Vull ser així

Traducció de l’original en castellà. Llegeix-lo en: CastellanoEnglish

Últimament els diumenges a aquestes hores intento trobar uns minuts per fer el meu resum setmanal. Per a això tinc una rutina molt ben definida que a continuació m'agradaria descriure. Però abans d'entrar al contingut volia compartir per què vaig començar a fer això. La resposta és molt senzilla, per la vida trobem moltes persones; totes apareixen perquè ens han d'ensenyar alguna cosa però n'hi ha algunes que, a més de fer això, provoquen canvis importants, canvis d'arrel. Et poden canviar fins i tot en qui vols ser, cosa que diria que és encara més important. Si voleu aprofundir una mica més en el tema, una molt bona manera de fer-ho és veure aquest vídeo de TEDxAndorra, concretament de Victor Küppers, una d'aquestes persones que sense tenir la sort de conèixer-les ja t'inspiren.

Actitud | Victor Küppers | TEDxAndorralaVella · Original a YouTube ↗

Els que em coneixeu sabeu que des dels 9 anys la meva vida es mou al voltant d'una passió. La tecnologia em captiva i no puc evitar invertir infinitat d'hores i energia gaudint-ne de mil maneres. Doncs bé, com totes les passions incontrolades crec que el que acaben fent és convertir-nos en persones descompensades, persones que acaben perdent el referent del que realment és important i focalitzen tota l'existència cap a aquesta activitat.

Per sort ja fa molts anys diverses d'aquestes persones que et canvien es van creuar en el meu camí. Després d'obrir els ulls he deixat que aquesta energia i vitalitat que sento cap a la meva passió permeti il·luminar la resta d'àrees de la meva vida. Aquest amor i passió em donen una força i una il·lusió que em motiven a fer el que alguns qualifiquen de bogeries, els altres ho etiqueten com ser perseverant o metòdic. Jo la veritat no m'atreveixo a posar-hi un nom, simplement em funciona.

El que sí que sé és que cada matí a les 5:50 els meus ulls s'obren com dos fars, un somriure es dibuixa als meus llavis; d'un salt m'aixeco del llit i després de la visita obligada al WC inverteixo les meves primeres hores del dia a submergir-me en uns minuts de meditació. El següent pas és el que us vull compartir i es tracta de preguntar-me quatre cosetes, es tracta de projectar-me sobre el meu dia i de viure abans que passi la realitat que vull viure avui.

Avui vull compartir amb aquesta entrada al meu blog les preguntes que responc per escrit cada matí i les que responc cada nit. A més, quan arriba el diumenge a aquestes hores aprofito per rellegir aquestes respostes i respondre les meves preguntes setmanals. Finalment cada mes i cada any torno a treballar sobre aquest material. Segurament us preguntareu i per què tot això? Doncs perquè no em conformo que només el meu inconscient dirigeixi el meu camí, no és suficient per a mi ser com la meva veu interior diu que m'he de comportar.

Amb aquest treball el que he fet amb els anys és anar creant-me com de veritat vull ser, com sé que ho aconsegueixo? Molt senzill, només em cal obrir bé els ulls i les orelles, en veure i escoltar el que passa al meu voltant cada dia em diu si ho faig bé o malament. Si el meu dia a dia és realment un somni tan bonic del qual no vull despertar mai, o si s'assembla a un malson del qual vull escapar. Si us pregunteu en quin punt estic, només us diré el que m'agrada contestar quan algú m'ofereix cafè: "

No, gràcies. No m'agradaria despertar d'aquest fantàstic somni que és la meva vida. Més aviat em prenc una til·la i em permeto contemplar com n'és de fantàstic el món i deixar de córrer sense saber per què.

"

Tornant a les preguntes, el primer és escriure una

llista de coses per les quals estic agraït

. Em prenc el meu temps i em permeto respirar molt pausadament i profundament per sentir des del meu interior que surten aquestes coses per les quals em sento agraït. No importa què sigui, no importa si és material, immaterial, una persona, un animal o una planta. Simplement em permeto sentir com la gratitud surt de mi.

A continuació repeteixo un mantra. Es tracta de

acceptar-me

, de

perdonar-me

i finalment d'

estimar-me

. Em va costar molts anys entendre que només podia estimar els altres si m'estimava amb plenitud a mi mateix. No em va ser fàcil, hi ha tantes i tantes coses que em costa acceptar de mi que ni tan sols em permeto perdonar-me; durant aquest exercici m'agrada sentir aquestes emocions recórrer el meu interior i quan concloc la

repetició del mantra

amb els ulls tancats, un somriure als meus llavis i repetint en veu alta que m'estimo noto una pujada d'energia brutal.

Cada matí m'agrada reescriure quin és el meu objectiu transcendental i m'agrada tenir-lo present, per això assumeixo que aquest objectiu està dins meu i que he de permetre'm sentir-lo una i una altra vegada perquè es pugui materialitzar. L'enunciat que tinc a la meva llista de tasques diàries és aquest: "

Actuar com si ja tingués el que desitjo, donar les gràcies per tenir el que desitjo

".

En aquest moment estic a punt per començar a respondre les primeres preguntes del dia. La primera és "

Donar les gràcies a una persona per alguna cosa

". Es tracta de buscar al món algú concret a qui donar-li les gràcies per alguna cosa en concret. Aquesta pregunta acostuma a ser-me molt fàcil de contestar, les següents són: "

Què hi ha de bonic en aquest dia?

" i "

Què vull aprendre avui?

". Continuo amb. "

Com puc millorar avui?

" i projecto seguidament la resposta de la pregunta sobre la qüestió següent "

De quina manera això que aprendré avui influirà i serà important per a la meva vida?

".

L'última pregunta és en forma de petició; "

Què li demano avui al meu subconscient?

". Recordant-me que la meva

metàfora personal

és

l'aigua

i que una de les propietats fantàstiques que aquesta té és

fluir

a través del camí començo a visualitzar a la meva ment el que faré la resta del dia, aprofito quan apareixen blocs de temps lliures per anotar-los i quan mentalment he arribat al final del dia vaig omplint aquests blocs de temps repassant les meves llistes de tasques (TODO lists); no em perdre amb els criteris que faig servir per filtrar les tasques però hi ha tota una feina al darrere per fer la selecció (

GTD

). Això sí, si voleu recordar o saber per què la meva metàfora és l'aigua recomano aquesta entrada:

Ser aigua

.

Arribats a aquest punt algú podria pensar que el meu dia està plenament planificat a primera hora, però la realitat no té res a veure. Aquest és el meu objectiu i pel qual treballaré durant el dia; tinc clares les tasques clau que sí o sí faré i les que podria ser que no fos possible executar. Però el fonamental és permetre'm fluir a través del dia, permetre'm sentir-me ple i infinitament feliç de viure el que només pot ser el millor dia de la meva vida; simplement perquè només existeix avui i així és com vull viure'l.

Abans d'acabar el dia, o en el seu defecte, al matí següent hi ha les preguntes que complementen les del matí. Començo descrivint molt breument el dia, una paraula, una frase o un llarg paràgraf; tot és més que suficient. Segueixo preguntant-me "

quines coses he après avui?

" és curiós observar al final de la setmana, quan repasso la feina feta, com aquesta pregunta sempre amaga interessants sorpreses. Després escric la resposta de "

Què vaig fer avui per superar-me i millorar?

" i seguidament saltar a "

què m'ha deixat el dia d'avui?

". Les emocions del dia les repasso amb aquesta pregunta "

quines emocions vaig experimentar?

" que sovint té una relació forta amb la següent multi-pregunta "

amb qui ho he compartit? a qui vaig estimar? qui em va estimar avui?

".

Per acabar dedico un parell de minuts a resumir en anglès i en passat el que ha passat durant el dia, es tracta de ser totalment subjectiu i no intentar racionalitzar res del que em ve al cap. Ho faig en anglès per practicar si durant el dia no he tingut reunions en anglès i m'hi forço a parlar en passat perquè sovint quan parlo en anglès ho faig en present i futur, cosa que no em permet practicar els temps verbals en passat. Així que aquí treballo dos temes alhora, en captar el meu estat d'ànim i en el meu anglès.

Per concloure tinc un altre karma que m'agrada repetir-me i sobre el qual m'agrada inspirar-me. Es tracta d'una metàfora que em recorda que he de deixar anar les coses per poder descansar en pau, concretament és aquesta "

Baixa el vas, així el teu braç podrà descansar

".

El tancament de la setmana es compon de les següents preguntes:

  • Què he après durant l'última setmana?
  • Quin va ser el meu millor assoliment de la setmana passada?
  • Quin moment de la setmana passada va ser el més memorable i per què? Identificar passions i objectius.
  • Quina és la tasca més important per dur a terme la setmana que ve?
  • Què puc fer ara per facilitar la feina d'aquesta setmana? Omplir el dipòsit, programar alarmes al calendari per reunions importants, etc.
  • Quins problemes del passat poden tornar a manifestar-se durant la setmana que ve? Aprèn del passat per estar preparat per al futur.
  • En quina tasca he perdut més temps l'última setmana? Busca una estratègia per evitar que torni a passar.
  • Quina tasca he estat evitant? Planifica aquesta tasca a la teva agenda, si és possible el dilluns a primera hora del matí.
  • A qui puc ajudar la setmana que ve? La millor manera de rebre ajuda és ajudar els altres perquè es recordin de tu quan necessitis ajuda.
  • Quins són els meus tres objectius per als pròxims dos anys? Si tinc els meus objectius presents, tindré més possibilitats d'avançar durant la setmana que ve.* Alguna de les meves accions de la setmana passada m'han acostat als meus objectius? Si la resposta és negativa, alguna cosa cal canviar durant la setmana que ve.

Ara mateix seria incapaç de dir d'on he tret totes aquestes preguntes. El que sí que sé és que no va ser una feina que va començar i que segueix igual, amb el temps vaig traient i afegint preguntes. Algunes les llegeixo en blogs, altres en llibres, les sento en conferències o simplement se m'acudeixen.

Així que GRÀCIES a tots els que m'heu inspirat

. El que per a mi és important és buscar aquesta sèrie d'activitats que em permetin construir-me com vull ser, que em permetin crear-me com el senyor Küppers ens diu al vídeo. Evidentment la genètica té la seva força i ens condiciona, però per la meva pròpia experiència us puc assegurar que quan hi ha il·lusió no hi ha genètica que et freni les ganes.

Acabo, com sempre, desitjant que el fet de compartir aquest petit tros de la meva intimitat li serveixi a algú per poder començar a crear-se com realment vol ser. No som una altra cosa que persones i les activitats o comportaments que duem a terme és com ens manifestem, només canviant la forma de mirar la vida tot això pot canviar; jo ho he fet, per això crec que tothom pot.


Còpia local del vídeo:

Vídeo (MP4)

1 comentari

Els comentaris del blog antic, tal com es van escriure. Els comentaris estan tancats.

  1. Dario T. Villena

    Yo quiero ser asi... gracies Oriol per donar llum.