El blog compleix 20 anys

Traducció de l’original en castellà. Llegeix-lo en: CastellanoEnglish

Ja han passat més de 20 anys des del meu primer post. El més divertit és que en aquell moment no tenia ni idea que el que estava fent era escriure un blog, ni tan sols en coneixia el nom. No és cap secret que és molt complicat mantenir un projecte durant tant de temps. És més, en aquest cas el projecte està mig mort. Només em sento obligat a escriure quan es produeix alguna efemèride, com és el cas.

Recordo que fa 20 anys, si volies compartir alguna cosa, no tenies ni de bon tros les opcions que hi ha ara. Hi havia serveis com les News (NNTP), les BBS que continuaven online com una evolució dels serveis telefònics, i fins i tot algun fòrum que tímidament treia el cap. Podríem dir que Internet no s'havia democratitzat i continuava en mans de grans empreses, universitats i organitzacions governamentals.

En reflexionar sobre com ha esdevingut tot, me n'adono que ha estat la gent. En aquest cas, en primera instància els tecnòlegs, els que han fet possible un món virtual que, malgrat que fa un quart de segle que el tenim a la nostra disposició, continua sent un gran desconegut i infraconegut per a moltes persones.

Al meu parer els SmartPhones van ser la primera disrupció que va començar a canviar la pel·lícula de debò. Em refereixo que van eliminar la necessitat de saber alguna cosa d'"informàtica", o almenys de tenir un ordinador, per poder accedir a Internet. Com passa tan sovint, això ens ha portat a confondre Internet amb alguna de les seves funcions.

Digues-me que no és divertit quan algú diu: no estic a Internet, això és el WhatsApp. D'això podríem desprendre que la Web és el que la gran majoria entén com a Internet. Els fa complicat jerarquitzar els conceptes. Moltes vegades he intentat explicar que el correu, la missatgeria instantània, les xarxes socials, etc. no són més que serveis d'Internet. Que el Wifi, GPRS, 3G, HSDPA, 4G, etc. no són més que sistemes de comunicació que ens permeten accedir a Internet. Però això que jo veig tan senzill sembla que per al gran públic no ho és.

Amb tot aquest marc he anat passant el temps, coneixent i investigant aquesta i altres tecnologies. Entre reflexions de la vida, apunts tècnics i simples receptes per solucionar necessitats. Tot això ha anat omplint el meu blog fins avui.

Però aquest entorn d'aficionats, aquest entorn de persones que compartíem informació per bona voluntat s'ha fet gran i s'ha professionalitzat. Actualment, amb un simple cop d'ull podem veure la mà de grans dissenyadors i treballs editorials molt elaborats que ens expliquen amb tot luxe de detalls dades i informacions iguals, o més actualitzades, de les que compartia jo. Però això no és el més important; si anem a YouTube la cosa es dispara. Ja no n'hi ha prou de generar informació estàtica. Estem parlant de produccions de vídeo ultraelaborades.

Celebro infinitament tot el que estic comentant. Però encara no he dit el que ja m'en supera del tot: estem parlant que en la seva gran majoria tot això és informació gratuïta, o a preus ridículs. Increïble!
A on em porta tota aquesta reflexió? Doncs em porta a la base, o les bases. No em queda més remei que tornar al meu esperit sense pretensions. A acceptar que hi ha un abisme entre escriure el meu blog i tenir algun tipus de paper rellevant.

Aquestes paraules poden desprendre un esperit negatiu, o autodestructiu, si més no pessimista sobre el futur del blog. No amagaré que no és optimista, és evident. Però tampoc em plantejo tancar-lo. Tinc molt clar que l'he de rentar la cara i sempre m'ha preocupat el temps que necessito per fer això sobre el llegat d'entrades que hi ha al blog.

Així doncs, el blog no està mort perquè al meu cap segueixo invertint temps sobre quins han de ser els mitjans amb què em comunico amb el món a través de la xarxa; sobre aquests, tinc molt clar que el meu blog personal n'ha de ser un. Re-enfocaré la temàtica, tancaré el cercle i deixaré de convertir-lo en una foto del meu interior. Per passar a ser un lloc on emeto referències útils per a mi, bàsicament a nivell tècnic.

Em permetré barrejar les meves tres llengües: català, castellà i anglès. Perquè el valor real del que emeto està més en la referència i l'arxiu històric que no en l'elaboració i la feina profunda per compartir-ho. No hi veig sentit, a fer grans explicacions textuals que molt pocs, o ningú, llegiran.

Em reservaré el meu canal personal de YouTube per emetre temes tècnics que faci il·lusió compartir. Totes les meves altres dimensions i continguts passaran a ser privats o vinculats a projectes professionals. Per exemple, arran de la direcció del màster en IIoT he d'escriure diversos posts sobre aquesta temàtica en anglès. Així doncs, miraré d'obrir un blog a la meva pàgina professional per posar-los també en castellà.

El meu ecosistema és una mica més complex, però a efectes d'aquest article deixo la descripció aquí. Resumint, he volgut aportar que l'únic sentit d'un blog com aquest en el context actual és buscar la part final de la "long tail" i que no té cap sentit generar continguts massa profunds que no són útils ni per a un mateix. Així doncs, aquest blog continuarà viu com una eina de referència d'informacions tècniques que vagi generant a nivell personal.

Una abraçada molt forta a tots els qui m'heu anat seguint durant aquests anys i gràcies per ser-hi.