Què és per a mi la felicitat?
Traducció de l’original en castellà. Llegeix-lo en: CastellanoEnglish
Entrar en aquests conceptes és molt difícil i cadascú pot tenir la seva pròpia manera de descriure-ho. Però en el meu cas, m'atreveixo a definir què és per a mi la felicitat; això no vol dir que demà ho canviï. Així doncs, el més important que vull aportar és que
per a mi la felicitat no és un objectiu sinó un estat
, una decisió que un dia vaig prendre: passar la meva vida en un estat de felicitat. La felicitat neix en mi i la sento dins meu. Òbviament hi ha mil agents externs que fan pressió per afectar aquesta decisió i aquí és on entra la feina de cultivar la pau interior i l'equilibri entre les quatre parts que, segons la meva manera d'entendre la vida, formen totes les persones.
Quan planto això a una altra persona sovint insisteix una i altra vegada a entendre com gestiono la influència de mil i un elements externs sobre la meva felicitat. No sóc cap guru, mestre budista, ni tan sols un filòsof. Només sóc algú que s'atreveix a seguir les seves creences dia rere dia. Un cop presa la decisió de viure en un estat de felicitat, el que faig perquè aquesta no m'abandoni és seguir la meva vida integrant els elements següents.
És fonamental cultivar l'
autoestima
, parlar-se amb amor a un mateix. Tinc tendència a ser molt perfeccionista i això desencadena un llenguatge molt dur i sovint autodestructiu sobre mi mateix. Doncs bé, en la meva feina per corregir això de moment ja he aconseguit adonar-me'n gairebé el 100% de les vegades que ho faig i prendre mesures. El primer és prendre perspectiva sobre els temes que han provocat aquest missatge tan agressiu sobre mi mateix. Després d'aquest exercici em forço a començar a parlar-me amb amor i a saber valorar quines són les meves fortaleses, per poder centrar-me a millorar les debilitats i continuar potenciant les qualitats que tinc.
Aquesta descripció em porta a parlar de
fluir amb les emocions
, és molt important no enganxar-se als estats d'ànim. Cosa que tots sabem fer. Per treballar aquest aspecte treballo molt l'observació dels nens. Observar la capacitat de riure i plorar amb tot el sentiment en segons de diferència no està a l'abast de tothom. Quan ets capaç de sentir les emocions amb una profunditat extrema però sense estar enganxat a elles, pots submergir-te en cada un dels instants de la vida sense por.
Una de les millors coses que té la vida és la relació amb les altres persones. No puc parlar per la resta de les persones però sí que puc dir que quan em passa alguna cosa bona no puc evitar tenir la necessitat de compartir-ho. Per a mi l'empatia comença en aquest punt. És a dir, per a mi l'empatia és part del nostre ésser social. Quan comences a relacionar-te amb els altres i a veure com n'és d'important la seva presència per a nosaltres mateixos
empatitzar
amb ells és part del procés de la relació. Saber fluir a la mateixa freqüència que ens estan transmetent fa més fàcil el gaudi de cada instant. És evident que no tots els moments són alegres, però també ho és que quan reflexiones sobre aquests moments t'adones fins a quin punt eren necessaris.
El punt següent en aquesta feina es barreja amb el que el segueix. És a dir, no sabria dir amb total convicció si primer va el
perdó
o després l'
acceptació
. Hi ha instants en què estic convençut que primer m'he de perdonar a mi mateix per poder acceptar certes parts de mi, però també m'ha passat que he acceptat alguna acció sense haver-la perdonada i després m'ha estat molt senzill perdonar-me. Això em porta a pensar que potser ja m'havia perdonat abans i no me n'havia adonat. En qualsevol cas, per poder viure amb plenitud cada instant ens ho hem de permetre i sovint no som capaços de fer-ho. Quantes vegades hem estat en un lloc fent alguna cosa i al mateix temps tenim el cap en un altre lloc. En aquell moment ens estem permetent viure aquell instant?
Moltes vegades em pregunten com pots llegir un llibre sabent que en tens molts altres pendents. Com saps que no t'has equivocat prioritzant aquell llibre? Doncs la veritat, no ho sé. Però tampoc no m'importa, accepto la meva elecció i en gaudeixo i si en algun moment m'adono que el resultat que he obtingut no era el que esperava, em perdono. Perquè sé que en aquell moment el que vaig fer era el millor que podia fer. Això em porta a parlar de la
intenció positiva
, quan vaig estudiar PNL una de les coses que més vaig interioritzar és el fet de buscar on és la intenció positiva en cada una de les accions que faig o que es fan al meu voltant. Quan estàs totalment convençut que darrere de qualsevol acció hi ha una intenció positiva, que no sempre cal que comparteixis, acceptar l'acció i perdonar a través de la compassió es fa un acte natural.
Com en qualsevol fórmula sempre hi ha un element més escàs que la resta, en el meu cas és l'
assertivitat
, aquest model de conducta no és senzill de practicar en tots els instants. Però és un desafiament que accepto i gaudeixo diàriament. L'assertivitat és una línia de conducta molt fina i subtil situada entre dos extrems molt clars: per un costat l'agressivitat i per l'altre la passivitat. Saber defensar les teves idees, sentiments o drets sense la intenció de ferir o perjudicar, des de l'autoconfiança i usant una expressió conscient, congruent, clara, directa i equilibrada. Diria que tot això és un repte difícil de sostenir en el temps i per això m'emociona i em motiva treballar per interioritzar-ho.
Tots aquests punts, quan els convertim en tema d'una xerrada amb altres persones, sempre m'acaben dient que no entenen com puc parlar de tots aquests temes i dedicar-me a un món aparentment tan fred com el de la tecnologia. Doncs bé, per a mi això està relacionat amb els
objectius
. Viure el moment i des d'una opció de felicitat és una tasca que per a mi només té sentit en el marc dels objectius. Quan parlo d'objectius els aplico a cada una de les àrees de la meva vida, no només a la part personal i professional. Sinó a totes. Tenir clar quins són els objectius i els metaobjectius de cada un dels projectes que desenvolupo en les àrees de la meva vida m'ajuda a reforçar la passió, la motivació, el compromís i, amb el cor a la mà, us puc dir que sentir la felicitat en cada instant es fa una cosa natural.
Per tancar aquesta reflexió podríem resumir que viure els moments des d'una opció de felicitat és la suma de:
Felicitat = autoestima + fluir amb les emocions + empatitzar + perdonar-te + acceptació + intenció positiva + assertivitat + objectius
2 comentaris
Els comentaris del blog antic, tal com es van escriure. Els comentaris estan tancats.
Juan Pablo Marco Cardona
Hola,
este comentario se merece estar en mis favoritos en un lugar relevante.
No puedo más que coincidir al 200% en tu definición de la felicidad.
Es curioso que alguien que se dedica al mundo IT, tenga es capacidad de por así decirlo, "inteligencia emocional" :)
Un saludo,
Pablo
P.D: Como tú, también un ex-EUPMT-ero
Oriol Rius
muchas gracias por tus palabras :)