Tolerància a fallos en els gateways (Cisco)
Llegeix-lo en: CastellanoEnglish
Estava llegint el llibre per la certificació CCIE de CISCO i he trobat un capítol q parlava sobre tolerància d fallos en les portes d'enllaç de les LAN. A part dls típics protocols propietaris de Cisco per solucionar aquest problema amb els seus productes tb he trobat un parell d tènciques força interessants. Cap d les dues és la 'panacea' però ens poden ser molt útils quan haguem de solucionar aquest problema, per exemple, en empreses amb pocs recursos i on no poguem posar un Linux fent de gateway principal de la LAN, o algún altre dispositiu similar.
Introducció
Al configurar un dispostiu dins d'una LAN TCP/IP s'ha de posar la IP del dispositiu, la màscara de la xarxa i el gateway (porta d'enllaç cap a l'exterior de la LAN). Doncs bé, que passa si l'enllaç WAN del gateway cau, obviament per molt que a la LAN hi hagi altres punts per sortir de la mateixa si no canviem el gateway a cada dispotiu de la xarxa aquest no podrà sortir a través del nou gateway.
Potser no sabreu pq passa això ni tp ús ho explicaré en aquest article, però si que ús puc dir q té a veure amb el protocol ARP i com funciona el accés a les direccions IP dins d'una LAN. Per tant, podeu mirar qualsevol manual bàsic de xarxes i entendreu el motiu pel que s'ha d coneixer la porta d'enllaç. Un lloc on podeu buscar és al temari de CCNA, per exemple.
Objectiu
Així doncs l'objectiu de l'article és explicar com amb cap recurs extra, puc configurar aquests dos (o més) routers i/o aquests dispostius de la LAN perquè quan un d'aquests accessos WAN cau els dispostius de la LAN usin l'altre porta d'enllaç sense haver de canviar les configuracions de xarxa a cada un d'ells. Suposo que a més d'un aquest tema l'hi haurà fet bullir el cap més d'una vegada.
Tècniques per solucionar el problema
Les tècniques q explicaré aquí no són pas meves, ja que en aquest tema hi ha gent que fa molts més anys que jo que s'hi trenca les banyes. Així que l'únic que intentaré fer és explicar les dues tècniques que explica el llibre de CCIE per solucionar aquesta situació (caiguda de la porta d'enllaç) i faré referència a una 3a tècnica propietaria dels dispositius CISCO.
-ICMP Redirects: aprofitem els missatges ICMP Redirect per redirigir el tràfic.
-ProxyARP: aprofitem les funcions de ProxyARP dels routers per redirigir el tràfic.
-HSRP (Hot Standby Routing Protocol): aquesta és la millor tècnica de les 3, com no, però es tracta d'un protocol de CISCO propietari que deixa un dels routers de la LAN actiu i l'altre o altres routers queden en standby a l'espera de que el principal caigui per entrar en funcionament, agafant la seva direcció IP i la seva direcció MAC perquè els clients no s'adonin de que no estan accedint al mateix dispositiu que abans. Si heu d'usar aquest tècnica de Cisco ús recomano q mireu el manual ja que és molt senzilla d'implementar i en pocs minuts la dominareu.
ICMP Redirect
Els missatges ICMP (Internet Control Message Protocol) són usats per capturar i provar errors en les xarxes TCP/IP, però en concret hi ha un dels missatges ICMP que ens pot servir per implementar la tolerància d'errors els "ICMP Redirect" ja que aquest missatge informa al emisor d'un paquet al que no es troba el destí quina altre porta d'enllaç ha de provar per mirar d'arribar al destí que buscava.
Per tal d'aconseguir que els routers, que no puguin enrutar un paquet, informin de quina és l'altre porta d'enllaç a provar s'ha d'habilitar un protocol d'enrutament. Que vol dir això en poques paraules, que per exemple si habilitem el protocol RIP en els routers amb sortida a Internet de la nostra LAN. Quan l'enllaç a internet d'un d'ells falli aquest ens tornarà un paquet ICMP Redirect informant-nos de quina és l'altre porta d'enllaç que podem usar. Per tant, el nostre dispostiu (p.e. PC) automàticament re-enviarà el paquet a l'altre router. En aquest exemple, només cal posar la IP d'un dels routers com a gateway, el que volguem, quan aquest gateway falli gràcies al RIP saltarem automàticament a l'altre router.
Avantatges del sistema
-
El suport de fallida és ràpid, però no instantani. Es poden perdre uns quants paquets mentre es fa el canvi.
-
Quasi tots els routers per dolents que siguin, ho soporten.
-
És molt fàcil d'entendre i d'implementar.
Desavantatges del sistema
-
Molt de tràfic ICMP a la xarxa fins que no es retorna a la situació normal.
-
Es creen moltes rutes estàtiques en els clients, perquè en cap moment es canvia la ruta per defecte. Sinó que es creen rutes estàtiques de hosts amb un gateway diferent al de la ruta per defecta.
-
Quan es torna a la situació normal, les rutes estàtiques dels clients triguen molt rato a eliminar-se o no ho fan mai si no falla la nova ruta estàtica i un nom ICMP Redirect força el nou canvi.
Proxy ARP
Un punt important per entendre aquesta tècnica és coneixer el funcionament dels Proxy ARP. Per no allargar-me en la explicació definirem a un Proxy ARP, com un dispositiu intermig entre dos dispostius que es volen comunicar. Aquest 3er dispositiu respon amb la direcció MAC del del segon dispostiu ja que el primer no té accés físic amb el segon. Com a curiositat afegir aque aquesta idea es va desenvolupar per solucionar els problemes de xarxes conectades a través d'accessos telefònics (Dial-up LAN connections).
Per tal d'aplicar la tènica del Proxy ARP en la tolerància de fallos el que hem de fer és configurar els dispostius de la LAN amb la seva propia IP com a IP de la porta d'enllaç. Per exemple, IP del host: 10.1.1.1 i gateway del host 10.1.1.1. Ara als routers de la LAN activem al funció de proxyARP (si la suporten, és clar). D'aquesta forma quan algún client faci una petició a una IP (ARP request) que no sigui de la LAN, els routers contestaràn dient que ells poden accedir a aquella IP i informaràn de la seva MAC, perquè el dispositiu de la LAN pugui dirigir el paquet cap allà.
Sempre s'accedirà al router que hagi contestat primer i per tant, que el dispositiu client rebi primer la seva resposta. D'aquesta forma també aconseguim fer un 'balanceix' de carrega, o millor dit, un accés aleatori als diferents routers de la LAN. En cas de que algún dels enllaços WAN del routers caigues obviament deixaria de respondre el seu proxyARP i d'aquesta forma estariem enviant tot el tràfic al(s) router(s) que encara te(nen) accés a la WAN.
Avantatges del sistema
-
Molt senzill d'implementar.
-
Els dispositius no depenen de la IP de la porta d'enllaç.
-
Balanceix de càrrega, inherent a la idea.
Desavantatges del sistema
-
Poden haver-hi retards de fins a 10min fins que un dispositiu sap que ha caigut un enllaç WAN. Perquè s'ha d'esperar a que es refresquin les taules de MACs del protocol ARP.
-
Gran quantitat de tràfic broadcast al segment, degut als molts paquetes ARP que s'envien.
-
No tots els routers suporten la funció de proxyARP.
Conclusions
Cap de les dues tècniques és res de l'altre món, ni ens solucionarà la vida. Però si tenim xarxes a les que no hi ha un administrador per poder fer ell manualment la commutació de gateway en cas de fallida i a més l'empresa no es vol gastar ni un duro en posar un dispostiu que faci això automàticament. Aquestes dues solucions ens poden ajudar a evitar més d'un desplaçament fins a aquestes empreses. Tipus d'empreses que la nostra experiència ens diu q no són poques.
Obviament si disposem de routers Cisco no perdeu el temps: useu el HSRP. Malgrat ser un protocol propietari, que això sempre és dolent, els resultats són boníssims i si ens hem gastat els calers en un Cisco almenys aprofitem les coses bones que tenen.
1 comentari
Els comentaris del blog antic, tal com es van escriure. Els comentaris estan tancats.
bu
Y quien no use Ciscos, está la versión del ietf, que no es
propietario, y está implementado bajo Linux, y funciona y todo, el vrrp
(virtual routing redundancy protocol)
Lo malo de vrrp es que solo es válido para redes ethernet (con token
como que no va muy bien).
Lo bueno que tiene, todo lo que tiene hsrp y cositas nuevas, como que las
interficies que participan del vrrp (secundary) responden a los pings.