Buidar la motxilla: el món no entén per què regalo coses
Traducció de l’original en castellà. Llegeix-lo en: CastellanoEnglish
Segur que després de pensar-hi una mica tots estem d'acord que el nostre actiu més valuós en aquesta vida és el temps. Nàixer és activar una compte enrere que no tenim ni idea en quin moment s'acabarà. Després anem adquirint facultats que ens fan cada cop més autònoms però aquesta autonomia mai no és total a causa de la forta dependència que tenim amb la societat que ens envolta; alimentació, descans, recer, transport, etc. Som totalment interdependents en tot moment.
En tot aquest camí arriba el moment que comencem a acumular objectes, no només per necessitat sinó per aferrament a aquests. Des de peces de roba fins a objectes absurds, o que simplement ja no ens són útils. Tot això es va sumant a una motxilla imaginària que consumeix la nostra energia per diversos motius. En el meu cas, el que noto és que cada cop he de recordar que tinc més i més coses, pensar com arxivar-les, com accedir-hi de nou, però sobretot com optimitzar l'espai a casa perquè aquestes coses cada cop necessiten un volum més gran.
D'altra banda, hi ha la motxilla emocional, aquella que apareix quan em trobo algun objecte que volia fer servir per a alguna cosa concreta i que vaig oblidar fa temps, o simplement vaig tornar a adquirir pensant que mai no l'havia comprat. No parlem ja de milers de components informàtics o electrònics que s'acumulen en infinitat de caixes, capsetes, calaixos i altres racons que en moltes ocasions han quedat obsolets o que simplement pertanyen a aplicacions que mai no recuperaré.
Particularment tot això em causa molt estrès, em consumeix molta energia i em fa sentir malament en veure la presència de tots aquests objectes ocupant espai en la meva vida i actuant com a vampirs de les meves ganes de fer coses. Així doncs, ja fa uns quants anys he reduït el meu armari en més d'un 80% i recentment he culminat una primera fase de neteja de coses relacionades amb la meva passió i la meva feina. En les entrades anteriors al blog podeu veure referències a llistes de coses que simplement regalo, o que cedeixo a preus de riure.
Saber que totes aquestes coses tindran una altra vida i que seran útils per a algunes persones em reconforta i em dóna molta pau. Així doncs, a la pregunta que més d'una vegada m'han fet aquests dies: "per què regales les coses?" la resposta és: "perquè em dóna molta pau". Quan dono alguna cosa a algú el més important és que aquest objecte no torni a mi. No vull que em torni a consumir temps i en conseqüència energia. Òbviament vull que sigui útil per a aquesta persona que l'ha rebut però la meva contrapartida és a canvi que no em suposi més desgast.
Això no s'acaba aquí i seguir netejant la meva motxilla, deixant només les coses que vull i puc gaudir i mantenir aquest acord amb mi mateix és quan em noto lleuger. La motxilla ja no pesa, o pesa molt menys i això em permet omplir-la de moltes altres coses sobretot coses no materials. Perquè com menys tens menys dependències arrossegues, o aquesta és la meva percepció. El realment complex d'aquest tema en el meu cas és que a causa de la meva passió; que a més és feina, he de disposar d'un cert nivell d'estoc de mil i un components, connectors, aparells, etc. Així doncs, el repte de la connexió amb aquesta pau interior és encara més gran.
Però com més avanço en el camí de la vida més clar tinc que ho estic fent bé i això és meravellós. Perquè envoltar-se de pau i harmonia em permet guanyar en altres moltes qualitats que tenia enterrades sota un munt de coses que no sabia realment en què les faria servir.
Amb el desig que aquesta reflexió hagi pogut ser útil per a algun de vosaltres em comiato i animo a buidar la vostra motxilla, sigui el que sigui que això vol dir en el vostre cas.