Una història de la connectivitat a Torrelavit: de 1.200bps amb packet radio a 1Gbps per fibra òptica

Traducció de l’original en anglès. Llegeix-lo en: CastellanoEnglish

Aquesta és una cronologia de la meva història utilitzant connexions a Internet, i sense Internet. Mai vaig pensar que això seria possible; actualment, la meva connexió a Internet és més ràpida que la meva xarxa local. El millor test de velocitat que he aconseguit fins ara és el que teniu a la captura adjunta fet amb un Dell Studio XPS antic amb Linux Mint. La paradoxa és que ordinadors més moderns obtenen pitjor rendiment que aquest i tots ells sincronitzen la targeta de xarxa a 1Gbps amb el

Mikrotik CloudSwitch

que fa de passarel·la aplicant regles NAT abans del pont de fibra òptica.

Per cert, aquesta notícia a casa em fa passar una estona recordant totes les connexions a Internet que he tingut a casa des del 1992. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona era als Països Baixos amb un viatge familiar de vacances, en aquell viatge vam conèixer un noi que em va explicar com connectar dos ordinadors amb una estació de ràdio amateur, aquesta tècnica s'anomena

packet radio

. Tenia 15 anys i la meva vida va canviar en aquell instant. La idea era utilitzar una estació de ràdio de 145MHz, o 433MHz (hi havia més freqüències, però són poc habituals) i connectar l'altaveu i el micròfon de l'estació de ràdio amb un jack d'àudio a un TNC (Terminal Node Control), o un Baycom, que al cap i a la fi són com un mòdem que converteix senyals d'àudio analògic en senyals digitals de port sèrie. Utilitzant el port sèrie connectat a l'ordinador s'executava una aplicació de terminal per fer d'interfície d'usuari amb la xarxa. El protocol utilitzat per a la xarxa WAN era

AX.25

una variant de

X.25

, utilitzat en el passat a la majoria de xarxes ATM, la xarxa packet radio no només tenia estacions clients, també BBS (Bulletin Board Systems), estacions meteorològiques, correu electrònic, FTP, nodes (repetidors) i passarel·les a altres WAN com Fidonet i Internet. Com aconseguir aquests recursos sense un cercador com Google és una altra història.

L'intercanvi de dades era un malson perquè la comunicació anava a un ample de banda de 1.200bps en un medi compartit, l'aire, utilitzant una comunicació simplex (half-duplex). En paraules planeres, això vol dir que enviar una imatge de 10 KB podia trigar una tarda i, normalment, els terminals no eren multitasca així que tenies l'ordinador ocupat fent això tot el temps. El primer cop que vaig executar un navegador va ser per al servei Gopher que en algun moment va inspirar el servei Web, vaig haver de fer servir dos ordinadors, un d'ells executant-se com a passarel·la de TCP/IP a AX.25 i l'altre amb Windows 3.1 executant Mosaic i utilitzant IP over parallel port (PLIP) per intercanviar dades amb aquells dos ordinadors. Mosaic va ser el primer navegador gràfic de la història pel que sé. Finalment, recordo que vaig desenvolupar una petita implementació de pila TCP/IP sobre AX.25 en una EPROM per a un TNC, era molt bàsica però prou bona per mapar IDs de ràdio amateur i adreces TCP/IP. Per cert, el meu ID de ràdio amateur era EB3EWH.

Aquesta part de la història va durar uns 5 anys, recordo els últims anys 90 quan es va instal·lar a casa una línia telefònica tradicional (POTS) prou bona i un mòdem telefònic súper modern de 9600bps que va evolucionar molt de pressa cap a diferents velocitats fins a 56K com a única opció per connectar-se a Internet. Vam fer servir Infovía i Infovía plus, un servei de Telefonica per obtenir xarxa de dades en lloc de trucades normals als ISP, una part realment dolorosa de la història. Velocitats lentes també i serveis cars per al que obteníem. Potser la cosa més divertida d'aquesta part de la història va ser quan algú a casa va agafar el telèfon i la connexió de dades es va interrompre. Uns altres 5 anys aproximadament amb aquest patró de connectivitat.

A principis dels 2000, vaig instal·lar una línia ISDN a casa amb dos canals de 64kbps, un d'ells connectat permanentment a Internet i l'altre disponible per a trucades de veu. L'ISDN era una tecnologia emocionant i molt estable, actualment ja estic fora del mercat però crec que encara és possible comprar enllaços amb tecnologia tan antiga. Aquesta part de la història va ser més curta que les anteriors i la història més divertida va ser un dia de tempesta i llamps quan el TR1 va explotar davant meu, em vaig espantar molt.

A finals del 2002 es va instal·lar un ADSL de 256Kbps sobre una nova línia POTS instal·lada de nou a casa. Era com un somni, finalment navegava amb ample de banda. Velocitat ADSL fins a 2Mbps, era impossible millorar la velocitat per sobre d'això perquè estic massa lluny de qualsevol punt de distribució ADSL. Recordo que el 2012 pagava per una connexió a Internet de 6Mbps que era la més petita possible de contractar i la meva velocitat màxima era de 1,9Mbps mesurada amb l'equipament adequat per a proves de qualitat de línies.

A finals del 2013 vaig instal·lar un enllaç Wi-Fi amb un noi que revèn connexions de fibra òptica a Sant Sadurní d'Anoia utilitzant un enllaç a l'Ordal que és una muntanya que puc veure des de casa, un enllaç d'uns 10 km amb freqüència de 5GHz. La velocitat era de 6Mbps/300kbps. Aquest enllaç va estar actiu fins fa dos dies, però des de l'agost de 2014 la connexió principal a Internet utilitzava un altre enllaç Wi-Fi amb una empresa anomenada

XTA

(Xarxa de Telecomunicacions Alternatives), també coneguda com WifiPenedes que forma part del projecte

Guifi.net

. És la mateixa empresa que va instal·lar la fibra òptica a casa abans-d'ahir mateix. L'enllaç Wi-Fi que tenia amb WifiPenedes era de 20Mbps/1Mbps i actualment, amb la fibra òptica tinc 1Gbps/300Mbps i no hi ha enllaç de backup amb cap altra tecnologia. Per cert, tinc una subscripció 4G que es pot fer servir per a emergències.

A finals del 2013 vaig instal·lar un enllaç Wi-Fi amb un noi que revèn connexions de fibra òptica a Sant Sadurní d'Anoia utilitzant un enllaç a l'Ordal que és una muntanya que puc veure des de casa, un enllaç d'uns 10 km amb freqüència de 5GHz. La velocitat era de 6Mbps/300kbps. Aquest enllaç va estar actiu fins fa dos dies, però des de l'agost de 2014 la connexió principal a Internet utilitzava un altre enllaç Wi-Fi amb una empresa anomenada XTA (Xarxa de Telecomunicacions Alternatives), també coneguda com WifiPenedes que forma part del projecte Guifi.net. És la mateixa empresa que va instal·lar la fibra òptica a casa abans-d'ahir mateix. L'enllaç Wi-Fi que tenia amb WifiPenedes era de 20Mbps/1Mbps i actualment, amb la fibra òptica tinc 1Gbps/300Mbps i no hi ha enllaç de backup amb cap altra tecnologia. Per cert, tinc una subscripció 4G que es pot fer servir per a emergències.

És clar que seria bonic aprofundir en cadascun d'aquests punts, trobar anècdotes que vaig viure amb aquests 26 anys d'història connectant-me a xarxes d'àrea àmplia (WAN), potser algun dia trobaré la prioritat per compartir moments i persones tan increïbles que vaig conèixer gràcies a aquestes xarxes. He d'admetre que les xarxes em van canviar la vida, habiliten l'accés a un coneixement ampli. Gràcies a tothom i a cada empresa que ho fa possible, ha estat un plaer gaudir d'aquests processos fantàstics. Acabo acceptant el repte de millorar la meva LAN per obtenir el millor de la meva nova connexió a Internet.

PDF

i

DOCX

versió.