moltíssim i que se'm valora més del que hauria imaginat.
Projectes professionals
Potser el més important a esmentar a nivell professional és que he aconseguit superar el meu rècord de facturació. A més d'afermar les fonts d'ingressos. Però el millor és que totes elles formen part de projectes que em motiven i em permeten gaudir de gairebé la totalitat de les tasques que he de fer diàriament.
Entrant en temes més concrets, esmentar que amb Sàbat, ens han donat un accèssit al primer premi d'Indústria 4.0 del col·legi d'Enginyers. Aquest tipus de coses sempre fan il·lusió, crec que a tots ens agrada que reconeguin la nostra feina.
Finalment, cal destacar que tinc un nou client que em fa molta il·lusió, parlo de la meva Nexiona. Mai no vaig imaginar que l'última empresa en què he participat a crear acabés sent de nou el meu client. No només això, sinó un dels meus millors clients. Així doncs, ara hi dedico dos dies a la setmana per poder donar serveis d'arquitecte de producte. Explicant com s'han d'implementar les noves funcions del producte.
Aprenentatges tècnics, ymbihq i altres derivats
Tinc moltíssimes coses tècniques per comentar aquí. Però començaré amb un d'aquells pedaços domèstics que tenen molt poc a veure amb la tecnologia. Aconseguir canviar la goma de la rentadora que perdia aigua, crec que ha estat una de les coses que més recompensa emocional m'ha reportat. Seguint amb aquesta tònica domèstica, comentar que a principis d'any vaig instal·lar una estufa de pèl·lets per escalfar l'estudi on treballo. Crec que ha estat el primer hivern que he passat treballant sense passar fred. Quina gran inversió!
Això sí, en menys d'un mes vaig haver de "hacker" l'estufa perquè el mecanisme de càrrega dels pèl·lets (un sense fi) patinava i no carregava els pèl·lets. O sigui, que vaig haver de desmuntar l'estufa i posar-hi un passador. Aquí he d'agrair l'ajuda d'en Jordi. Sense ell això no hauria estat possible. (Fotos de les parts)
Vaig aprofitar els canvis per reorganitzar el meu espai de treball per enèsima vegada.
Però aquest canvi en l'espai de treball no seria l'últim de l'any. Ja que passat l'estiu em vaig comprar un ordinador de sobretaula. Feia moltíssims anys que no en tenia un. El vaig comprar a PC Componentes, no sense patir múltiples incidents. La veritat és que no estic gaire content de l'experiència de compra, però cal dir que fan el que poden.
Cal remarcar que la compra la vaig fer perquè el meu portàtil s'havia quedat petit. Em vaig comprar realment un bon "pepinazo" d'ordinador: i9 12900K 5.2GHz; 64GB DDR5 4.800MHz, 3TB NVMe i una GeForce RTX 3090 Ti 24GB GDDR6X. Després de carregar-hi Windows 11 he de dir que a la vida havia vist Windows volar d'aquesta manera, impressionant.
A més, aquest any també em vaig comprar un segon NAS de QNAP, un TS-473A per poder executar la videovigilància. Ja que aquest servei em tenia els recursos del NAS actual totalment capturats i tot anava molt lent.
Per completar les novetats en matèria de maquinari, els reis em van portar una pantalla 5K de 34": LG 34WK95U-W. Així doncs, el meu set actual té una pantalla de 32" de 4K en vertical, la que tenia abans, que complementa aquesta nova pantalla de 34". A això cal sumar una tercera pantalla de 24" FHD que és ideal per compartir amb tercers i per tenir les meves notes obertes.
Durant aquest any cal destacar que he començat a formar-me de manera decidida i profunda en temes relatius a Blockchain. Començant per Helium IoT, del qual tinc un node minador instal·lat a la teulada donant cobertura LoRA WAN. També he comprat les meves primeres Cold Wallets (Ledger X). Cal reconèixer que tot això de la Web3 és un món realment apassionant i una revolució en com es feien les coses abans.
Recollint els temes relatius a l'IoT. Vaig passar una part important de l'estiu aprenent i usant temes relatius a l'M5Stack. Tema realment apassionant, com a alternativa a les plaques de desenvolupament ESP. Tot aquest camí em va portar a poder entendre i usar tota la part relativa a IoT d'AWS. Tant l'AWS IoT Core com l'AWS IoT Device Simulator. Temes molt interessants. Per a més detalls no et perdis els vídeos que vam deixar en Rai i jo a Industry 4.0 Systems. Molt recomanable especialment el vídeo que explica el projecte de Descodificar display amb NodeRED i OCR en local.
També he pogut experimentar amb el sistema de Balena de la mà d'en Marc Pous. Amb qui vam fer un webinari per a Zigurat sobre això i també es va publicar un article al blog de Balena. Sempre i en tots aquests temes sense abandonar i empoderant el meu molt estimat NodeRED. Una obra mestra del LowCode. A veure quan tinc la sort de poder orquestrar un curs sobre aquest tema.
Durant el 2022 he seguit evolucionant el projecte notion-proxy-ng. Encara que amb intencions d'abandonar-lo per al 2023, a favor d'un servei de pagament que fa el mateix i em permet oblidar-me de l'esforç sense recompensa que suposa mantenir aquest projecte tan complex. Pel que fa a Notion també vaig fer públic el meu projecte Notion File Sharing a través del canal de YouTube d'en Rubén Loan. Encara que finalment, sembla que no hi ha interès a donar aquest ús a Notion. Així doncs, totes les meves idees al respecte queden guardades en un calaix per sempre, o sigui, les escombraries.
També he pogut seguir creixent amb n8n, una eina NoCode que realment simplifica infinitament els automatismes ofimàtics del dia a dia. Concretament a mi m'ajuda moltíssim per automatitzar Notion i altres cosetes més complexes. Tant és així que he fet servir n8n amb els meus alumnes del màster d'ESADE.
Canviant de tema, però sense deixar els automatismes ofimàtics. Sendy és l'eina que he seleccionat i configurat per enviar els enviaments de la meva llista de correu de la marca oriolrius.me; per un preu més que raonable l'eina és senzilla i mantinc el 100% del control dels enviaments de correu.
Aquest any també he tingut l'oportunitat de tornar a usar un vell conegut, parlo de GLPI una eina d'inventari Open Source, que diria que conec de fa més de 15 anys. És tot un plaer veure com aquestes eines van evolucionant amb el temps i van adoptant noves tecnologies per no quedar-se enrere en usabilitat però mantenint la mateixa arquitectura original.
Saltant a temes més complexos relatius a infraestructura i sistemes; també he tornat a la càrrega amb Ansible. Per a mi l'eina de desplegament d'infraestructura per excel·lència. Des de fa uns anys propietat de Red Hat. Feia uns 7 anys que no treballava a fons amb ella i gràcies a les necessitats d'automatitzar infraestructura al màster d'ESADE he tingut l'oportunitat de tornar-la a usar i a més combinar-la amb Terraform. És apassionant automatitzar l'aprovisionament de serveis a AWS, com EC2 o AWS IoT core usant Terraform i Ansible. Tot un camí d'aprenentatge i gaudi. Per si fos poc vaig passar també moltes hores usant Ansible des de Semaphore, un projecte que permet a més de tenir una WUI per controlar Ansible, tenir tot l'històric d'execucions i traces d'execució.
Com això va de recuperar coses que feia anys que no tocava i aquesta vegada per culpa de Nexiona, em va tocar tornar a posar-me les piles amb Kubernetes. El tenia totalment oblidat i encara em queda molt camí per recórrer, però és una cosa que vaig gaudir moltíssim. Sobretot amb el nou equip que em permet tenir tot el clúster en local i virtualitzat.
Gairebé a mode de "pijada" també em vaig decidir a instal·lar oh-my-posh per tunejar les meves línies de comandes. És una cosa que quan t'hi poses és més fàcil i ràpid del que sembla. Això sí, cal prendre's un temps per buscar l'experiència d'usuari que més ens convé i en el meu cas no m'estalvio editar algun dels templates que hi ha per defecte per adaptar-se al que jo volia.
Segur que em deixo alguna coseta important, però crec que amb això ja queda més o menys descrit el meu camí pels temes més tècnics. Encara que sempre és una bona idea passar-se per Industry 4.0 Systems, on cada dia he estat dedicant una hora amb en Rai per aportar nous vídeos que ajudin la comunitat en temes tan interessants com SoftEther.
Conclusió i tancament
Aquesta vegada he obviat l'apartat de llibres i formacions. Perquè honestament no he acabat cap dels llibres que vaig començar i no recordo haver fet cap formació. Evidentment, això no vol dir que no invertís moltíssimes hores a aprendre i formar-me. Però no vaig trobar cap formació que valgués la pena prioritzar en la meva complicada agenda.
També vull aprofitar per a James Basha, la seva gran aportació a la meva xerrada TEDx. La seva manera de veure i estructurar les xerrades em va ajudar moltíssim a enfocar per enèsima vegada el que havia de presentar a la meva xerrada TEDx.
Un gran descobriment d'aquest any ha estat el programa de Catalunya Ràdio anomenat El bunquer. Un programa d'humor amb grans dosis de contingut, m'encanta sobretot la part de les biografies. Doncs bé, esmento aquest programa perquè ha estat el contingut que ha omplert els meus temps morts conduint, caminant cap a l'escola dels nens, menjant sol, o en mil altres ocasions on et toca "perdre el temps". Em va arrencar moltíssimes riallades i em va permetre passar-ho d'allò més bé.
Així doncs, les conclusions d'aquest any són que ha estat un any molt gran a nivell professional, però que em va obligar a pagar el preu de descuidar la meva vida social i sobretot la meva cura personal. A penes he invertit temps a fer esport i a cuidar-me. Cosa que el meu cos ha acusat múltiples vegades.
Per tant, el meu gran desig per al nou any és poder aprofitar l'estabilitat professional després de la reorientació de la meva carrera professional. Per poder cuidar-me molt més i poder gaudir del temps amb els meus amics i família.
Com no pot ser d'una altra manera, he de dir, MOLTÍSSIMES GRÀCIES, VIDA.







