Desenvolupament #html#oriolrius 15 min

CSS - Els estils de l'HTML

Traducció de l’original en castellà. Llegeix-lo en: CastellanoEnglish

Després d'una sèrie de dies barallant-me amb el format HTML de la web he decidit fer una estructura CSS que li doni el format a tot el portal. Per tal de poder fer això he trobat un mini-manual que suposo que serà suficient per crear aquests fitxers .css.

Fulls d'estil en cascada.

Introducció

Els fulls d'estil són un gran avenç en el disseny de pàgines Web, ja que permeten un millor control de l'aparença.

Fins ara calia recórrer a diversos trucs per suplir les limitacions de l'HTML i millorar la presentació de les pàgines. Aquests trucs que s'han fet servir habitualment han tingut efectes secundaris, ja que solen funcionar només per a alguns navegadors o plataformes, augmenten la complexitat de la pàgina, tenen poca flexibilitat i tendeixen a augmentar el pes de la pàgina (més Kbs).

Alguns d'aquests trucs són:

  • Ús de comandes no estàndard.
  • Convertir el text en imatge.
  • Fer servir imatges transparents per crear espais en blanc.
  • Ús de taules per forçar determinades presentacions.
  • Ús de programes o llenguatges aliens a l'HTML per aconseguir determinats efectes. (JavaScript, JAVA, CGIs, etc.)

Els fulls d'estil en cascada ens tornen el control de la presentació. Per exemple, ens permeten determinar marges, espai entre línies, tipus i mida de les fonts, colors de text i de fons, així com la redefinició al gust de qualsevol comanda.

A més, hi ha un altre aspecte molt important en els fulls d'estil i és que separen completament la informació per a la presentació d'una pàgina del seu contingut, cosa que facilita molt el disseny i la revisió de les pàgines, perquè es pot variar la presentació d'una pàgina, o de tot el conjunt d'elles, sense canviar ni una sola línia del codi de l'HTML.

Com veurem més endavant, es poden definir variacions de disseny mitjançant les "classes". Per exemple, si es necessiten cinc estils de paràgrafs diferents, es poden definir cinc subcomandes <P>: P.normal, P.indentado, P.subrayado, P.rojo i P.dobleespacio.

NOTA: Els fulls d'estil en cascada només són compatibles amb Explorer 3.0 i Netscape 4.0 en endavant. Altres navegadors, o versions anteriors, simplement els ignoraran.

Com funcionen?

Els fulls d'estil en cascada ens permeten

redefinir

les regles que fa servir el navegador per presentar una pàgina del Web.

Tots els navegadors tenen les seves regles. Així, per exemple, es defineix H1 com un text alineat a l'esquerra, un parell de punts més gran que la resta i en negreta.

Cada comanda defineix les seves pròpies regles per mostrar el text que engloba. Amb els fulls d'estil podem canviar cadascuna d'aquestes regles si ho volem. És a dir, podem modificar al nostre gust el comportament de cada comanda.

Hi ha tres maneres d'afegir estils a les nostres pàgines Web.

  1. Afegint instruccions d'estil només a comandes concretes o a un grup d'elles.
  2. Incloent les instruccions d'estil en el document HTML d'una pàgina concreta, permet canviar l'aparença d'un full sencer.
  3. Enllaçant diverses pàgines amb un fitxer d'estil, de manera que es pot canviar l'aparença de múltiples pàgines retocant aquest fitxer .CSS

Podem usar a les nostres pàgines un, dos o els tres mètodes descrits, com es veurà més endavant.

1. Estil per a comandes concretes o grups de comandes

Aquest mètode és l'apropiat si només es vol canviar l'estil en unes seccions determinades d'una pàgina. Amb ell podem manipular les propietats d'alguna comanda o d'algun grup de comandes.

Es fa afegint el paràmetre STYLE, que conté una sèrie de propietats, dins de la comanda corresponent. Vegem el següent exemple: <P>

"Aquest és un paràgraf normal, sense marges a l'esquerra ni a la dreta, amb el color del seu text en negre".

<P STYLE="margin-left: 0.5in; margin-right: 0.5in; color:green">

"Vull que aquest altre paràgraf tingui un marge esquerre de mitja polzada, igual que el marge dret. A més, vull que el seu text sigui de color verd".

Que es veurà (en els navegadors que admeten fulls d'estil) d'aquesta manera:

"Aquest és un paràgraf normal, sense marges a l'esquerra ni a la dreta, amb el color del seu text en negre".

"Vull que aquest altre paràgraf tingui un marge esquerre de mitja polzada, igual que el marge dret. A més, vull que el seu text sigui de color verd".

Com es veu en aquest exemple, hem variat la manera com es comporta habitualment la comanda <P>. Podíem haver aconseguit moltes altres coses, com es veurà més endavant.

Fixeu-vos en la sintaxi del paràmetre STYLE. Es posen entre cometes una sèrie de propietats (per exemple, margin-left), i després de dos punts es posa el valor d'aquesta propietat (en aquest cas, 0.5in, és a dir, 0.5 polzades). Les diferents propietats hauran d'estar separades per punt i coma.

Si volem canviar l'aparença d'una secció sencera (que agrupi un conjunt de comandes), es pot usar la comanda <DIV>, amb la qual definim l'estil globalment per a aquella secció.

En el següent exemple canviem el color (a vermell) i la mida de la font (a 16 punts) d'un bloc de comandes mitjançant la comanda <DIV>, cosa que té el mateix efecte que si haguéssim assignat aquest estil per separat a cadascuna de les comandes englobades (<P>, <UL> i <LI>):

<DIV STYLE="font-size: 16pt; color: red">

<P>La definició de l'estil (vermell i 16 punts) afecta tot el bloc de comandes.

<P>Aquest text també és vermell i fa 16 punts d'alçada.

<P>Igual que aquesta línia.

</DIV>

Que es veu de la manera següent:

La definició de l'estil (vermell i 16 punts) afecta tot el bloc de comandes.

Aquest text també és vermell i fa 16 punts d'alçada.

Igual que aquesta línia.

Què passa si a una de les comandes englobades per DIV li introduïm un estil diferent? Comprovem-ho introduint un estil propi a la segona comanda <P>:

<DIV STYLE="font-size: 16pt; color: red">

<P>

Vegem si la definició de l'estil (vermell i 16 punts) afecta tot el bloc de comandes, fins a la comanda de tancament de DIV.

<P STYLE="color: blue">Aquesta línia és blava, tot i estar englobada dins de DIV, perquè té el seu propi estil.

<P>Aquesta altra compleix amb l'estil de DIV, perquè no té estil propi.

</DIV>

Aquest és el resultat:

Vegem si la definició de l'estil (vermell i 16 punts) afecta tot el bloc de comandes.

Aquesta línia és blava, tot i estar englobada dins de DIV, perquè té el seu propi estil.

Aquesta altra compleix amb l'estil de DIV, perquè no té estil propi.

Com es comprova en aquest cas, l'estil dins d'una comanda concreta té preferència sobre l'estil del bloc, imposat per DIV.

La preferència d'uns mètodes sobre altres es deu a l'ordre en què aquests són activats pel navegador; per aquest motiu es diuen Fulls d'estil en cascada, ja que hi ha una cascada de mètodes per aplicar els estils, amb un ordre de preferència rigorós d'uns sobre els altres.

Aquest mètode d'introduir l'estil en comandes concretes o en conjunts de comandes és senzill d'aplicar i és l'adequat si només es vol fer algun canvi puntual en una pàgina. Tanmateix, no és la veritable potència dels fulls d'estil.

2. Inclusió global de l'estil en un document HTML

Es fa posant un bloc d'instruccions dins de les comandes <STYLE> i </STYLE>, que haurà d'estar dins de la capçalera del document, després del títol, entre les comandes </TITLE> i </HEAD>.

Aquesta comanda <STYLE> té un paràmetre, TYPE, que especifica el tipus de mitjà en què es publicarà a Internet; en el nostre cas serà "text/css", cosa que permetrà als navegadors que no admeten estils ignorar-los. Per tant, l'estructura serà la següent:

<HTML>

<HEAD>

<TITLE> </TITLE>
**<STYLE TYPE="text/css">

[bloc d'instruccions d'estil]

</STYLE>**

</HEAD>

<BODY>

[conjunt de totes les comandes que componen la pàgina]

</BODY>

</HTML>

Vegem ara amb un exemple com s'escriu el bloc d'instruccions de l'estil, inclòs dins de la comanda <STYLE> (al capítol següent es veu amb detall cadascun dels atributs):


<STYLE TYPE="text/css">
BODY {background: yellow ;font-size: 10pt; font-family: Arial;
margin-left: 0.5in; margin-right: 0.5in}
H1 {background: blue; font-size: 14pt;font-weight: bold; color: red}
H2 {font-size: 12pt;font-weight: bold; color: red}
DIV {background: URL(nubes.jpg)}
</STYLE>

Com es veu en aquest exemple, s'hi posen les diferents comandes a les quals es vol atribuir un estil (en aquest cas BODY, H1, H2 i DIV, però podrien haver estat qualssevol altres); a continuació del nom de cada comanda, i englobades pels signes "{" i "}" van les diferents propietats amb els seus valors respectius, separades unes de les altres per un punt i coma.

Si es col·loca aquest bloc a la capçalera del document HTML, on s'ha indicat abans, veurem que cada vegada que es fa servir una de les comandes que tenen una definició d'estil, no es comportarà de la manera habitual, sinó tal com l'hem definida. La resta de comandes, que no estan incloses en el bloc de definició de l'estil, es comportaran de la manera habitual.

3. Enllaçant diferents documents a un full d'estil

Si el nostre lloc del Web està compost per moltes pàgines, i els volem donar un estil uniforme a unes quantes, en lloc d'incloure un bloc de definició d'estil repetit a cadascuna d'elles (com s'ha vist a la secció anterior), es pot establir un enllaç a un fitxer de text que conté el bloc de definició de l'estil.

Suposem que volem aplicar a unes quantes pàgines l'estil vist a l'exemple anterior. Hauríem de crear un fitxer de text com aquest:

BODY {background: yellow ;font-size: 10pt; font-family: Arial; margin-left: 0.5in; margin-right: 0.5in}
H1 {background: blue; font-size: 14pt;font-weight: bold; color: red}
H2 {font-size: 12pt;font-weight: bold; color: red}
DIV {background: URL(nubes.jpg)}

Fixeu-vos que no té cap comanda, perquè no és un document HTML normal, sinó que és un fitxer de text que només conté el bloc de definició de l'estil.

Es desa amb el nom que es vulgui, però ha de tenir necessàriament l'extensió .css Suposem que el desem amb el nom hoja.css

A totes les pàgines que volem que tinguin aquest estil concret, només haurem d'afegir (al mateix lloc de la capçalera que per al cas anterior, és a dir entre </TITLE&GT; i </HEAD&GT;, la comanda següent:



<LINK REL=stylesheet HREF=hoja.css TYPE="text/css">

Aquí s'ha suposat que el fitxer hoja.css s'ha deixat al mateix directori on són els documents HTML. Si no és així, és a dir, si és en un altre subdirectori del servidor, caldria indicar la ruta (per exemple: HREF=ruta/hoja.css).

Un exemple d'aquest mètode el constitueix aquest manual, en què tots els capítols estan enllaçats amb un fitxer que conté el full d'estil per a tots ells, anomenat hoja.css.

Barrejant els mètodes

Com s'ha vist anteriorment, hi ha tres mètodes d'aplicar els fulls d'estil en cascada.

Es poden aplicar més d'un alhora en una mateixa pàgina?

Sí. Per exemple, en la confecció d'aquest manual s'utilitzen simultàniament alguns d'ells. A les pàgines de l'índex i de la portada s'utilitzen el segon mètode (inclusió del full d'estil en el document HTML) i també el primer (inclusió de l'estil en comandes concretes). I a la totalitat dels capítols s'usen el tercer (enllaç al full d'estil) i el primer.

Què passa si hi ha informació contradictòria entre ells?

Per evitar conflictes entre els diferents mètodes usats simultàniament, hi ha un ordre de preferència, és a dir, quin prevaldrà sobre l'altre si donen ordres contradictòries sobre un aspecte concret.

L'ordre de preferència és el següent (de més a menys):

  1. Estil dins d'una comanda.
  2. Bloc d'estil a la capçalera del document.
  3. Enllaç a un fitxer que conté el full d'estil .CSS

Això vol dir que una ordre d'estil, per exemple el color del text, posada dins d'una comanda, prevaldrà sobre la que estigui indicada en els altres dos mètodes, si és que s'usen en aquella pàgina.

El més pràctic és usar el tercer mètode (enllaç a un full d'estil), per donar una aparença consistent a totes les pàgines, i si cal modificar un aspecte concret en alguna d'elles, usar el primer o el segon mètode.

Fulls d'estil en cascada.

Atributs

A continuació es mostra una taula amb el resum dels paràmetres que es poden incloure en els fulls d'estil. Polsant l'enllaç amb el nom de l'atribut ens porta a la secció on es comenta amb més detall.

Atribut Descripció Valors Exemple
Font-Size Estableix la mida del text. Punts (pt)
Píxels (px)
centímetres (cm)
polzades (in)
{font-size: 12pt}
{font-size: 24px}
{font-size: 5cm}
{font-size: 1in}
Font-Family Estableix el tipus de font. Nom de la font o família de fonts {font-family: "Comic Sans MS",Sans-Serif}
Font-Weight Estableix el gruix de la font, però depenen d'ella. Extra-Light
Light
Demi-Light
Medium
Demi-Bold
Bold
Extra-Bold
{font-weight: bold}
Font-Style Estableix el text com a lletra cursiva. Normal
Italic
Minusculas
oblicues
{font-style: italic}
Line-Height Estableix la distància entre línies. punts (pt)
píxels (px)
centímetres (cm)
polzades (in)
percentatge (%)
{Line-Height: 24pt}
Color Estableix el color del text. Nom del color
valors RGB
{color: blue}
Text-Decoration Subratlla o remarca el text. None (cap)
Underline (subratllat)
Italic (cursiva)
Line-Through (ratllat)
{text-decoration: underline}
Margin-left Estableix el marge esquerre de la pàgina Punts (pt)
píxels (px)
centímetres (cm)
polzades (in)
{margin-left: 3cm}
Margin-right Estableix el marge dret de la pàgina. Punts (pt)
píxels (px)
centímetres (cm)
polzades (in)
{margin-right: 3cm}
Margin-top Estableix el marge superior de la pàgina. Punts (pt)
píxels (px)
centímetres (cm)
polzades (in)
{margin-top: -20px}
Text-align Estableix l'alineació del text. Left
Center
Right
{text-align: right}
Text-Indent Estableix la indentació del text. Punts (pt)
píxels (px)
centímetres (cm)
polzades (in)
{text-indent: 1.5cm}
Background Estableix la imatge o el color del fons. URL,
nom del color
valor RGB
{background:#33CC00}
{background: red}
{background: URL(isla.gif)}

Fulls d'estil en cascada.

Consells d'ús

En aquest capítol s'amplien els conceptes vistos en els dos capítols anteriors, i s'introdueixen alguns de nous sobre els fulls d'estil en cascada.

Agrupant diferents atributs

Suposem que es volen atribuir els mateixos atributs a diferents comandes, com per exemple:


H1 {font-size: 15pt;
 font-weight: bold;
      color: maroon}
  H2 {font-size: 15pt;
      font-weight: bold;
      color: maroon}
  H3 {font-size: 15pt;
      font-weight: bold;
      color: maroon}

Es poden agrupar d'aquesta manera:


  H1, H2, H3 {font-size: 15pt;
font-weight: bold; color: maroon}

Agrupació dels atributs del text

Al capítol anterior s'han vist una sèrie d'atributs relacionats amb l'aparença del text. Es poden simplificar agrupant-los d'una manera determinada. Així, per exemple, en lloc de:


P {font-weight: bold; font-style: italic; font-size: 12pt;
line-height: 20pt; font-family: Times, serif; }

Es poden agrupar en un únic atribut anomenat font:


P {font: bold italic 12pt/20pt Times, serif}

Nota: L'ordre dels atributs és significatiu. Els atributs Font-Weight i Font-Style s'han d'especificar abans que els altres.

Agrupació dels atributs dels marges

També es poden agrupar els tres atributs diferents per als marges (superior, dret i esquerre) en un únic atribut anomenat margin.

Així, per exemple, en lloc de:


BODY {margin-top: 20px; margin-right: -10px; margin-left: -10px}

Es pot posar:


BODY {margin: 20px -10px-10px}

L'ordre de col·locació és significatiu. Ha de ser: superior (top), dret (right) i esquerre (left). Si es posa un únic valor, s'aplicarà als tres marges.

Variacions mitjançant classes

Al capítol 23 vam veure que un dels mètodes era la inclusió global de l'estil, en què es definien els estils d'un bloc de diferents comandes. Vam veure allà aquest exemple:


<STYLE TYPE="text/css"> BODY {background: yellow ; font-size: 10pt;
font-family: Arial; margin-left: 0.5in; margin-right: 0.5in} H1
{background: blue; font-size: 14pt; font-weight: bold; color: red}
H2 {font-size: 12pt; font-weight: bold; color: red} DIV {background:
URL(nubes.jpg)} </STYLE>

Com es pot veure, es defineix per a la comanda H2, per exemple, que el seu text sigui de color vermell (red). Però això fa que, obligatòriament, totes les capçaleres de nivell H2 siguin d'aquest color a tota la pàgina.

Però ens podria interessar, pel motiu que sigui, que unes vegades tingui el color vermell i altres vegades sigui d'altres colors. Per aconseguir-ho, es poden emprar unes classes (variants d'aquesta comanda). Per a això, es defineix per separat la comanda H2, seguida d'un punt i un nom que vulguem, com per exemple:


H2.rojo {font-size: 12pt; font-weight: bold; color:
red} H2.verde {font-size: 12pt; font-weight: bold; color: green} H2.
azul {font-size: 12pt; font-weight: bold; color: blue}

i a la pàgina, podrem utilitzar, segons ens convingui, una o altra d'aquestes variants de la manera següent:


<H2 CLASS=rojo>Esta cabecera sera de color rojo</H2>

<H2 CLASS=verde>Esta cabecera sera de color verde</H2>

<H2 CLASS=azul>Esta cabecera sera de color
azul</H2>

Com es veu, això ens dona una flexibilitat encara més gran per obtenir l'aparença que vulguem a les nostres pàgines.

Aplicació d'estil als enllaços

Els fulls d'estil també permeten modificar al gust l'aparença dels enllaços, assignant qualsevol dels atributs vistos (color del text, mida de la font, existència o no del subratllat, etc.).

Hi ha dos tipus d'enllaços que es poden modificar:

A:link enllaços que encara no han estat visitats (polsats)
A:visited enllaços que ja han estat visitats (polsats)

Per exemple:


A:link {color: red} A:visited {color: green}

fa que els enllaços no visitats siguin de color vermell, i un cop visitats es posin de color verd.

Si se'ls aplica l'atribut text-decoration vist al capítol anterior, ajustat al paràmetre none (cap), fa que els enllaços no estiguin subratllats. Exemple:

A:visited {color: fuchsia; text-decoration: none}

fa que els enllaços visitats siguin de color fúcsia i no estiguin subratllats.

Comentaris

Es poden afegir comentaris propis als fulls d'estil, que poden servir de recordatori posterior. Es poden col·locar a qualsevol lloc de l'especificació, sempre que vagin englobats entre els caràcters /* i */. Exemple:


H1 {font: 20pt/22pt bold; color=#00FF00} /*Color verde para las
cabeceras de nivel 1 */

Dissenyant per a tots els navegadors

Si s'usa el mètode d'incloure un bloc d'estil a la capçalera, que consisteix a posar les diferents instruccions d'estil entre les comandes <STYLE> i </STYLE>, tal com a l'exemple que es visualitzarà:


<STYLE TYPE="text/css"> BODY
{background: yellow ; font-size: 10pt; font-family: Arial;
margin-left: 2cm; margin-right: 2cm} H1 {background: blue;
font-size: 14pt; font-weight: bold; color: red} H2 {font-size: 12pt;
font-weight: bold; color: red} DIV {background: URL(isla.gif)}
</STYLE>

en els navegadors que no implementen els fulls d'estil s'ignoraran les comandes <STYLE> i </STYLE>, però pot passar que aparegui com a text el bloc de definició de l'estil.

Per evitar això, és convenient englobar aquest bloc d'informació entre els símbols <!-- i -->. Per tant, és convenient posar el bloc de definició de l'estil d'aquesta manera:


<STYLE TYPE="text/css"> <!-- BODY {background: yellow
; font-size: 10pt; font-family: Arial; margin-left: 2cm;
margin-right: 2cm} H1 {background: blue; font-size: 14pt;
font-weight: bold; color: red} H2 {font-size: 12pt; font-weight:
bold; color: red} DIV {background: URL(nubes.jpg)} -->
</STYLE>

Aprofitant l'herència entre comandes

Com sabem, les comandes d'un document HTML tenen una estructura definida, que de manera molt resumida es pot posar d'aquesta forma:


<HTML> <BODY> (conjunto de
comandos que conforman la pagina) </BODY> </HTML>

Com es pot veure, la comanda <BODY> engloba totes les altres. Si se li assigna un estil determinat a aquesta comanda, tots els elements que estan dins de la pàgina (taules, llistes, paràgrafs, etc.) heretaran aquest estil.

Per tant, per establir un estil global a la pàgina sencera, el més apropiat és atribuir-lo a la comanda <BODY>. Per exemple:


BODY {font: 10pt/11pt
Arial, Helvetica, sans-serif; background: url(isla.gif);
margin-left: 2cm; margin-right: 2cm}

Estableix per a la pàgina sencera la font, separació entre línies, imatge de fons i gruix dels marges. Si cal que certs elements concrets dins de la pàgina tinguin altres característiques diferents de la general, aleshores cal definir-les per separat.


Manual d'HTML v2.1

Ing Enrique Garrido-Lecca Risco

Universidad ALAS Peruanas


1 comentari

Els comentaris del blog antic, tal com es van escriure. Els comentaris estan tancats.

  1. Oriol Rius

    He estat aplicant els estils al portal i he descovert un manual en castella
    sobre els estils molt millor, ja q l'anterior malgrat esta molt bé com a
    introducció té moltes mancances, la url del nou manual
    és:

    http://www.TejedoresDelWeb.com/avanzado/css/